Lost in translation

Són molts els qui des de fa anys m’han animat a reprendre de nou la meva, una mica oblidada, passió pel dibuix. Durant la carrera i el màster vaig quedar saturada de només plasmar espais interiors un darrere l’altre. Però des de fa un temps m’hi he engrescat de nou. La següent il·lustració, feta per ordinador per una servidora, està inspirada en una de les meves pel·lícules preferides: Lost in translation de Sofia Coppola.


IL·LUSTRACIÓ: CATERINA CORTÈS
Anuncis

La llibreria

Pòster promocional (2017).

Quan va sortir publicada La librería (Impedimenta Editorial) de Penelope Fitzgerald vaig comprar la novel·la a cegues. No coneixia l’autora. La vaig agafar entre les meves mans i després vaig guiar-me primer pel títol i a continuació per la seva sinopsi. Sí, és un d’aquells casos en que el llibre tria al seu lector i no al revés. I he de dir que va ser tot un encert l’adquisició! Vaig passar una estona molt gratificant entre aquelles pàgines.

Se’ns conta la història de Florence Green, una dona vídua, forta i decidida, que viu en un poblet costaner de Suffolk a l’any 1959, i que farà tot el possible per obrir una llibreria. Però ben aviat veurà com els seus habitants, més aviat conservadors i tradicionals, li van posant tot tipus de problemes perquè tanqui el negoci, especialment quan s’atreveix a posar a la venda Lolita de Vladimir Nabokov. En saber que Isabel Coixet havia fet la pel·lícula basada en la narració de Fitzgerald sabia que no me la perdria. I he de dir que la catalana ha fet un bon film i millor adaptació.

Florence amb la seva ajudanta. (1)

L’ambient asfixiant del poble alhora encantador i aïllat està més que aconseguit. El repart, format per uns actors de luxe, ha fet una feina extraordinària donant credibilitat a cadascun dels personatges, fins i tot als secundaris. Emily Mortimer, a qui la majoria recordareu per sortir a Match Point de Woody Allen, ha resultat tot un encert com a Florence Green. Si he de posar una petita pega potser sigui que el ritme entre seqüències, a estones, és una mica lent, però personalment és un detall que no me disgusta.

Emily Mortimer, en el paper de la senyora Green, contemplant la llibreria. (2)

Entre libros nadie puede sentirse solo, afirma el cartell promocional en espanyol. També és una de les grans frases del llargmetratge. Per tant, els amants dels llibres i la literatura no haurien de perdre l’oportunitat d’anar a veure La librería perquè en part és una pel·lícula que està dedicada a tots ells. I com no també a aquells que lluiten per aconseguir els seus somnis encara que ho tenguin tot en contra.

Puntuació (màxim 5 estrelles):


(1). FOTOGRAFIA: FANTASYMUNDO
(2). FOTOGRAFIA: TRAVELER CONDÉ NAST