A banda del judicis per corrupció que hi ha ara mateix i el cas Urdangarín, en política la cosa per Mallorca està mogudeta. També pel que fa al tema de la llengua. Això és el que va passar fa uns dies a Sa Pobla, a les festes de Sant Antoni, quan el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va fer acte de presència. Però no podran amb nosaltres. Visca el català!

Una foto curiosa que m’han enviat des d’un Starbucks de Manhattan (Nova York). M’encanta!!!

P.D.: Després de mooolt resistir-me malgrat que tothom m’explicava els seus avantatges i que en el meu cas me convenia tenir-ne un, finalment he caigut en la temptació del Twitter: http://twitter.com/caterinacortes. Encara estic molt verda i no m’acab d’acostumar. Poc a poc…

Somni de l’espill 1436td* Arxius Ocults Volum 2001 ha estat per a mi una de les lectures sorpreses d’aquestes festes. Jordana Yontney escriu la història desvetllada per Dana Jordà. Una història a moments fantàstica i increïble, amb detalls que poden recordar als llibres de ciència-ficció, però amb uns personatges tan humans i tan propers que semblen reals. La narració enganxa. Aquest és el primer llibre que formarà part d’una trilogia. La segona part està en procés d’escriptura. Recoman la novel·la i, a més a més, està molt ben escrita! Si el voleu comprar només heu de clicar AQUÍ. Visitau el blog L’espill de na Jordana, de Jordana Yontney. Trobareu uns posts preciosos, tendres, emotius, que segur que no vos deixaran indiferents. A mi m’encanta el seu espai i per això ja fa anys que la seguesc.

Per altra banda, aquests dies també hi ha hagut lloc per a la poesia. Me referesc a un llibre que fa poc que acaba de sortir i que mos arriba des del País Valencià: Quadern de sal de Carles Mulet, que ja era escriptor i poeta molt abans de ser blogaire però que jo vaig descobrir-lo arrel del seu blog. Difícil no quedar hipnotitzat amb els seus poemes i la sensibilitat que desprèn en cada un d’ells, obligant-te a llegir-los a alguns més d’un pic per tal d’endinsar-te de nou entre lletres que transmeten calma, serenor, plaer, talment com si les ones de la mar t’estiguessin acaronant. Quadern de sal el podeu demanar a les vostres llibreries o bé comprar-lo a través de la mateixa editorial EDICIONS 96. Recoman també el blog de l’autor Nausica que segur que vos agradarà tant com a mi, especialment si sou amants de la poesia. Acab amb un petit fragment d’un poema que podreu llegir sencer al llibre de Carles Mulet.

LLIBRES

LA SAGA DE LOS MALDITOS                    CONTES                                LA DAMA DEL LLAC
         (Chufo Lloréns)                          (John Cheever)                        (Raymond Chandler)

       EL NOM DEL VENT                               LA PESTA                       NATURA QUASI MORTA
      (Patrick Rothfuss)                          (Albert Camus)                          (Carme Riera)

   UN MATRIMONIO FELIZ          LA HISTORIA DEL AMOR                  AFIRMA PEREIRA
         (Rafael Yglesias)                         (Nicole Krauss)                         (Antonio Tabucchi)

Per primer pic també he decidit fer el mateix amb les pel·lícules que he vist al cinema i que crec que valen la pena: algunes per la tendresa de la seva història, altres per lo ben filmades que estan, també per fer-me reflexionar i, especialment, pel gran guió que hi ha darrere de cada una d’elles. Si clicau damunt cada cartell podreu veure els seus tràilers.

PEL·LÍCULES

                         MIDNIGHT IN PARIS                      CARNAGE – Trad: UN DIOS SALVAJE
                               (Woody Allen)                                           (Roman Polanski) 

                      LES PETITS MOUCHOIRS                    HAPPY THANK YOU MORE PLEASE          Trad: PEQUEÑAS MENTIRAS SIN IMPORTANCIA                  (Josh Radnor)
                          (Guillaume Canet) 

                            UN CUENTO CHINO                              LES AVENTURES DE TINTIN
                       (Sebastián Borensztein)                                 (Steven Spielberg)

M’han oferit col·laborar al blog L’illa dels llibres i al nou diari digital Diari Gran del Sobiranisme, fent ressenyes literàries al primer (en el qual ja escric des de fa un temps) i al segon escrivint sobre cultura però també sobre societat i política de Mallorca i de les Illes Balears, temes que per a mi són nous i tot un repte. La meva darrera ressenya a L’illa dels llibres: La dama del llac de Raymond Chandler. I la primera al DGS: Sóc de les Illes? O sóc Mallorquí? Menorquí? Eivissenc? O Formenterenc? Contenta i il·lusionada que m’ho hagin demanat!

P.D.: Fa uns dies que l’editorial va enviar-me la portada definitiva de la que serà la meva primera novel·la breu. M’agrada! Esper que al gener com a tard pugui anunciar finalment la seva publicació.

Beijing, una ciutat de trenta milions d’habitants que tot i que ha crescut molt en els darrers anys, especialment després dels jocs olímpics, la seva societat segueix sent força tradicional. Xi’an, vuit milions d’habitants, té una història interessantíssima al darrere, amb un barri musulmà preciós que se remunta a l’època de la ruta de la seda i una muralla en perfectes condicions que encara envolta el que és la part antiga de la ciutat. Shanghai, prop de vint milions d’habitants han vist construir els seus primers gratacels en poc menys de vint anys, entre ells el Shanghai World Financial Center el tercer més alt del món, després del Burj Dubai i el Taipei 101, amb uns 104 pisos i amb unes vistes impressionants (ara just devora s’està construint un edifici que ha de tenir unes 132 plantes!).

A destacar el menjar xinès autèntic. Res a veure amb el que mos serveixen aquí. És una delícia i la majoria de plats són molt picants, el que a mi ja m’estava bé. És increïble com estant uns pocs dies en un lloc tan  i tan diferent pots aprendre tantes coses i com te canvia la perspectiva de tot i t’acaba fent una persona més tolerant. Xina no s’assembla a res que hagi vist abans. És un altre món. Com m’agrada viatjar!!!

BEIJING

Plaça de Tiananmen

La Gran Muralla Xinesa

La Ciutat Prohibida

Un home escrivint amb aigua poemes clàssics al terra

Fulles de tardor

Palau d'Estiu

XI’AN

Torre de la Campana

Guerrers de terracota

Carrer del barri musulmà

Home resant a Buda al Temple Budista de Da Ci’en

Dalt de la Muralla: a la dreta la part moderna i a l'esquerra la part antiga de la ciutat

SHANGHAI

Gratacels a la nit: a l'esquerra la Torre de la Perla Oriental i a la dreta, darrera l'edifici que posa Aurora, el Shanghai World Financial Center

Vistes des de dalt de tot del gratacel Shanghai World Financial Center

Basar de Yuyuan

Zhujiajiao

I una darrera foto de regal que segur que a més d’un/a agradarà:

Messi en un cartell publicitari al metro de Shanghai

- Se comencen a col·locar bocinets de sobrassada en una paella a foc molt baix, i res d’oli ni mantega. A continuació, se li afegeix la pasta bullida i encara calenta. Mesclar i anar posant trossos de sobrassada fins que la pasta agafi un coloret taronjós, però sense passar-se!, ja que la sobrassada frita ompleix molt.

ATENCIÓ: Aconsell que la mescla l’aneu fent, a moments, sense la paella al foc perquè la sobrassada se fregeix molt ràpidament i si n’heu d’afegir de freda la que estigui calenta, mentre, se vos pot cremar.

- Un pic servida la pasta amb la sobrassada al plat hi posam bocins de formatge tallats a quadradets (preferentment formatge maonès ja que el plat té un toc balear) i el fruit sec que haguem triat (opcional). En el meu cas normalment hi afegesc nous. I llest! El plat se pot servir calent o mig fred.

La foto mostra com vos hauria de quedar. Si ho tastau ja me deis el què. Bon profit!

P.D.: Primera recepta de cuina que penj al blog! N’hi haurà d’altres?

Quan en Harry va trobar la Sally

De tornada a l’hotel, des del restaurant i fins a la boca del metro, vam haver de caminar una estona.  Amb les meves sabates de tacó, poc acostumada a aquest tipus de calçat, feia el que podia. Entre la gent i el mal estat del paviment vaig quedar enrere amb respecte al meu grup. Va ser llavors quan a pocs metres davant meu el vaig veure per primer pic, venint cap a jo, caminant en direcció contrària a la meva: un home, de la meva edat més o menys, cabells rossos, un metre vuitanta aproximadament, ben arreglat però amb els primers botons de la camisa descordada que li donava un aire informal, físic atlètic… El típic americà. De sobte va observar-me de forma tan descarada que era impossible no adonar-se. Era una mirada intensa, penetrant, com si me despullàs. Per alguna raó no me va molestar. En comptes d’abaixar la mirada (on eres, vergonya?), també vaig observar-lo atentament, potser perquè a una ciutat on ningú te coneix és més fàcil desinhibir-se. Va somriure’m, un somriure càlid, tendre. La distància entre nosaltres s’anava acursant alhora que una energia interior que me feia sentir molt viva se va apropiar de cada racó del meu cos. Tres metres de distància… Dos… Un… Me va semblar que ell alentia el seu pas, amb els seus ulls encara clavats en mi, d’un color blavíssim. Mos vam creuar. Les nostres mans esquerres se van tocar, suaument, fugaçment, durant un breu segon que va aconseguir que se m’acceleràs el cor. Tot d’una, no vaig poder evitar-ho, vaig girar-me, cercant-lo. Per a sorpresa meva ell s’havia aturat no massa lluny de jo, sense perdre’m de vista, desitjant potser que rectificàs el rumb del meu camí? Com podia ser que ell s’hagués fixat en mi? Qui devia ser? “Caterina!” La veu d’una companya de viatge va despertar-me de cop. “No pots fer una mica més de via? Demà mos hem d’aixecar prest per anar al Metropolitan!” Vaig obeir i vaig continuar caminant, donant-li l’esquena. Què acabava de succeir? Què m’havia passat? Quan vaig reunir-me finalment amb els meus amics me vaig girar de nou, però va desaparèixer entre la gent i ja no el vaig tornar a veure…

Per altra banda, a nivell autonòmic tenim un presidente, José Ramón BauZÁ (amb “z” i accent cap a la dreta a la darrera “a”) que destaca per la seva gran intel·ligència i cultura. Uns quants vídeos curtets que val la pena veure si voleu conèixer a aquest personatge: explicant les seves al·lucinants teories sobre el català i fent el ridícul al Parlament. I un darrer vídeo que baix el meu punt de vista és força radical i tot i que no estic d’acord amb les imatges finals, les de la manifestació a Palma m’emocionen. No havia volgut parlar abans sobre aquest home al blog per vergonya aliena.

Sé que aquests dos fragments poden resultar força contradictoris entre sí pel que alguns vos preguntareu què els passa als balears. Diria que tenc la resposta però donaria per a un altre post (o varis) i podria ser tan políticament incorrecte que no l’escriuré. Sent molta impotència i pena per coses que han passat i estan passant per aquí. Malgrat tot sóc de les que pens que cada societat té el que se mereix i la meva no n’és una excepció. Una petita part de la solució? Potser tenir una mica d’autoestima com a poble, valorar més el que tenim i el lloc meravellós a on vivim, però d’això els balears no en saben, del contrari sí. 

Aquest era el somni del que parlava a la postdata del post del viatge a Nova York. Ja aniré informant pel blog quan hi hagi més novetats. He de reconèixer que en part això de publicar, a banda de molta alegria, també fa com certa por i respecte alhora, però igualment estic molt i molt il·lusionada!

Des d’aquell 2007 i des del primer comentari que li vaig escriure a en Josep Manel han passat més de quatre anys. Ara, per fi, després de molt desitjar-ho, acaba de publicar el seu primer llibre de proses poètiques, titulat El teu nom és un ésser viu (Germania), que vaig llegir tot d’una que el vaig tenir a les meves mans. La intensistat i la força amb que parla de l’amor, de pors, alegries i tristeses, fa que acabis rellegint alguns dels seus escrits més d’una vegada. És un recull que segur que emociona al lector (amb jo ho ha aconseguit, fet que venint d’ell no m’ha sorprès gens ni mica). Li desitj moltíssima sort, tot i que estic segura que no la necessitarà, en aquesta aventura literària que acaba d’encetar i que sé que li fa il·lusió. El llibre és totalment recomanable com també ho és el seu blog.

No, no em deixes ara! Per què? Hi ha molt a dir! Posa’m la mà a dins. Deixa’m una frase. Redona. Com una pedra de riu. Llança-la sobre les aigües somortes del meu ànim cloroformitzat. Digues, per exemple, “ell pensa que s’ofega en el silenci, però en realitat se’l beu a glopades sorolloses…”

INSPIRACIÓ (Fragment) 

Les vistes  des de dalt de l’Empire State i veure aquest edifici tan emblemàtic cada dia des de l’habitació de l’hotel; Times Square  al vespre perquè sembla que és de dia; Els hot dogs picants a les paradetes dels carrers; Dinar sobre la gespa de Central Park; el MoMA i el Metropolitan; Desconnectar al cent per cent de tot, fins al punt de no saber que el Barça havia guanyat la Supercopa; Lo amables que són els americans i lo maleducats que són els espanyols com a turistes; Les excursions a Washington i a Boston; Dinar per 3$ dues persones (1€, més o menys, per cap); Lo barata que està la roba i comprar el meu primer Armani i DKNY; El museu d’immigració a Ellis Island; Travessar el famós pont de Brooklyn des de Brooklyn fins a Manhattan; Els cupcakes del Magnolia Bakery; Passejar pels voltants de l’estàtua de la Llibertat; L’impressionant musical de Mary Poppins a Broadway; Que m’hagin entès amb el meu anglès (feia anys que no el practicava!);  L’espectacle que envolta a un partit de beisbol dels Yankees; El Greenwich Village i el Lower East Side, el barri jueu; Tastar una mica de menjar kosher; Rebre commovedors e-mails de preocupació degut al terratrèmol del passat dia 23 d’agost a Nova York quan encara érem a la ciutat; Tot Chinatown; La diversitat de cultures que se mesclen cada dia pels carrers de Manhattan; Escoltar a tota pastilla en Bruce Springsteen per carreteres americanes; La zona zero quasi deu anys després dels atemptats; La bellesa dels edificis Chrysler i Flatiron; Contemplar de ben a prop l’obra titulada Christina’s World d’Andrew Wyeth, una de les meves pintures preferides; Lo fàcil que és mantenir converses interessants amb gent anònima de la ciutat; Recórrer les sales principals de l’edifici de les Nacions Unides; Que hagi estat un viatge que m’ha canviant una mica per a bé i del que he après molt, haver-m’ho passat genial i tenir unes ganes immenses de tornar!!!

NOVA YORK

Times Square

L'hotel Plaza

Observant una pintura en blanc al MoMA

Un esquirol menjant una Quelita a Battery Park

Vistes de Manhattan des del Rockefeller Center

L'Empire State emboirat

Esperant el bus

Una parella s'abraça prop de Wall Street

Vistes nocturnes de Manhattan des de l'Empire State. Els edificis de l'esquerra estan molt il·luminats perquè és la zona a on hi ha Times Square.

WASHINGTON

El Capitoli

La Casa Blanca

Monument a Abraham Lincoln

BOSTON

Vista des d'un dels carrers que hi ha prop del port. Si algú veia la sèrie "Ally McBeal" segur que recorda que aquesta torre amb el rellotge sortia sovint.

Pròxim viatge a XINA???

P.D.: Crec que aquest és el post, de tots els que he escrit fins ara, en que he penjat més imatges. Me sap greu si ho heu trobat embafador però me venia molt de gust posar-les. Les fotografies són meves i evidentment són només una petitíssima mostra de totes les que he fet.

P.D.2: Viatjant a Nova York he realitzat un somni que tenia des de petita. Esper ben aviat poder anunciar a través del blog un altre dels meus somnis que estic a punt de dur a terme, si tot surt bé. Mentre creuaré els dits!!!