Entre la crueltat i la tendresa

Títol: RETRAT DE SHUNKIN

Autor: Junichiro Tanizaki

Editorial: Viena Edicions

Pàgines: 144

Traducció: Albert Nolla

Sinopsi: En complir nou anys, la petita Shunkin, una nena rica i malcriada, es queda cega, per la qual cosa el futur esplendorós que li auguraven com a dama d’alta societat desapareix tot d’una. Com a reacció, es torna encara més capritxosa i només permet que la serveixi un criat, en Sasuke, que es desviu per complaure-la. Tot i així, per a ella l’únic consol és la música, i en Sasuke, per sentir-s’hi més a prop, decideix aprendre a tocar el shamisen, l’instrument que ella domina. A partir d’aleshores la seva relació evolucionarà d’una manera imprevisible.

RESSENYA: El bombons de la literatura. Així és com ha definit Viena Edicions a la seva nova col·lecció de novel·les curtes anomenada Petits Plaers, composta de grans autors del segle XX, i pensada per a lectors amb poc temps per a llegir. Hi trobam títols tan interessants com El regne de les dones d’Anton Txèkhov, Dos amics d’Ivan Turguénev, Aquell estiu sufocant d’Eduard von Keyserling o, precisament, Retrat de Shunkin de Junichiro Tanizaki.

Retrat de Shunkin és realment això. Un bombó. Una narració breu però intensa, exquisida i dolça que se gaudeix al màxim si s’assaboreix lentament. Una història d’amor bella, poètica, sensual i cruel alhora amb la música com a rerefons.

“La Shunkin feia cada dia el trajecte agafada a la mà d’un aprenent de la botiga. En aquella època l’aprenent era en Sasuke, que amb els anys es convertiria en el mestre Nukui. Per tant, així és com va començar la relació entre tots dos.”

Aquesta petita gran obra, escrita amb un llenguatge senzill, net i molt cuidat, és Tanizaki en estat pur. Plasma a la perfecció l’estètica tradicional de Japó. Tot i que els seus llibres varen ser objecte de censura i molt polèmics durant la primera meitat del segle XX, perquè sovint descrivia explícitament escenes de sexe i amb un punt sadomasoquista, aquesta edició en català és totalment íntegra.

Si sou dels que no heu llegit res de literatura japonesa aquesta novel·la, ja vos dic que, és ideal per a posar-hi remei.

  • El millor: Una història senzilla que atrapa al lector i que està molt ben contada.
  • El pitjor: Certes parts potser una mica massa exagerades.
Anuncios

2 respuestas a “Entre la crueltat i la tendresa

  1. De la literatura japonesa nomès he llegit qualque llibre d´en Murakami, del que reconec que, tot i que és un gran autor, no és que sigui massa representatiu de la forma d´escriure dels japonesos. Per provar amb altres autors japonesos tenia en ment pegar una ullada a qualcuna novel·la d´en Rampo Edogawa, però he de reconeixer que “Retrat de Shunkin” m´ha cridat molt l´atenció.

    1. Jota: D’Edogawa no he llegit encara res. Te recoman començar per Yukio Mishima, Natsume Soseki, Yasunari Kawabata o el mateix Junichiro Tanizaki. Gràcies per comentar! 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s