George Harrison

Tal dia com avui de fa vuit anys ens va deixar un dels músics més carismàtics i importants del segle XX: George Harrison. És per això que tant en Xitus com jo hem volgut retre-li un petit homenatge des dels nostres blogs.

George amb John i Paul quan encara eren "The Quarrymen"

George Harrison va néixer un 25 de febrer de 1943 a Liverpool (Anglaterra). A diferència dels altres beatles, va tenir una infància tranquil·la on mai va haver de lamentar cap desgràcia familiar. Als dotze anys, durant una convalescència després d’haver estat ingressat a l’hospital per una nefritis, es va comprar la seva primera guitarra. És poc després quan entra a formar part d’un grup anomenat The Rebels. Per aquesta època i en un trajecte en autobús Harrison coneix a Paul McCartney. Els dos inicien una amistat que durarà al llarg de les seves vides. A les poques setmanes Paul li proposa d’unir-se al seu conjunt de música The Quarrymen i li presenta a en John Lennon. En George accepta. Amb el temps la banda passarà a anomenar-se The Beatles.

Va ser amb The Beatles que Harrison va escriure la seva primera cançó cap allà al 1963, Don’t Bother Me, editada a l’àlbum With The Beatles, el que li va suposar tot un repte personal a l’hora de demostrar-se que també sabia compondre com feien McCartney i Lennon. D’en George sempre s’ha dit que era el “beatle tranquil”, per la seva discreció, encara que els qui el varen conèixer bé asseguren que era un home divertit i fins a cert punt obert.

La fama mai és una cosa fàcil de portar per molt que ho pugui semblar. Per a ell no ho va ser. D’aquesta etapa d’èxit amb Paul, John i Ringo, George va dir;

Quan no eren els crits dels fans, eren els de la policia i els batlles amb les seves dones, o el director de l’hotel amb el seu sèquit. Només trobàvem pau en entrar a la suite de l’hotel o per anar al bany. Eren els únics llocs on es podia gaudir d’un poc de tranquil·litat.

The Beatles

Al 1965, George Harrison descobreix la música hindú, un estil que influirà des de llavors i al  llarg de la seva carrera en moltes de les seves composicions.  És arrel d’aquesta nova passió per la cultura índia quan s’inicia una curiosa correspondència entre ell i el traductor, professor i escriptor mallorquí Joan Mascaró. Algunes de les cançons que va escriure entre el 1965 i el 1970 com a beatle són: If I Needed Someone, I Want to Tell You, Think For Yourself, Taxman, Within You Without You, Blue Jay Way, Only a Northern Song, It´s All Too Much, Old Brown Shoe, I Need You, While My Guitar Gently Weeps (amb Eric Clapton), Piggies, Long Long Long, Savoy Truffle, Something, The Inner Light, Here Comes the Sun, I Me Mine i For You Blue. En el rodatge de la pel·lícula A Hard Day’s Night (1964) va conèixer a la seva primera dona, Pattie Boyd, fins que es varen divorciar al 1974 (ella al 1979 es casaria amb Eric Clapton, amic de Harrison). Quatre anys després George Harrison es casa de nou amb Olivia Trinidad Arias, de la que no es va separar mai i amb la que va tenir el seu primer i únic fill, Dhani Harrison.

Durant la seva relació amb Pattie Boyd

Malgrat el seu talent, George Harrison va romandre en un segon lloc, sempre a l’ombra de dos genis com Paul i John. Va escriure grans cançons durant el temps que va pertànyer a The Beatles, algunes de les quals mai varen arribar a veure la llum. Posteriorment les va aprofitar per a forjar-se una sòlida carrera en solitari quan l’època beatles va quedar enrere. I d’aquesta darrera etapa del músic, actuant en solitari, com oblidar cançons com My Sweet Lord, If Not For You, All Things Must Pass, o Any Road, per mencionar-ne algunes? M’agraden All Those Years Ago que va escriure en memòria de John Lennon, Give Me Love, Blow Away i, especialment, What Is Life que m’encanta! 

Poc abans de deixar "The Beatles" i iniciar la seva carrera musical en solitari

A mitjans anys noranta li varen diagnosticar un càncer de pulmó que aparentment va superar. A finals d’aquesta dècada un boig va entrar a la seva casa i la de la seva dona, amb una navalla en mà, i ens va fer rememorar a tots l’assassinat de John Lennon. Tot va quedar en un ensurt però a partir de llavors Harrison va decidir aparèixer cada cop menys als medis de comunicació quedant relativament traumatitzat pel succés. Al 2001 reaparegué de nou el càncer que ja havia patit i aquest cop sí se’l va emportar un 29 de novembre del mateix any amb tan sols cinquanta-vuit anys, deixant la música una mica més òrfena. Ringo Starr li va dedicar una cançó força bonica editada al seu àlbum Ringo Rama (2003), Never Without You, que crec que val la pena escoltar.

Per acabar, un vídeo de la cançó Any Road que va aparèixer en el seu àlbum pòstum Brainwashed (2002). El clip resumeix força bé en imatges la vida de George Harrison on també s’hi plasma la seva passió per la Fórmula 1.

Tomeu Penya, que ja tocava!

Com que estic molt musical darrerament, tard o d’hora havia d’arribar el dia que xerrés d’un dels cantants i compositors més importants que ha donat de sí aquesta illa: Tomeu Penya. Conegut especialment a les Balears i Catalunya, la primera cançó que record haver escoltat d’ell a la meva infantesa va ser la de Mallorquins i catalans. Les festes dels pobles durant els estius a Mallorca mai haguessin estat el mateix sense les seves actuacions (val a dir que en Penya també és tot un showman). Qui no ha anat d’excursió voltant Sa Roqueta en pla road movie escoltant cançons com; El dimoni dins jo, Maciana, Una nit d’estiu, Diga-li, S’Estalella, Mallorquí, i un llarg etcètera? De seves me’n agraden moltes, especialment  Lluna de Formentera i Ho feim. Però la que més, sense cap dubte, Illes dins un riu. Aquesta cançó m’acompanya des de petita i val a dir que és una de les més aclamades en els seus concerts. La música original pertany a Islands in the stream dels Bee Gees però personalment preferesc la versió d’en Tomeu Penya que interpreta conjuntament amb la cantant argentina Adriana Ceballos. A gaudir-la!

• Illes dins un riu de Tomeu Penya

           

Abbey Road quaranta anys després

Es compleixen quaranta anys d’Abbey Road, el darrer àlbum editat de The Beatles abans de separar-se. I continuen estant ben vius! Seguidament, el vídeoclip per a mi d’una de les millors cançons del disc:

Something de George Harrison (The Beatles)

 

Només somiar

“TENIR EN LES SABATES LES GANES DE MOURE’S. TENIR EN ELS ULLS LES GANES DE MIRAR. I, EN CANVI, ROMANDRE… PRESONERS D’UN MÓN QUE NOMÉS ENS DEIXA SOMIAR, NOMÉS SOMIAR…”

(Fragment de la cançó Prigioniero del mondo de Lucio Battisti)

Brilliant Disguise

Per a temporades de malenconia i dies de pluja com el d’avui, sempre ajuda saber que una simple cançó és capaç d’emocionar i fer-te veure el món una mica més de color de rosa.

Brillinat Disguise de Bruce Springsteen (Fragment)

I hold you in my arms
as the band plays
What are those words whispered baby
just as you turn away
I saw you last night
out on the edge of town
I wanna read your mind
To know just what I’ve got in this new thing I’ve found
So tell me what I see
when I look in your eyes
Is that you baby
or just a brilliant disguise

(M’encanten els moments intensos d’aquest vídeo entre en Bruce i la seva dona Patti Scialfa!)

Viure sense tu

Hi ha dues cançons dels Antònia Font que darrerament no puc deixar d’escoltar; Alegria i Viure sense tu. La primera pel ritme, perquè desprèn molt sentiment positiu. La segona perquè, tot i ser trista de contingut, m’agrada la lletra per lo original, ben escrita i certa que és. He de reconèixer que no seguesc al grup mallorquí i, llevat d’aquestes dues, no em sé cap de les seves cançons. Potser tard o d’hora, i sabent lo bons que són, m’hi acabi posant. Mentre, com que ja tocava una mica de música, vos deix un petit fragment escrit de la lletra de Viure sense tu i un vídeo d’aquesta cançó a un concert que varen fer a València ja fa un temps (no n’he trobat cap altre de millor qualitat, de vídeo):

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.