Tag Archives: Mallorca

Nova novel·la acabada!!!

Una idea que va començar a rondar-me pel cap al 2007 ha anat agafant forma al llarg d’aquest darrer any i mig. Sí, per fi he acabat la nova novel·la!!! Ara s’inicia una etapa de correccions, de triar el títol definitiu de l’obra i fer recerca d’editorial, el que no serà senzill però tampoc impossible. Esper que la història compleixi uns mínims com perquè qualque dia la pugueu llegir. En aquesta nova narració hi ha més trames, més personatges i més pàgines que a l’anterior llibre Dos dies a Barcelona. Aquest pic abandon la ciutat de Barcelona per adoptar un altre escenari, un de nou, per als meus personatges: la Serra de Tramuntana (Mallorca), zona declarada al 2011 Patrimoni de la Humanitat. I fins aquí puc dir. Tenc moltes ganes de que de cara als propers mesos hi hagi novetats respecte a aquesta segona novel·la i poder-vos informar!

Serra de Tramuntana

Les fotos dels lectors de “Dos dies a Barcelona”!

Ja fa més d’un any que va sortir publicada la novel·la Dos dies a Barcelona. Al llarg d’aquest temps són moltes les fotografies que alguns lectors m’han anat enviant, de forma espontània. M’arriben d’arreu dels Països Catalans (Illes Balears, Catalunya, País Valencià, Catalunya Nord) i també de l’Argentina!!! Un detall preciós que m’emociona molt! He recopilat totes les imatges en aquest post per ordre alfabètic de nom. Donar les gràcies de cor als qui m’animau a continuar endavant, als qui me llegiu, als qui heu ressenyat el llibre desinteressadament o m’heu donat un cop de mà al respecte, als qui me feu costat, confiau en mi i m’animau en moments baixos o de dubtes, a la família, amics, blogaires, tuitaires, usuaris de facebook, lectors coneguts i desconeguts, bibliotecàries i llibreters!!! Gràcies per fer-me feliç!

Alba Àlvarez – (País Valencià)

Blog: Sol de mitjanit a Reykjavík

 

Aleix Moncosí – (Barcelona)

Blog: Calaix de tarda boirosa

 

Ana González – Palma (Mallorca)

Blog: Azar objetivo

 

Angels Vidal Asensi – L’Alcúdia de Crespins (País Valencià)

Web: Barbaritats

 

Anònim – (Catalunya Nord)

 

Asun Bordoy – Cap de Formentor (Mallorca)

Web: Sumsumm-Fashion Designer

 

Beatriz Ortiz – Palma (Mallorca)

 

Biel Coramet – (Mallorca)

Blog: Tot ve d’udol

 

Carme Rosanas – La Floresta (Barcelona)

Blog: Col·lecció de moments

 

Carolina i Alejandro – (Argentina)

 

Cris Quílez – (Barcelona)

Blog: Namaste

 

Eloy Garcia – Sabadell (Barcelona)

Blog: De tot una mica

 

Glòria i Hortènsia – Mollet (Barcelona)

Blog: Glòria Condal

 

Joan Fer – Mataró (Barcelona)

Blog: A cau d’orella…

 

Jordana Yontney – (Catalunya)

Blog: L’espill de na Jordana

 

José Ramón Romero “Jota” – Palma (Mallorca)

 

Josep Manel Vidal – L’Alcúdia de Crespins (País Valencià)

Blog: Filant prim

 

Josep Vicent Bou – Alcoi (Alacant)

 

Juan Suau – Palma (Mallorca)

 

Laura Covas – Pòrtol (Mallorca)

Blog: Lapislatzulis

 

Lluïsa Calafat – Sa Marina (Mallorca)

 

Luis A. Segura – Cala Blava (Mallorca)

Web: L.A.

 

Manuel Izquierdo – Santa Pola (Alacant)

 

Maria Sunyer – Campos (Mallorca)

 

Marta Arbona – Palma (Mallorca)

 

Marta Puig i Ventura – Vallromanes (Barcelona)

 

Montserrat Illescas – (Girona)

 

Nando Rosselló – Palma (Mallorca)

Blog: Miratuporlondres

 

Novesflors – (País Valencià)

Blog: Novesflors

 

Osvaldo Letelier – (Barcelona)

 

Tomeu Sastre – Alcanada (Mallorca)

 

Xelo Llopis – Xàtiva (València)

Blog: Un rebost de paraules

 

Xisca Mayol – Gènova (Mallorca)

 

Sant Jordi 2013

Grandíssim dia de Sant Jordi ahir!!! Per diverses raons:

- Saber per una excompanya de carrera que varen rebre dos exemplars de Dos dies a Barcelona a la papereria del poble on ella fa feina, a Sa Pobla (al nord de l’illa), i que ahir se van vendre els dos! Gracis, Sa Pobla!!!

- Trobar la meva novel·la a una paradeta del carrer de Sant Miquel a Palma! Una emoció enorme i un somni inimaginable fins no fa molt!

- Que una amiga penjàs una etiqueta a l’arbre dels desitjos de la Biblioteca de Cort, de l’Ajuntament de Palma, esperant que el meu llibre sigui un èxit. Gràcies, guapa!

- Rebre un regal des del País Valencià: una obra descatalogada Terra guanyada i altres contes d’un autor valencià que me comença a interessar molt com és Gonçal Castelló! Mil gracis per enviar-me’l!!!

- Que avui me facin mal els braços de tant carregar llibres amunt i avall: el darrer de na Carme Riera (el més venut a Palma), en Jaume Cabré i el seu famós Jo confesso i tres novel·les negres (un gènere que ador!) dels escriptors Andreu Martín, Sebastià Bennasar i Antoni Serra. Quins títols heu comprat voltros aquest Sant Jordi?

- Xerrant de llibres, una frase de Dos dies a Barcelona que va destacar en XeXu a un post de Llibres, i punt!. Me va encantar llegir-lo perquè també m’agraden les frases i me va fer gràcia i il·lusió trobar-ne una de meva! En un moment determinat la meva protagonista Aina diu: “Sa quantitat de llibres que qualcú llegeix marca sa seva solitud com un termòmetre marca es graus de sa temperatura.” Què en pensau?

P.D.: Aviat hi haurà les presentacions del llibre de relats Els caus secrets (Editorial Moll) en el que he participat. Esper poder-hi ser a la de Palma i a la de Barcelona. Aniré informant!

Entendre als mallorquins

Agafant com a referent l’escrit de fa uns mesos Entendre o no entendre, aquest pic, a part de destacar paraules mallorquines, també vull afegir expressions i frases fetes que sols els qui viuen a Mallorca fa molts anys o els mateixos mallorquins poden entendre.

Si un mallorquí que no te coneix (dependents habitualment) quan te xerren afegeixen un rei o reina entre frases no t’estan intentant lligar, és només una forma de ser amable. Acostumam a dir ara venc quan mos n’anam i hem de tornar tot d’una. De tant en tant, és inevitable deixar caure qualque frase on no surten les paraules correctes, de l’estil; passam és d’allò que hi ha vora sa d’aixona, i el més divertit és que mos entenem! Si durant una conversa amb un mallorquí mires de quedar per a més endavant o organitzar alguna cosa i t’amolla un ja te diré coses, realment t’està dient que canvieu de tema, que allò que li proposes a ell no li entusiasma.

Algunes paraules del nostre dialecte: guixa (llombrígol), grumer (medusa), salistre (aire gelat, humit), cap de fibló (tornado), fems (escombraries), calces (mitges), gat (borratxo), torcaboques (tovalló), ratapinyada (ratpenat), escurar (rentar els plats), misser (advocat), xerec (que no és massa bo, tirant a dolent), brou (caldo), oi (fàstic). A Mallorca, si te diuen que hi ha pilotes per menjar (calma!), t’estan oferint l’equivalent a les mandonguilles, i si durant una xerrada en la que qualcú no està del tot d’acord deixa caure un ca!, no s’està referint a un gos sinó que és una forma de negació, com volent dir “pots pensar!”. Si vos demanen que trempeu l’ensalada, és amanir. També és probable sentir; cardar la llana o els cabells, i és lògic que aquí la paraula té com a significat pentinar. En canvi (alerta!), el significat de barrinar a l’illa és el mateix que el que té la paraula cardar a Catalunya! Altres paraules però que no crec que necessitin de ser explicades (en cas contrari m’ho feu saber) són; tassó, botar, capell, poal, ca, berenar, horabaixa, moix, fadrí/na, padrí/na, al·lot/a, mem, pic, uep i idò.

Uns quants exemples de frases d’ús qüotidià: Li espera un bon berenar (que se vagi preparant). Estic més encès que un misto (estar emprenyat). Ara estic pel món (estar pel carrer; passejant, comprant, etc). Vaig a fer dissabte (fer neteja). Ésser més llarg que sa Quaresma (referint-se a qualque situació que se fa pesada i que sembla que no s’acabarà mai). Això fa pardal (que és absurd, indignant). Set eren que l’aguantaven i encara pixava tort (referint-se a aquells que no fan res ben fet). Ets un bosses (ser beneit). Vine aquí que te rebentaré! (dit a la persona amb la qual un està emprenyat en sentit de te faré pols, o també en to de broma que sol ser l’ús més freqüent). Ara pegaré un bot (ara vendré tot d’una).

Podria posar altres exemples però tampoc és pla d’allargar més l’escrit. Fa temps que estic pensant fer un tercer post amb insults mallorquins perquè n’hi ha que realment són brutals!, però encara no ho tenc clar, no sé si seria molt correcte… Ja per acabar, me varen passar un enllaç sobre fotos fetes totes elles des de diversos punts de Catalunya des dels quals se veu Mallorca, concretament la zona muntanyosa de la serra de Tramuntana, i volia compartir amb vosaltres una de les imatges. Està captada des de La Mola a principis d’aquest any i feta per Jaume Cusidó.

P.D.: Fa uns dies, al programa Divendres de TV3 varen elegir la variant més sexi del català. No té cap importància quina va guanyar. El luxe està en poder escoltar durant prop de trenta minuts els diferents dialectes de la nostra llengua (encara que no hi eren tots representats). Si vos interessa veure el vídeo clicau aquí.

Kitab ta’rih Mayurqa

A l’any 2001, en una biblioteca particular de Tindouf(Argèlia), el professor Muhammad ben Ma’mar descobreix de forma casual un manuscrit àrab del segle XIII que relata la Conquesta de Mallorca (1229) per primer cop des del punt de vista dels vençuts, és a dir, dels musulmans.  Només es sabia de l’existència d’aquest manuscrit gràcies a alguna referència llunyana però ja es donava, a aquestes alçades, totalment per perdut. El seu autor va ser Ibn Amira Al-Mahzumi (1186-1269), un historiador, jurista i poeta andalusí molt important a la seva època que va néixer a Alzira. El KITAB TA’RIH MAYURQA (Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca), que així és com s’ha traduït el text, s’ha editat fa uns mesos amb molt bona acollida per part de la gent fins al punt que, durant la passada Fira del Llibre, va ser l’obra de no ficció més venuda a Palma tant en castellà com en català, i de la que ja s’han fet vàries edicions.

Certs detalls sobre la Conquesta descrits per Al-Mahzumi es complementen a la perfecció amb el que també es va narrar al Llibre dels fets. Aquesta troballa és, per tant, d’un gran valor històric perquè ens permet saber què va succeir durant els darrers anys de l’època àrab. Del temps en que els musulmans varen romandre a l’illa se’n sap ben poca cosa i al Kitab ta’rih Mayurqa es descobreixen fets sorprenents que ens eren totalment desconeguts fins ara. Amb l’entrada de Mallorca a la Corona d’Aragó va desaparèixer tot un llegat musulmà molt ric culturalment parlant, i amb aquesta pèrdua se’ns va privar als mallorquins de conéixer una mica més quins eren els nostres orígens. Un llibre molt interessant i realment apassionant.

Dins el darrer blau

L’escriptora mallorquina, Carme Riera, va escriure un llibre basat en uns fets reals i tràgics que varen succeir a Mallorca en el segle XVII, i que vull contar a l’apartat d’història de Mallorca, història pràcticament desconeguda per nosaltres i, com que m’agradaria posar el meu granet d’arena en aquest tema, desig donar-la a conèixer. La novel·la en qüestió s’anomena Dins el darrer blau, títol que jo he agafat (i plagiat, amb el permís de l’autora), per a l’entrada d’aquest blog perquè consider que no n’hi ha cap altre que pugui ser millor. Si us interessa el tema que us explicaré, per aprofundir us recomano el llibre de na Carme Riera.

Ens trobam al dia 7 de març de l’any 1688 a la ciutat de Palma. La forta persecució per part de la Inquisició contra els jueus motiva a que molts vulguin fugir de l’illa. Però només hi ha una manera de fer-ho, i és per mar i d’amagat. Un grup de conversos, sota la direcció de Rafel Valls, duen a terme unes negociacions amb una nau anglesa, que aquells dies es trobava al port de Palma, per tal de poder partir. Les converses varen fructificar i aquella nit, una nit en que un temporal de plujes i vent atacà la ciutat i la costa, els jueus sortiren de les seves cases amb la intenció de no tornar mai més, i s’embarcaren en el vaixell anglès, que va partir de seguida. A dins la nau, veient com el port s’allunyava i quedava enrere, tots celebraren amb entusiasme la fugida d’aquella illa que per a la majoria era sinònim de malson i de presó.

 

Mentre, les autoritats civils i religioses de la ciutat acabaven de saber que un grup de conversos havien partit en secret. Imagineu la sensació d’impotència que degueren sentir per no poder evitar la situació i les pèrdues econòmiques que això tendria per a la ciutat, ja que eren dels habitants més rics que hi havia a Palma en aquells moments.

Però el temporal anava a més. El fort vent i les ones gegants provocaren que, al migdia següent, la nau encara no hagués aconseguit sortir de la badia, fent-la quasi xocar amb les roques més d’un cop. Malgrat els esforços de la tripulació, el capità decidí tornar al port de Palma per a desesperació dels xuetes, que no van poder fer res perquè canviàs d’opinió. Un cop al port, els membres de la Inquisició els esperaven amb un somriure als llavis. La imatge següent, pertany a part d’un gravat de l’Atlante Español, de l’any 1779, a on es representa la façana marítima de Palma noranta-un anys després dels aconteixements que ara estic explicant, perquè així us en pogueu fer una idea de com devia ser el port.

                 

Els tancaren a tots durant tres anys a les pressons de la Inquisició, coneguda popularment com la Casa Negra (edifici ja enderrocat i a on ara hi trobam l’actual Plaça Major). Els mantengueren fortament aïllats. La sensació de derrota de no poder fugir, va debilitar la unitat del grup dels jueus.

Tres anys després, al 1961, la Inquisició va condemnar prop d’unes seixanta-cinc persones, en tres actes de fe, que el jesuïta del Sant Ofici, el pare Francesc Garau, narrà en el seu llibre anomenat La Fe Triunfante. L’obra destaca per la seva insensibilitat quan explica com eren les cerimònies de cremes públiques i no ometia cap tipus de detall quan descrivia el sofriment dels ajusticiats, utilitzan tots els noms i cognoms de les víctimes. La intenció del llibre no era altra que la de perpetuar la infàmia tant dels condemnats com dels seus descendents. Desgraciadament el llibre va gaudir, en el seu moment, d’una gran popularitat a Mallorca.

Del grup de les seixanta-cinc persones, tres foren cremades vives: Rafel Valls, que ja he anomenat abans, Rafel Benet Tarongí que era el seu pupil més fidel, i la germana d’aquest darrer, Caterina Tarongí. Presenciaren els crims al voltant d’unes vint mil persones. La Inquisició va fer tot el possible per perjudicar a les families dels que varen provar de fugir al 1688, amb penes que es mantingueren durant almenys dues generacions, com ara la prohibició de no casar-se amb persones que no fossin xuetes, ocupar-se de càrrecs públics, etc. Durant molt de temps, els conversos varen recordar els ajusticiats del 1691 com a autèntics herois i màrtirs.

Sé que és l’entrada més llarga que he fet fins ara i segurament no sereu la majoria els que arribareu fins al final. Però pens que desconeixem molt sobre la nostra illa, de Palma, dels carrers en que mentres caminem ens conten mil històries que nosaltres ignorem, com si els mallorquins no tinguéssim un passat simplement perquè no ho estudiem a l’escola, no se’n xerra mai, hi ha pocs llibres referents al tema…, i crec que val la pena donar-la a conèixer per entendre el que ens envolta i saber qui som els illencs. 

La cartografia mallorquina

La cartografia mallorquina medieval del segle XIV va ser la millor del món. El seu màxim representant fou Jafudà Cresques, un mallorquí d’origen jueu. Va nèixer a Palma a l’any 1350 aproximadament. El seu pare era Abraham Cresques que exercia els oficis de bruixoler, rellotger i constructor d’instruments nàutics, a part de cartògraf.

Jafudà va freqüentar les corts de Pere III, Joan I i Martí I, a on se li encarregaren diversos treballs cartogràfics.  Durant el 1391, degut a un saqueig força important al Call de ciutat, que acabà amb la vida d’uns tres-cents jueus que varen ser assassinats per part dels cristians, Cresques es va haver de convertir al cristianisme i passar a dir-se Jaume Ribes, per poder amagar els seus origens jueus. Es pensa que a partir de l’any 1420, Jafudà va ser nomenat coordinador portuguès de la cartografia  de l’escola naval de Sagres, degut a que s’ha trobat al registre un Mestre Jacome de Malhorca amb aquest càrrec. La data de la seva mort és mala de dir, però es diu que ronda l’any 1427, encara que el lloc es desconeix.

Tant a Abraham com a Jafudà se’ls hi atribueix l’autoria del millor mapamundi cartogràfic fins al moment i realitzat a l’any 1375. Com a curiositat dir que la rosa dels vents hi apareix per primer cop en un atles. Està compost d’un total de sis fulls il·lustrats (cosmografia, calendari, Finisterre i la Mediterrània, mapa de Delli i mapa de Catai, que fins aleshores era el món conegut), sobre taules de fusta plenes de llegendes escrites amb català. A continuació us deixo un petit fragment perquè n’agafeu una idea.

            

És d’una bellesa quasi indescriptible i el que més sorprèn és que si el comparam amb els actuals, no hi ha pràcticament diferències, tenguent en compte que xerram d’un mapa del segle XIV i que no tenien la tecnologia d’ara. I com és possible que els jueus mallorquins, que no eren grans navegants, pogueren realitzar una cartografia tan exacta? Es creu que era degut al gran intercanvi comercial que hi havia a l’Illa de Mallorca, tant amb jueus com amb cristians i àrabs. El fet de poder treure informació a gent que viatjava molt era l’únic sistema possible per crear aquests mapes.

Sé que m’he extés una mica però crec que el tema ho valia. Em pareix apassionant i és d’aquestes coses que a l’escola no ens ensenyen, i no entenc perquè. Jafudà Cresques molt probablement sigui un dels mallorquins més importants de la nostra història i no se’n parla gaire, per no dir gens. Per això volia fer-ho jo des del meu blog.

L’atles actualment es troba a la Bibliothèque Nationale de París. Si voleu més informació sobre el tema, podeu llegir L’Atles Furtiu d’Alfred Bosch.