Tag Archives: Mallorca

Nova novel·la acabada!!!

Una idea que va començar a rondar-me pel cap al 2007 ha anat agafant forma al llarg d’aquest darrer any i mig. Sí, per fi he acabat la nova novel·la!!! Ara s’inicia una etapa de correccions, de triar el títol definitiu de l’obra i fer recerca d’editorial, el que no serà senzill però tampoc impossible. Esper que la història compleixi uns mínims com perquè qualque dia la pugueu llegir. En aquesta nova narració hi ha més trames, més personatges i més pàgines que a l’anterior llibre Dos dies a Barcelona. Aquest pic abandon la ciutat de Barcelona per adoptar un altre escenari, un de nou, per als meus personatges: la Serra de Tramuntana (Mallorca), zona declarada al 2011 Patrimoni de la Humanitat. I fins aquí puc dir. Tenc moltes ganes de que de cara als propers mesos hi hagi novetats respecte a aquesta segona novel·la i poder-vos informar!

Serra de Tramuntana

M’agrada el sexe!

Amb aquesta calor que comença a fer, què millor que mirar de pujar una mica més la temperatura corporal amb els llibres de na Roser Amills? Per a aquells que encara no la coneixeu, és una escriptora i periodista mallorquina, nascuda a Algaida, però que ja duu molts anys vivint a Barcelona. És una dona extravertida que pel que fa al sexe el practica, en xerra i no se n’amaga.

Qualcuns dels seus llibres: Morbo (Cossetània Edicions) ideal per a qui li agradi la poesia, Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història (Cossetània Edicions) on hi trobareu anècdotes sexuals curioses i divertides de personatges històrics i famosos, o bé la seva darrera publicació M’agrada el sexe! (Columna) clau per gaudir de la felicitat sexual i per a aprendre a perdre la por a demanar el que un/a desitja sense vergonya ni pudor. Jo ja me’ls he llegit tots tres, t’hi atreveixes tu?

Si voleu saber més coses sobre na Roser Amills, la podeu seguir al seu Blog, Twitter, Facebook i Instagram.

L’artista nord-americà Clayton Cubitt va aconseguir sorprendre i escandalitzar amb el seu projecte anomenat Hysterical Literature. Na Roser s’ha atrevit a fer el mateix llegint un fragment d’El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda, deixant constància al vídeo que el plaer de la lectura i el plaer sexual poden anar molt lligats!

Les fotos dels lectors de “Dos dies a Barcelona”!

Ja fa més d’un any que va sortir publicada la novel·la Dos dies a Barcelona. Al llarg d’aquest temps són moltes les fotografies que alguns lectors m’han anat enviant, de forma espontània. M’arriben d’arreu dels Països Catalans (Illes Balears, Catalunya, País Valencià, Catalunya Nord) i també de l’Argentina!!! Un detall preciós que m’emociona molt! He recopilat totes les imatges en aquest post per ordre alfabètic de nom. Donar les gràcies de cor als qui m’animau a continuar endavant, als qui me llegiu, als qui heu ressenyat el llibre desinteressadament o m’heu donat un cop de mà al respecte, als qui me feu costat, confiau en mi i m’animau en moments baixos o de dubtes, a la família, amics, blogaires, tuitaires, usuaris de facebook, lectors coneguts i desconeguts, bibliotecàries i llibreters!!! Gràcies per fer-me feliç!

Alba Àlvarez – (País Valencià)

Blog: Sol de mitjanit a Reykjavík

 

Aleix Moncosí – (Barcelona)

Blog: Calaix de tarda boirosa

 

Ana González – Palma (Mallorca)

Blog: Azar objetivo

 

Angels Vidal Asensi – L’Alcúdia de Crespins (País Valencià)

Web: Barbaritats

 

Anònim – (Catalunya Nord)

 

Asun Bordoy – Cap de Formentor (Mallorca)

Web: Sumsumm-Fashion Designer

 

Beatriz Ortiz – Palma (Mallorca)

 

Biel Coramet – (Mallorca)

Blog: Tot ve d’udol

 

Carme Rosanas – La Floresta (Barcelona)

Blog: Col·lecció de moments

 

Carolina i Alejandro – (Argentina)

 

Cris Quílez – (Barcelona)

Blog: Namaste

 

Eloy Garcia – Sabadell (Barcelona)

Blog: De tot una mica

 

Glòria i Hortènsia – Mollet (Barcelona)

Blog: Glòria Condal

 

Joan Fer – Mataró (Barcelona)

Blog: A cau d’orella…

 

Jordana Yontney – (Catalunya)

Blog: L’espill de na Jordana

 

José Ramón Romero “Jota” – Palma (Mallorca)

 

Josep Manel Vidal – L’Alcúdia de Crespins (País Valencià)

Blog: Filant prim

 

Josep Vicent Bou – Alcoi (Alacant)

 

Juan Suau – Palma (Mallorca)

 

Laura Covas – Pòrtol (Mallorca)

Blog: Lapislatzulis

 

Lluïsa Calafat – Sa Marina (Mallorca)

 

Luis A. Segura – Cala Blava (Mallorca)

Web: L.A.

 

Manuel Izquierdo – Santa Pola (Alacant)

 

Maria Sunyer – Campos (Mallorca)

 

Marta Arbona – Palma (Mallorca)

 

Marta Puig i Ventura – Vallromanes (Barcelona)

 

Montserrat Illescas – (Girona)

 

Nando Rosselló – Palma (Mallorca)

Blog: Miratuporlondres

 

Novesflors – (País Valencià)

Blog: Novesflors

 

Osvaldo Letelier – (Barcelona)

 

Tomeu Sastre – Alcanada (Mallorca)

 

Xelo Llopis – Xàtiva (València)

Blog: Un rebost de paraules

 

Xisca Mayol – Gènova (Mallorca)

 

Sant Jordi 2013

Grandíssim dia de Sant Jordi ahir!!! Per diverses raons:

- Saber per una excompanya de carrera que varen rebre dos exemplars de Dos dies a Barcelona a la papereria del poble on ella fa feina, a Sa Pobla (al nord de l’illa), i que ahir se van vendre els dos! Gracis, Sa Pobla!!!

- Trobar la meva novel·la a una paradeta del carrer de Sant Miquel a Palma! Una emoció enorme i un somni inimaginable fins no fa molt!

- Que una amiga penjàs una etiqueta a l’arbre dels desitjos de la Biblioteca de Cort, de l’Ajuntament de Palma, esperant que el meu llibre sigui un èxit. Gràcies, guapa!

- Rebre un regal des del País Valencià: una obra descatalogada Terra guanyada i altres contes d’un autor valencià que me comença a interessar molt com és Gonçal Castelló! Mil gracis per enviar-me’l!!!

- Que avui me facin mal els braços de tant carregar llibres amunt i avall: el darrer de na Carme Riera (el més venut a Palma), en Jaume Cabré i el seu famós Jo confesso i tres novel·les negres (un gènere que ador!) dels escriptors Andreu Martín, Sebastià Bennasar i Antoni Serra. Quins títols heu comprat voltros aquest Sant Jordi?

- Xerrant de llibres, una frase de Dos dies a Barcelona que va destacar en XeXu a un post de Llibres, i punt!. Me va encantar llegir-lo perquè també m’agraden les frases i me va fer gràcia i il·lusió trobar-ne una de meva! En un moment determinat la meva protagonista Aina diu: “Sa quantitat de llibres que qualcú llegeix marca sa seva solitud com un termòmetre marca es graus de sa temperatura.” Què en pensau?

P.D.: Aviat hi haurà les presentacions del llibre de relats Els caus secrets (Editorial Moll) en el que he participat. Esper poder-hi ser a la de Palma i a la de Barcelona. Aniré informant!

La sang em bull i el món s’apaga (Potser vindré)

Antònia Font i Els Amics de les Arts eren els dos grups estrella dels concerts de Sant Roc, al poble de Porreres (Mallorca) aquest mes d’agost. N’hi havia d’altres, a banda d’ells, com ara Els Catarres, la gran sorpresa per a molts assistents. Els coneixia només per la famosa cançó de l’estiu passat Jenifer. Pensava que eren un conjunt poc seriós, i com n’estava d’equivocada!

El concert d’aquests tres joves ha estat un dels millors als que he anat en els darrers anys. Van saber connectar molt bé amb el públic mallorquí que va ballar  fins a no poder més. En directe són una autència meravella! És un dels pocs grups de música que quan els escolt no en pas ni una de les seves cançons. Són totes mogudes i de les que t’alegren el dia. Les seves lletres valen la pena. Van ser el conjunt més aplaudit de tots! M’encanten Tots menys tu i Vell llop de mar. Per a moure el cos me qued amb Me’n vaig al camp i La festa major d’Aiguafreda. Divertida i alhora profunda Tintin. Per a sentir-les Instants de complaença i Potser vindré.

Jo m’he fet molt fan d’Els Catarres, els escolt pràcticament cada dia i ja fris de tornar-los a veure en directe! Vos recoman que els hi doneu una oportunitat. Crònica del pas d’Els Catarres per Mallorca):

Quan estimes lo que tens, tens tot lo que vols

Finalment s’ha estrenat l’esperadíssim anunci de cervesa Estrella Damm. L’escenari d’enguany? MALLORCA!!!, concretament la zona de la Serra de Tramuntana, declarada fa pocs mesos Patrimoni de la Humanitat. Per als mallorquins aquest lloc de l’illa és el paradís, pels seus pobles, els seus penya-segats, les seves tradicions i cultura, el seu paisatge únic al món… M’agrada tot d’aquest anunci: la música, la història d’amor i amistat, els sopars a la fresca, la platja, Tomeu Penya (no hi podia faltar!), les verbenes, el porc negre, la pesca… No me cans de veure’l!!! Se nota que arriba l’estiu, època que m’encanta com a bona mediterrània que sóc!

  • ANUNCI ESTRELLA DAMM 2012, SERRA DE TRAMUNTANA (MALLORCA), EN CATALÀ!!!:

Per què som com som?

El passat dia 2 de febrer vaig publicar el meu tercer article al Diari Gran del Sobiranisme, titulat Per què som com som?, que tracta del caràcter dels mallorquins. M’he basat per a escriure-lo en la meva experiència com a mallorquina, el que he observat des de sempre al meu voltant, el que sé d’història de Mallorca i el que m’han explicat gent de totes les edats, tant de poble com de ciutat. No pretenc que l’article sigui correcte al cent per cent però sí bastant aproximat a la realitat respecte a la forma de ser i de fer d’una societat determinada. He cregut que seria interessant penjar-lo també al blog:

Distants, introvertits, silenciosos, resignats, desconfiats…, són qualcunes de les característiques que s’associen amb la manera de ser dels mallorquins. Perquè som d’una illa, se diu a mode d’explicació. Encara que és cert s’ha d’aclarir el per què.

Romans, musulmans, catalans, espanyols…, han passat per la nostra terra al llarg de la història i mai amb intencions pacífiques sinó amb la finalitat de conquerir Mallorca. En el passat, aïllats de la resta del món enmig de la mar Mediterrània, amb poca població i amb medis per a defensar-nos de l’enemic pràcticament nuls, ser temorós amb tot allò que venia de fora, via marítima, se va acabar convertint en un tret de la nostra personalitat, transmetent-se de pares a fills al llarg de moltíssimes generacions. Basta recordar un simple fet per entendre-ho. Per exemple, durantla Conquestade Mallorca de l’any 1229 per part de Jaume I se va exterminar a pràcticament dues terceres parts de la població mallorquina i els que van sobreviure no tots van fer-ho amb les millors condicions. Per tant, el mallorquí des de sempre s’ha vist obligat a adaptar-se constantment a la voluntat dels altres, a resignar-se davant unes lluites amb els estrangers en les que mai sortien vencedors. Actualment, malgrat viure en un món més cosmopolita i civilitzat, per molt que qualcuns vulguin negar-ho, seguim sent un poble poruc. Al cap i a la fi continuam vivint a una illa.

Per tant, el mallorquí s’ha format de moltes nacionalitats. Potser per això definir-nos a nosaltres mateixos a pics mos costa. Som independentistes dels Països Catalans? Mallorquinistes? Espanyolistes? Què som realment? Tenim un embolic. Per això, de tant en tant, és fàcil que sorgeixin polítics que l’únic que saben fer és confondre encara més amb el tema de la llengua, la cultura i la nostra identitat.

Quan he demanat a gent del País Valencià o Catalunya com mos veuen des d’allà als mallorquins, la definició més coincident és que som una societat discreta, que no mos agrada que mos molestin i que mentre mos deixin fer ja mos va bé. Només puc dir que és una bona descripció. Molt probablement, arrel de tantes decepcions, dolors i derrotes externes en el passat, també hem après a no crear conflictes, a que mos deixin tranquils. Però se corren riscs amb aquesta mentalitat. Som una societat que no solem lluitar pels nostres interessos. Tancam els ulls perquè costa menys que fer qualcuna cosa i això és molt perillós, a banda que no sabem valorar el que tenim a l’illa, la seva bellesa, cosa que com a mallorquina mai entendré. Un exemple clar: des de fa anys se sap que les Illes Balears som la comunitat que més doblers donam a Espanya i la que menys en rebem a canvi (basta consultar les dades oficials i no solament les darreres). Aquí tothom ho sap però ningú protesta.

Està bé ser com som perquè automàticament mos converteix en persones discretes, la majoria educades, a qui costa guanyar-se però un pic aconseguit sabem ser molt amics dels nostres amics. Però, d’altra banda, ja va sent hora de començar a aprendre a queixar-nos més, a ser més valents, a no creure’ns menys que altres societats, ni a tenir por. Els temps han canviat. Sinó correm el risc, sense adonar-nos, de caure en un cert grau d’indiferència i d’ignorància.