Els mallorquins volem un metro decent!

Vaig dir que no volia parlar del metro de Palma però estic tan indignada amb les declaracions que llegeixo als diaris darrerament per part de certs polítics, que no me’n he pogut estar al final de dir alguna cosa sobre el tema.

El nou govern crec que encara no duu ni cent dies (o els acaba de complir fa res). Les darreres declaracions del PP és que la culpa de les inundacions del metro és dels nous governants per no haver solucionat les carències que hi havia abans que arribessin les plujes d’estiu. Per favor!!! Es pensen que som beneits o què? Ells són els únics responsables de fer un metro a tota pressa per voler guanyar les eleccions. Un metro planificat amb el cul (i perdó però estic farta de certs polítics d’aquesta illa), en que no hi ha zones d’accés per a minusvàlids per enlloc, quan jo, una estudiant d’interiorisme, el primer que em van ensenyar a la carrera era que, alhora de fer projectes d’espais públics SEMPRE haviem de tenir en compte els accessos per a minusvàlids, ja que avui en dia és OBLIGATORI. No es preveu un problema tan bàsic com és el de les plujes a un espai subterrani. Tres mesos abans d’acabar les obres del metro encara no s’havien previst les sortides de fum d’un dels trens (que ja va sent hora de tenir tots els trens elèctrics i no de fum, com a l’edat de pedra, i que ademés contaminen molt). Conseqüència del mal plantejament de tot: una porqueria de Parc de les Estacions i un metro més propi del tercer món, pagat amb els nostres doblers. Era el millor projecte de tots els que es varen presentar o el que, com sempre, més convenia al PP en aquell moment per els motius que siguin? Sovint pens que un queda millor reconeixent les seves culpes que no donar-les a un altre per tal de rentar-se les mans. No sé com ho faran aquest pròxims quatre anys els que governen ara però el PP no ho va poder fer pitjor.

A continuació, dues vinyetes d’humor made in Pau sobre el metro. Ho necessit, i crec que no sóc l’única…

 

 

 

Embussos i més embussos

Com ja deia molt bé fa uns dies na Patry, al seu bloc No somos Petruccis (http://nosomospetruccis.blogspot.com/), circular per una ciutat com Palma és cada vegada més complicat. La solució que ja varen començar a posar les ciutats més grans del món a finals del segle XIX va ser el metro. Nosaltres, els illencs, el comencem a fer a principis del XXI amb només una sola línia; des del centre de la ciutat fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Així que els que no vivim al centre no ens serveix de res el metro, un metro que no té accessos per a minusvàlids i que a la mínima que plou s’inunda (d’això darrer no en xerraré degut a que em fa vergonya aliena i és una situació més aviat tercermundista). Per a circular per Palma no compteu amb el bus i encara menys amb els taxis, perquè aquests darrers són quasi inexistents, com cercar una agulla a un paller, i no exagero. Estic farta de telefonar a la senyoreta  que s’encarrega d’avisar els taxis per a dir-li que no en trob cap, o bé, que no en passa cap de lliure, i a veure si em pot enviar un quan abans millor. Sempre em dóna dues respostes. Una: “Ho sento, ara mateix és impossible”, o bé: “En cinc minuts li enviem”, però els cinc minuts es converteixen en vint-i-cinc. És a dir, un ciutadà d’aquí no pot confiar amb el transport públic. Per tant, com es desplaça la gent fins i per Palma? En cotxe.

Som la comunitat amb més cotxes per habitants; 900 per cada mil habitants, mentre que a la península són 450 per cada mil. La solució que varen donar els polítics als embussos que s’estaven començant a produir a Palma ara fa uns anys i que anava en augment, va ser la de fer aparcaments subterranis sense parar, en comptes de millorar el transport públic. Conseqüència d’això? Motivar als conductors a fer ús del cotxe sempre per la ciutat. Per tant, embús total.

Aquest estiu, com cada any, la major preocupació a l’agost era el caos que es formaria a Palma un cop la gent tornàs de les vacances al setembre. Aquesta preocupació després va derivar en una altra; què passaria una vegada els nins haguessin de començar de nou el curs escolar. Tenc la sort de tenir la feina a vint minuts de casa meva, així que hi vaig i torn a peu. Puc assegurar que durant els meus darrers deu minuts de camí, que són per un únic carrer amb escoles i molts negocis, la filera de cotxes que hi ha no es mou. Això provoca molta contaminació acústica, mals humors, estrés, arribar sempre tard per tot, i motivar a cometre als conductors, degut a les presses que tenen, infraccions i més infraccions. Els peatons al matí anem amb certa por, ja que els vehicles (quan torn de la feina, a les quatre de l’horabaixa, el comportament dels cotxes amb els peatons és més respectuós), no ens deixen passar als passos peatonals, encara que estigui el semàfor en verd per a noltros. I aquest problema, a mesura que vingui més gent a viure a Palma, o a Mallorca en general, tenguent en compte que som una illa i tenim un tros de terra limitat, anirà a pitjor.

La setmana passada, l’il·lustrador mallorquí Pau, proposava al Diario de Mallorca una solució molt divertida en forma de vinyeta, amb la que jo vaig riure molt, per tal d’evitar els embussos a les zones amb centres escolars. És el meu toc d’humor a una situació cada vegada més caòtica.