Programa de L’hora del club Llull (2021-2022)

Després de llegir un llibre al mes durant deu mesos, els membres habituals del club de lectura de L’hora del club Llull, de Llibres Ramon Llull (Palma), varen decidir que no volien descansar ni a l’estiu, pel que se va organizar una lectura conjunta com a activitat extra aquest passat mes d’agost. Entre diversos títols proposats va sortir triat, unànimement, la novel•la Una vil·la a Florència de William Somerset Maugham de la col•lecció Petits Plaers de Viena Edicions, i que posteriormente comentàrem de forma on-line a través de la plataforma Google Meet.

Aquest 2021-2022 hem iniciat un nou curs de L’hora del club Llull amb obres d’autores i autors del segle XX i del XXI. Aquest 22 de setembre a les 18h, data en la que va tenir lloc la primera sessió, xerràrem de Les fures de Llorenç Villalonga a un espai molt especial: el claustre del Monestir de la Real de Palma. Després d’un any d’un club Llull virtual per mor de la COVID, la trobada va ser el més semblant a una celebració. Per fi ens reunírem tots de nou! Enguany esperam poder fer tot el club de lectura presencial. Intentarem que així pugui ser sempre, clar, respectant totes les mesures sanitàries. Per altra banda, se manté l’opció on-line d’assistència per si a qualcú li pogués interessar. Novament, una servidora, és qui condueix aquest club, el que per a jo és tot un honor i una alegria enorme.

Les trobades es duran a terme, en principi, el darrer dimecres de cada mes, a les 19h, al primer pis de Llibres Ramon Llull. L’ús de mascareta quirúrgica és obligatòria i el preu per sessió són 5€. Per a poder assistir abans heu de passar per la llibreria. Moltes gràcies! A continuación, la llista de lectures que farem enguany:

Dolços records d’infantesa a Bearn

Títol: LES FURES

Autor: Llorenç Villalonga

Editorial: Viena Edicions

Pàgines: 208

Sinopsi: A Les Fures, els records infantils del protagonista topen amb la realitat que es troba quan torna a Bearn després de deu anys fora de l’illa. Tot ha canviat: ara hi ha instal·lades tot de senyores angleses en hotels de luxe. Però les Fures, aquelles dues ancianes que tanta por li havien provocat a ell de petit, segueixen allí, com si el món atàvic, de bruixes i mites, pogués encara conviure durant un temps amb les motos i els transistors.

«El món màgic que havia conegut a nou anys anava desapareixent substituït per un altre món científic, també incomprensible, que, en fer-se familiar, deixava d’ésser meravellós perquè l’home només pot viure meravellat alguns moments… Concretament, durant la infantesa. Ja més grans continuam ignorant-ho tot, però el costum ens fa creure que sabem algunes coses, que hem progressat. Llavors perdem la il·lusió i ens avorrim.»

RESSENYA: Quina gran lectura que ha estat aquesta de Les fures de Llorenç Villalonga! La meva obra preferida de l’escriptor mallorquí fins ara era Mort de dama però aquest títol li ha pres la posició. Villalonga és el primer autor en llengua catalana que Viena Edicions inclou a la seva meravellosa col·lecció de Petits Plaers. La història no pot ser més tendra, nostàlgica, emotiva i preciosa. No sembla que succeeixin massa coses durant el relat però, en realitat, passa de tot.

«La tardor és l’estació més bella a Mallorca. Quan l’esperit es comença a cansar de veure rostoll i ametllers assedegats, quasi sense fulles, les pluges de setembre alegren la terra i, passat Sant Miquel, festa patronal de Bearn, les primeres pastures formen ja una catifa de vellut verd, que sembla una esperança. Esperança de què? En veritat no ho sabia.«

L’escriptor mallorquí Llorenç Villalonga. (1)

En la primera part se narren els dolços records d’infància del protagonista al poble d’interior fictici de Bearn a Mallorca, un poble on els seus habitants estan carregats de supersticions i d’inseguretats, i se regeixen per un fort comportament conservador i catòlic. El terror de tots ells l’inspiren dues veïnades anomenades les Fures, que donen el títol a la present novel·la, i que estan considerades com a bruixes per part dels ‘bearnesos’. Apareixen els primers amors, curiositat i admiració pel món adult, secrets, crims…, tot això en un lloc en que sembla haver-se detingut en el temps.

A la segona part, el nin, ja convertit en un jove, retorna a Bearn deu anys després. El poble, als seus ulls, ja no és el mateix. O potser és ell qui ha canviat? Uns fets importants irrompen dins l’escenari de la narració: l’arribada del turisme i del capitalisme, i com ambdós fets van canviar la forma de pensar, de viure i de guanyar-se les sopes dels mallorquins.

«Però és un fet que tothom viu menys satisfet que abans. Tant hem sentit dir que sense tal i tal cosa serem desventurats, que hem acabat essent-ho. Perquè, naturalment, cada dia s’inventen més coses que les que es poden comprar i, ara que no estan de moda els poetes, la imaginació ha passat als industrials. (‘¿Cómo quiere usted vivir dichoso sin un Turming?’).»

«Després del Tenorio, en Jaume Malferit ha estat l’home que ha posat més interès a calumniar-se. Rebia molts d’anònims, que mostrava al cafè, i jo crec que se’ls devia enviar ell mateix, perquè a Mallorca no hi ha hagut mai tanta dedicació a la literatura.«

L’ambientació d’aquest poble de l’illa és extraordinària i el català autòcton amb el que dialoguen tots els personatges és deliciós. Me declar admiradora de la fina ironia que utilitza l’escriptor habitualment en els seus escrits. No he aturat de subratllar frases i fragments durant tota la lectura. Les fures és un llibre molt agradable de llegir. En acabar-lo és dels que te deixen un gran somriure als llavis. Llorenç Villalonga és un dels millors autors en llengua catalana del segle XX. Aquest Petit Plaer de Viena Edicions és una molt bona oportunitat per a descobrir la meravellosa narrativa d’aquest home.

  • El millor: La narració en sí, ben escrita, senzilla i propera, que fa que no puguis aturar de llegir fins al final.
  • El pitjor: Quedar-se amb les ganes de saber qui eren realment les Fures.

«Com s’amida, la desventura? Objectivament ja ho sabem: pel nivell de vida, que consisteix en les ràdios i les neveres elèctriques o, segons la psicologia americana, en els metres de canonada de cada estatge; així han resolt el problema metafísic els nostres germans d’ultramar. El qui en tengui més metres serà més feliç. D’aquesta filosofia es dedueix que la Humanitat fou desventurada abans de la canalització de les aigües. Aquest dogma progressista és desmentit pel fet que els rics, senyors de moltíssimes canonades, se suïciden més que els pobres; però potser es moren de gust.»


(1). FOTOGRAFIA: ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA