Una mica d’aire fresc

Per fi, després de 16 anys de govern del PP a Palma, la socialista Aina Calvo serà la nova batlessa de la ciutat! De fet, estic que encara no m’ho crec. Palma necessitava un canvi urgentment. La ciutat estava perdent, a un ritme vertiginós, la seva essència. Es va arribar a un punt en que caminaves per el seus carrers i tenies la sensació d’estar de viatge, en un altre lloc. En la passada legislatura, la de la senyora ex-batlessa Catalina Cirer, està clar que l’únic objectiu que tenia, tant ella com el seu govern, era el de destruir i construir. Perquè d’alguna manera han de subsistir les constructores a Mallorca, no? 

Confio molt en la nova batlessa i esperem que no defraudi. Malgrat tot, hi ha coses que s’han perdut per sempre a la ciutat, per la incompetència que ha demostrat el govern de Cirer i ella mateixa, en la porqueria de Parc de les Estacions que han fet en el que tres mesos abans de las seva inauguració no s’havien previst les sortides de fum del metro i que ara li pega més el nom de Parc de les Casetes, varen destruir un parc fet feia cinc anys abans per fer el Parc de les Estacions i així realitzar el projecte del metro del que ja se’n parlava feia deu anys, la font que es va tornar a col·locar al voltant de l’estàtua del rei Jaume I a la Plaça d’Espanya i que feia uns anys el mateix PP havia decidit llevar quan varen modificar la plaça, el Parc de la Riera que només és asfalt, el tema de Son Espases, la de pàrquings i més pàrquings que s’han fet en comptes d’invertir més en el transport públic i que provoca que tots els cotxes hagin d’entrar a la ciutat provocant embossos (som la comunitat amb més cotxes per habitant, uns 900 per cada mil habitants mentre que a la península són uns 450), i etcètera etcèra. Però sobretot recordar l’enderrocament de l’emblemàtic Pont d’es Tren de principis del segle XX, de l’arquitecte Gaspar Bennàzar, una matinada, d’amagat i sense avisar als ciutadans del que estaven a punt de fer perquè ningú se’ls hi tiràs al damunt, un pont que formava part de la identitat d’una Palma ja quasi desapareguda. Cirer & Company, en veure el desastre que havien fet, l’han tornat a construir però de tan mala manera que el més provable és que l’hagin d’enderrocar. Amb tot això, la batlessa es va acabar guanyant, per mèrits propis, el sobrenom de “Katrina” Cirer, per ser tota una experta en arrasar-ho tot. Gràcies a Déu, ella i el seu govern, al manco durant els pròxims quatre anys, seran història.

Vull donar la meva enhorabona als andritxols per el canvi de govern. Desig que el tema de la corrupció passi a formar part del passat i es torni al municipi part d’aquella bellesa perduda a les seves costes degut a la construcció massiva.

És molt provable que el canvi de partit també es produeixi en el Govern de les Illes Balears i en el Consell. Esperem que així sigui perquè, no només Palma sino Mallorca en general, necessita una mica d’aire fresc!

A continuació us deixo una vinyeta d’humor apareguda avui al Diario de Mallorca feta per el dibuixant J.M. Barceló. Per als qui no conèixen de primera mà el que ha succeït a Palma, la vinyeta els pot semblar exagerada però us puc confirmar que no ho és gens. 

      

 

No al teatre d’òpera de Calatrava a Palma

Estadísticament es diu, que el PP no obtindrà la majoria absoluta d’altres anys en aquestes properes eleccions, i el senyor Matas, està ja tan nerviós que promet qualsevol cosa als ciutadans per tal de que el votin (el poder, ja se sap…). La darrera, fer un teatre d’òpera a la badia de Palma, al Moll Vell, a l’estil del de Sydney i dissenyat per Calatrava.

El president només de pensar que pot no tornar a governar, ja és capaç de qualsevol cosa, com la de presentar un projecte d’aquestes característiques a un mes de les eleccions, cosa que està prohibida fer durant una campanya. Pobre, se li deu haver oblidat.

Palma no és Sydney, senyor Matas. Si la idea és modernitzar-se que sigui a base de projectes i idees originals i innovadores, no mitjançant el plagi. No sé si se’n recorda que, al igual que Sydney té el seu teatre, nosaltres tenim el Castell de Bellver i la Seu a primera línia de la mar. De fet, ho hi ha res més espectacular que entrar a la badia de la Ciutat en vaixell o en avió i veure la grandiositat d’aquests dos monuments. A la ciutat australiana potser necessitaven el teatre, però nosaltres no. I tot per un capritx d’aquest nen mimat. No suportaria, com a mallorquina que sóc, que per una tonteria com aquesta del teatre d’òpera, si s’arriba a fer, acabàs restant protagonisme a un dels monuments més importants, no de Mallorca, sinó del món: la Seu.

Sabia, senyor Matas, que la Seu és, dins el seu estil, el gòtic, una de les arquitectures més interessants per la seva grandiositat, espectacularitat i per ser l’única catedral, repeteixo, l’única situada a la vora del mar i no al centre de la ciutat? Això la fa encara més extraordinària i enriqueix la nostra badia. Però ara en Matas vol un teatre d’òpera. Des de quan tenim tradició d’òpera aquí?

                       

Abans, quan sentia a parlar del senyor Calatrava, em venia al cap un gran arquitecte amb grans obres a les seves esquenes, tan importants com; la Ciutat de les Arts i de les Ciències a València, Turning Torso a Suècia, Pont de l’Alamillo a Sevilla, etc. Fa uns mesos, ens varem assabentar a Mallorca, de que una escultura seva es col·locaria a la vora del Museu del Baluard, a Ciutat. Il·lusos de nosaltres, com ara jo, que pensavem que així Palma agafaria una mica més de prestigi. I aquí teniu l’escultura, quatre capses de bronze a les que l’arquitecte ha anomenat “Bou”.

Podria ser un arbre, una escala i ens quedariem tots igual. Sincerament, quan vaig veure aquests quatre ferros vaig pensar que l’autor se’ns enreia de nosaltres, em vaig sentir com insultada. Si jo hagués de dissenyar una escultura per a una ciutat, em faria vergonya presentar una cosa com aquesta, però clar, ell ja té un nom, i si en lloc de quatre capses hagués estat, per exemple, un paraigua gegant amb un calcetí incrustat, el govern d’en Matas hauria exposat l’obra igualment perquè clar, és del Calatrava! Només us diré, que ni al mes d’estar exposada, es va haver de desmontar degut a que el “Bou” presentava cruis. I si es fes algun dia el teatre (cosa que interessa molt a les constructores d’aquí que ja es veuen amb milions d’euros a les butxaques), després del que va succeir amb l’escultura, és necessari que sigui Calatrava l’encarregat de dur a terme el projecte? Què hi ha entre Jaume Matas i l’arquitecte? Tanta afició per Calatrava darrerament, em dóna mala espina.

Sento haver fet aquesta entrada tan llarga però crec que era important aquest tema. Per acabar una bona notícia; el tinent de batle d’Urbanisme, Rodrigo de Santos, del govern del PP de Catalina Cirer, a Palma, deixa la política! Ja era hora. Des d’aquí li agraixo la decisió que ha pres. Només em sap greu que hagi tardat tant.

 

Arriba a Palma l’era Orwell

De cara a les eleccions, el PP ha posat de moda els “megacartells” a Palma. Consisteixen en penjar d’una gran façana (en obres o completament llisa de ciutat) el cartell publicitari del partit amb les fotos del seus membres.

Els altres partits s’han limitat a lo de sempre alhora de promocionar-se. Ho fan en: aturades de bus, petits panells de carrer… Realment, se’ls veu tan poc que estic per pensar que només se presenta el Partit Popular a les eleccions (fet que vol dir que tenen la millor campanya publicitària).

I caminant per ciutat, allà estan na Catalina Cirer, en Jaume Matas i na Rosa Estaràs (retocats amb photoshop), que no deixen d’observar-te i et diuen amb la mirada: VOTA’NS!, com si del mateix Gran Germà de George Orwell es tractàs. Hi són per tot arreu, com si encara no els tinguéssim prou vistos.

 

Maria de la Pau amb el PP de Balears

Veig que ja han passat uns dies des de que es va saber que l’escriptora mallorquina, Maria de la Pau Janer, anava a les llistes del PP de les Illes Balears i, encara ara, a Catalunya no ho entenen i és comprensible, perquè a les Illes tampoc.

A les declaracions que ella va fer uns dies després, degut a l’enrenou que la notícia va provocar en els mitjans de comunicació, assegurava que no comparteix les idees del Partit Popular però que creu en Jaume Matas com a president de la Comunitat Balear de cara a les properes eleccions municipals i autonòmiques. ?¿?¿?¿ I després d’aquests interrogants que, segur que molts tenim al cap, hi ha un parell de punts que no entenc:

1. Cóm es pot anar a les llistes d’un partit polític del que no es comparteixen les idees? Cóm es menja això? És una mica incongruent, no? No entenc com una dona com ella, a aquestes altures, té la temptació de ficar-se en política. Qué li ha oferit en Matas a canvi de que ho fes? Ser Consellera d’Educació i Cultura? Pot ser sigui la opció més probable.

2. Ara pas al tema Matas. Ella diu que és el millor president que poden tenir les Balears a dia d’avui. Hi ha gustos per tot, i està be que així sigui, encara que me pareix increïble, que una persona que s’estima mínimament Mallorca, i pens que és el cas de Maria de la Pau, defensi un president que, a l’entrevista que li va fer Mònica Terribas a TV3 referent a la corrupció urbanística a Andratx, ara fa uns mesos, mentís en referència a que ell no sabia res del que passava allà, al poble, quan tots els mallorquins sabiem d’aquestes il·legalitats. I un llarg etcètera de les coses que podriem comentar sobre el president però que, com que no és el tema de que es tracta aquí, no en parlaré.

Com una mallorquina que s’estima l’illa, el seu paissatge, racons, cultura, llegua, en definitiva, tot el que comporta Mallorca i ser mallorquí, pot defensar en Matas com a president és bastant mal d’entendre. D’una altra persona no em sorprendria però, d’ella? Clar, ens ha agafat desprevinguts a tots, fins i tot als del mateix Partit Popular, molts dels quals s’hi mostren en contra d’aquest fitxatge, i algún que altre simpatitzant del PP, ha donat a entendre que ella és un perill per al partit per la catalanització que pot comportar i que, com és evident, no interessa. Per tant, Maria de la Pau, en part, pot ser ha perjudicat al PP de cara a les eleccions.

Reconec que m’agraden els llibres de Maria de la Pau i Màrmara és un dels meus preferits. Sempre l’he admirada en tots els aspectes i continuaré llegint els seus llibres perquè tot això no lleva que sigui una gran escriptora, encara que segurament alguns deixaran de fer-ho. Però encara haurem d’esperar un temps per poder veure les conseqüències de tot aquest enrenou, tant per el PP com per Maria de la Pau Janer.

 

S.O.S.

Ahir es va destapar a l’Illa un cas de blanqueig de diners, a on hi ha implicats un important despatx de missers, notaris, i un llaaarg etcètera. S’ha insinuat que part de tota aquesta trama podria tenir també a veure amb el cas Andratx  a l’hora de donar llicències urbanístiques a terrenys en que no es podia construir.

Era el darrer que ens faltava als mallorquins. El nostre preu de la vivenda és de les més elevades de tot el país, i això, també té molt a veure amb l’especulació urbanística i els diners negres.

Ens estan destrossant Mallorca. La corrupció pens que és, ara mateix, el càncer de la nostra terra i com no ho solucionem aviat… La nostra illa és limitada i moltes de les nostres costes ja no són el que eren. El pitjor de tot són els polítics, que els que no són corruptes, en lloc de donar solucions i aprofitar la patinada dels altres, només fan que insultar-se i barallar-se entre ells tot el dia. I els ciutadans, no volem això, volem solucions, perquè està clar que per moltes manifestacions que es facin, no serveixen de res i estem, per desgràcia nostra, en les seves mans.

A continuació, les tres vinyetes següents pertanyen al il·lustrador mallorquí anomenat Pau, publicades al Diario de Mallorca i que defineixen molt be la situació actual de sa nostra roqueta.