‘NOVEL·LA D’ESCACS’ de Stefan Zweig

Títol: NOVEL·LA D’ESCACS

Autor: Stefan Zweig

Editorial: Quaderns Crema

Pàgines: 104

Traducció: Manuel Lobo

Sinopsi: Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.

RESSENYA: Novel·la d’escacs és la darrera obra que va escriure l’autor austríac Stefan Zweig  poc abans de suïcidar-se a l’any 1942. Publicada pòstumament, en cada una de les seves pàgines se palpa el neguit que Zweig devia sentir en aquella època  mentre contemplava, impotent, com la vida que havia conegut fins llavors, plena d’èxits, s’ensorrava. Perseguit pels nazis per ser jueu, aquests també cremaren i prohibiren els seus llibres posant així punt i final a la seva brillant carrera literària. En aquesta novel·la el joc d’escacs se’ns presenta com una metàfora d’aquells anys terribles de la II Guerra Mundial en el que el tauler i les peces representen la lluita del bé contra el mal i viceversa.

“Com no li havien de venir deliris de grandesa a un camperol del Banat si de sobte, als vint-i-un anys, amb només bellugar unes figuretes per un tauler de fusta es posava a guanyar més en una setmana que tot el seu poble junt en tot un any de talar boscos i de fer les feines més pesades? I que potser no és la cosa més fàcil del món considerar-se un gran home quan no es té ni la més lleugera sospita que un Rembrandt, un Beethoven, un Dante, un Napoleó hagin existit mai?”

Al vaixell que surt de Nova York rumb a Buenos Aires coincideixen dos passatgers ben curiosos. Mirko Czentovicz, el campió del món d’escacs, és un ésser ignorant i insensible que se creu invencible fins que un home misteriós, el senyor B., que escapa del nazisme com Stefan Zweig, li planta cara amb enginy, intel·ligència i bogeria, una bogeria que no l’abandona des de que va ser torturat pels alemanys. En un moment de la narració el personatge del senyor B. assegura que hagués preferit anar a parar a un camp de concentració en comptes d’haver patit el maltracte al que el van sotmetre els homes de Hitler. S’ha d’aclarir que quan Zweig va escriure aquestes línies encara no se tenia coneixement de la barbàrie que s’estava cometent dins els camps.

Stefan Zweig té el do, qui l’hagi llegit ho sap, de narrar d’una forma exquisita i amb un llenguatge cuidat i directe. Mai decep. Novel·la d’escacs és sense cap dubte un petit gran clàssic del segle XX.

  • El millor: La mestria amb que l’autor teixeix una trama on s’explica tant en tan poques pàgines.
  • El pitjor: La història se fa massa curta.

FOTOGRAFIA ARXIU PERSONAL: CATERINA CORTÈS
Anuncis