Stefan Zweig: Adéu a Europa

Cartell del film (2016).

Stefan Zweig va ser un dels autors en llengua alemanya més llegits de principis del segle XX i els seus llibres se varen traduir en diversos idiomes. Va ser un home que va aconseguir viure de l’escriptura, fins que els nazis van fer-se amb el poder. Llavors se va veure obligat a fugir, també per ser d’origen jueu.

La pel·lícula, de nacionalitat austríaca, alemanya i francesa, de la directora i guionista Maria Schrader, ens mostra a Zweig durant els seus darrers anys de vida a l’exili. Els decorats i el vestuari són habitualment foscos, excepte quan les escenes tenen lloc a Brasil, i concretament a Petrópolis, on s’instal·là Stefan amb la seva segona dona, Lotte, durant la II Guerra Mundial. Aquest país se’ns presenta com el paradís. Una terra encara verge, d’abundant vegetació, i habitants amables i hospitalaris. Representa l’esperança enmig d’un món que s’enfonsava veloçment. Al llarg del film pràcticament no s’escolta música de fons per tal de no provocar en l’espectador la llàgrima fàcil. Els diàlegs se centren majoritàriament en el conflicte europeu, la fugida forçosa de la llar i la pèrdua de la pròpia identitat. Cada paraula i cada frase són una reflexió que molt bé podríem aplicar, malauradament, al nostre present. El ritme en que transcorre l’acció és lent però en cap cas la història se fa feixuga. L’actor austríac Josef Hader fa una interpretació magistral i molt creïble de l’escriptor. Però si anau a veure Stefan Zweig: Adéu a Europa recoman abans haver-se documentat una mica pel que fa a la seva biografia. En certs moments se dóna per entès que l’espectador la coneix de sobres.

Escena de la pel·lícula. (1)

A Stefan Zweig se’l va titllar de covard per no criticar obertament el règim nazi, encara que sí ho feia a les seves obres, i per suïcidar-se quan, a diferència d’altres, havia pogut fugir i s’havia aconseguit establir a un país tan agradable com Brasil. Els horrors de la guerra, que en la pel·lícula només s’esmenten, és fàcil imaginar-se quins són. Però per entendre què li passava pel cap a l’autor i per quin motiu no se va veure amb la suficient energia com per començar una nova vida, consider que el film de Schrader aquest punt no l’acaba de plasmar de forma clara, s’ha de llegir El món d’ahir. Memòries d’un europeu, un clàssic imprescindible que hauria de ser lectura obligatòria per a qualsevol amant de la bona literatura i la història.

Covard o no Maria Schrader el defensa en unes declaracions, dures però certes al meu entendre, fetes a El Periódico recentment. Afirma (copio el fragment en castellà tal com apareix escrit a l’entrevista): Cierto, pero por otra parte se gastó una fortuna tratando de ayudar a mucha gente a huir. Simplemente se negaba a ondear pancartas o corear eslóganes, y a dar soluciones simples a problemas irresolubles. Detesto a todos esos artistas que abanderan causas humanitarias con el único objetivo de salir en la foto y hacerse promoción. Y además es muy fácil hacer activismo de boquilla cuando no te juegas nada. Me sentí fatal cuando, hace unos años, las masas gritaron al unísono “Je suis Charlie”. Pensé: “Yo no arriesgué nada, no puse mi vida en peligro para defender la libertad de expresión. Es mentira: yo no soy ‘Charlie Hebdo’”. (3)

Stefan Zweig. (2)

És una pel·lícula que possiblement entusiasmarà més als lectors de l’austríac que als qui no ho són però estic segura que, d’aquest darrer grup, més d’un/a sortirà de la sala de cinema amb ganes de saber més sobre la figura d’aquest europeu i, per tant, de descobrir els seus llibres. Només per això ja haurà valgut la pena veure Stefan Zweig: Adéu a Europa.

Puntuació (màxim 5 estrelles):


(1). Fotografia: Vor der Morgenröte
(2). Fotografia: The New Yorker
(3). Declaracions de Maria Schrader: El Periódico
Anuncis

‘NOVEL·LA D’ESCACS’ de Stefan Zweig

Títol: NOVEL·LA D’ESCACS

Autor: Stefan Zweig

Editorial: Quaderns Crema

Pàgines: 104

Traducció: Manuel Lobo

Sinopsi: Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.

RESSENYA: Novel·la d’escacs és la darrera obra que va escriure l’autor austríac Stefan Zweig  poc abans de suïcidar-se a l’any 1942. Publicada pòstumament, en cada una de les seves pàgines se palpa el neguit que Zweig devia sentir en aquella època  mentre contemplava, impotent, com la vida que havia conegut fins llavors, plena d’èxits, s’ensorrava. Perseguit pels nazis per ser jueu, aquests també cremaren i prohibiren els seus llibres posant així punt i final a la seva brillant carrera literària. En aquesta novel·la el joc d’escacs se’ns presenta com una metàfora d’aquells anys terribles de la II Guerra Mundial en el que el tauler i les peces representen la lluita del bé contra el mal i viceversa.

“Com no li havien de venir deliris de grandesa a un camperol del Banat si de sobte, als vint-i-un anys, amb només bellugar unes figuretes per un tauler de fusta es posava a guanyar més en una setmana que tot el seu poble junt en tot un any de talar boscos i de fer les feines més pesades? I que potser no és la cosa més fàcil del món considerar-se un gran home quan no es té ni la més lleugera sospita que un Rembrandt, un Beethoven, un Dante, un Napoleó hagin existit mai?”

Al vaixell que surt de Nova York rumb a Buenos Aires coincideixen dos passatgers ben curiosos. Mirko Czentovicz, el campió del món d’escacs, és un ésser ignorant i insensible que se creu invencible fins que un home misteriós, el senyor B., que escapa del nazisme com Stefan Zweig, li planta cara amb enginy, intel·ligència i bogeria, una bogeria que no l’abandona des de que va ser torturat pels alemanys. En un moment de la narració el personatge del senyor B. assegura que hagués preferit anar a parar a un camp de concentració en comptes d’haver patit el maltracte al que el van sotmetre els homes de Hitler. S’ha d’aclarir que quan Zweig va escriure aquestes línies encara no se tenia coneixement de la barbàrie que s’estava cometent dins els camps.

Stefan Zweig té el do, qui l’hagi llegit ho sap, de narrar d’una forma exquisita i amb un llenguatge cuidat i directe. Mai decep. Novel·la d’escacs és sense cap dubte un petit gran clàssic del segle XX.

  • El millor: La mestria amb que l’autor teixeix una trama on s’explica tant en tan poques pàgines.
  • El pitjor: La història se fa massa curta.

FOTOGRAFIA ARXIU PERSONAL: CATERINA CORTÈS