Category Archives: Mallorca

Palma ja té el seu Monopoly

Ahir es va presentar el Monopoly de Palma, per a gran sorpresa de molts. Tenint en compte que, a Mallorca, un dels sectors més importants és l’immobiliari, es pot dir que el joc és més que adient per una ciutat com Palma.

Els carrers més cars que es poden adquirir al joc són el del Palau Reial i Jaume III, tot i que els preus no es corresponen ni de lluny dels reals. Els més tirats de preu són el carrer Aragó i la Plaça de l’Olivar. Altres llocs d’interès que surten al Monopoly i que són de sobres coneguts per els palmesans, són: la Plaça Major, el Passeig del Born, l’Avinguda Argentina, la Plaça de Cort, el Passeig Sagrera, la Plaça Joan Carles I, l’Avinguda Joan Miró, i un llarg etcètera. També hi trobem l’estació Marítima i l’aeroport de Son Sant Joan, juntament amb el tren de Sóller i, atenció, l’estació de metro Intermodal (sense comentaris). Son Espases i Can Domenge no apareixen però qui sap? Tal volta en una propera edició.

De moment, per als qui no sabeu mai què regalar a la família i als amics per Nadal, ja teniu una proposta, ideal per a passar un diumenge horabaixa a casa jugant a ser propietaris, una realitat de pocs i un somni de molts.

L’horabaixa en que Palma es va fer de nit

Durant la nit anterior ja havia plogut. El matí es presentava tapat i amb possibilitat de noves pluges. Al llarg del dia, va sortir el sol i una caloreta bastant desagradable, carregada de molta humitat, va envair tota la ciutat. A les 16h, quan vaig sortir de la feina, el cel es va començar a enfosquir com avisant que s’atracava una tempesta, però res feia predir que fos una tempesta fora del que sol ser habitual. Un cop a casa i havent acabat de dinar, em vaig estirar una estoneta al sofà, amb la meva mare, com faig cada horabaixa, sobre les 17h, per veure El Club de n’Albert Om a TV3, i amb ganes de veure l’entrevista ja que ahir sortia l’actor argentí Ricardo Darín. Visc a un segon pis amb moltes plantes baixes al voltant, així que les vistes ens permeten veure una petita part del barri amb els seus edificis, carrers… De cop, de la zona sud i est, comença a venir una negror impressionant. La ciutat es va fer fosca, molt fosca, en qüestió de minuts. Eren les 17:30h. Els llums del carrer a aquesta hora encara no estan encesos. Encara fa molta claror. La meva mare i jo ens varem atracar a la finestra. Veim com la gent d’altres edificis també guaita. És estrany com s’ha posar el dia (que més aviat pareix de nit) i jo li dic; “Pareix com si hagués de venir un tornado”, no perquè ho cregués realment. Ho vaig dir per dir i recordant com es posava el cel abans que es produís un tornado segons havia vist a molts reportatges. No ho acabava de dir i TV3 es va quedar sense senyal. A continuació, es sent com molts vidres es comencen a trencar, segurament provinents de finestres del nostre edifici o d’un altre de proper. Plovia vidres! Seguidament, un fort vent ve acompanyat de pluja, molta pluja, tanta que no veiem cap edifici, ni el carrer, ni res. Era una cortina d’aigua. Hem de tancar les persianes, pens. El pare s’acaba de despertar de la migdiada. Entre els dos miram d’obrir els vidres però en un principi no podem. El vent és tan fort que no ens deixa. Xiula amb una força terrible. Un cop que aconseguim tancar-ho tot, igualment comença a entrar aigua. Havia aconseguit filtrar-se a través dels vidres. Anem tot d’una a collir diaris. La mare mira de telefonar a la meva germana que és a la feina, però els telèfons no funcionen. Deixen de funcionar durant unes dues hores. I allà estem, esperant els tres sense saber què fer perquè ningú ens ha dit què es fa en casos com aquests. Impotència, sentir-se insignificant, petit, i que facis el que facis res depèn de tu, molta por, són algunes de les sensacions que jo, juntament amb molta gent, vaig sentir ahir. T’adones de quant feble és l’ésser humà. Tal com va començar es va aturar, sense avisar. Va ser la mitja hora més llarga de la meva vida. 

Els carrers estaven deserts. No es sentia res de res; ni cotxes, ni gent caminant. Res. Era desolador. Vidres i branques d’arbres per tot. Tots els carrers inundats. Els contenidors de fems havien anat a parar a l’altra costat d’on es trobaven abans de la tempesta. I enmig de tot allò: silenci. Molt de silenci. Uns deu minuts després l’únic soroll que envaïa la ciutat eren les sirenes d’ambulàncies i de cotxes de policia. El telèfon seguia sense funcionar. A les dues hores va tornar la línia però, com és evident, no podies contactar amb ningú perquè aquestes estaven col·lapsades. Al final, en quant a nosaltres i la meva gent, tots bé. La meva germana també bé, gràcies a Déu. La sorpresa ens la varem dur a TV3, durant el Telenotícies, en veure el vídeo del tornado… A Palma! Un tornado! Com si de Kansas es tractés. La resta, si heu vist les notícies, ja la sabeu. Tràfic col·lapsat. Arbres per terra, faroles, semàfors. Inundacions. Uns vuit-mil usuaris sense llum. Molts danys materials. Dos-cents ferits i tres de greus. Tot va començar a les 17:30h; hora punta. Vents d’uns 120 km/h. Ningú ens va prevenir del que s’estava atracant…

Es tracta del canvi climàtic o d’un fet aïllat? Mai havia passat tanta por. I veure la cara dels meus pares em va donar a entendre que ells tampoc. El meu padrí, que té 92 anys, quan varem conseguir xerrar amb ell, ens va dir que mai havia vist un temporal com el d’ahir… Avui molts nins no han anat a l’escola. Als carrers aquest matí no hi havia el caos de sempre. Només es sentia un tema de conversa entre la gent que anava cap a la feina: la tempesta d’ahir, una tempesta que molts no oblidarem mentre visquem.

Abans de la tempesta (17:15-17:30h) :

 

  • Via Alemanya i Passeig Mallorca

  • La mar (no m’agradaria haver estat a la pell dels qui hi havia dins els vaixells)

  • Fins i tot la Seu (al fons) amb lo grossa que és, vora la negror, es veu petita i indefensa.

Després de la tempesta:

  • Carretera de Valldemossa. Altres destrosses;