Ahir es va presentar el Monopoly de Palma, per a gran sorpresa de molts. Tenint en compte que, a Mallorca, un dels sectors més importants és l’immobiliari, es pot dir que el joc és més que adient per una ciutat com Palma.
Els carrers més cars que es poden adquirir al joc són el del Palau Reial i Jaume III, tot i que els preus no es corresponen ni de lluny dels reals. Els més tirats de preu són el carrer Aragó i la Plaça de l’Olivar. Altres llocs d’interès que surten al Monopoly i que són de sobres coneguts per els palmesans, són: la Plaça Major, el Passeig del Born, l’Avinguda Argentina, la Plaça de Cort, el Passeig Sagrera, la Plaça Joan Carles I, l’Avinguda Joan Miró, i un llarg etcètera. També hi trobem l’estació Marítima i l’aeroport de Son Sant Joan, juntament amb el tren de Sóller i, atenció, l’estació de metro Intermodal (sense comentaris). Son Espases i Can Domenge no apareixen però qui sap? Tal volta en una propera edició.
De moment, per als qui no sabeu mai què regalar a la família i als amics per Nadal, ja teniu una proposta, ideal per a passar un diumenge horabaixa a casa jugant a ser propietaris, una realitat de pocs i un somni de molts.
El que va passar fa dues setmanes ens costarà d’oblidar als illencs. No n’hi ha cap dubte. Desgraciadament, el que va passar ahir a Mallorca no és nou. Aiguats d’aquests, en tenim de tant en tant, però lo trist és que hi va haver una víctima. Moltes persones són les que ens varem quedar sense llum al dematí. Un cop la tempesta va passar, molts varen haver de ser desallotjats de les seves cases i Sa Riera es va acabar desbordant. A la ràdio, al matí, vaig sentir com havien dit que un tornado s’atracava a gran velocitat per la part de Calvià. Els telèfons mòvils, com no, es varen tornar a col·lapsar durant quasi una hora. Es va donar l’alerta taronja durant tot el dia, encara que després no anés a més. Ara mateix es té clar que val més curar-se en salut.
Si fa dues setmanes, els polítics haguessin demanat als ciutadans que no sortissin de casa seva el dia de la gran tempesta, molt probablement ningú n’hagués fet cas de l’advertència, i si n’haguessin fet i no hagués passat res, tothom hauria criticat als polítics. Ahir va passar el contrari. Davant l’alarma de que la tempesta de feia dues setmanes es podia tornar a repetir, durant l’horabaixa, almenys al meu barri, pareixia un diumenge. Tot tancat i ningú per el carrer. Per sort, el que va passar el 4 d’octubre, no es va tornar a repetir. Però s’ha despertat com una espècie de psicosi entre la població d’ençà d’aquell temporal en que varis tornados varen aconseguir tocar terra. Com ja vaig dir a l’escrit sobre el metro, molt abans que succeís lo del temporal, Mallorca és propensa a patir forts vents a segons quines èpoques de l’any i a patir caps de fibló (com definim aquí als tornados), però que fins ara es mantenien a la mar. Però des que varen tocar terra, i el fet de que ja passés un pic, ens fa suposar que pot tornar a ocórrer. Cada vegada que el cel es torna fosc, per el carrer tothom diu el mateix; “Esperem que la tempesta no sigui com la del dia 4 d’octubre”. I els caps de fibló, que abans ens pareixia una cosa que entrava dins del que era normal, ara ens els mirem amb cert temor, un temor que els mallorquins potser no teniem abans.
La fotografia següent pertany a la imatge del dia d’ahir. Diuen que hi va haver uns cinc caps de fibló que anaven a uns 100km/h dins l’aigua (a molta velocitat segons els experts). Aquí en teniu dos que varen tenir lloc just davant Port Adriano (Calvià). Malgrat la seva força destructora, pens que els caps de fibló poseeixen certa bellesa.
Durant la nit anterior ja havia plogut. El matí es presentava tapat i amb possibilitat de noves pluges. Al llarg del dia, va sortir el sol i una caloreta bastant desagradable, carregada de molta humitat, va envair tota la ciutat. A les 16h, quan vaig sortir de la feina, el cel es va començar a enfosquir com avisant que s’atracava una tempesta, però res feia predir que fos una tempesta fora del que sol ser habitual. Un cop a casa i havent acabat de dinar, em vaig estirar una estoneta al sofà, amb la meva mare, com faig cada horabaixa, sobre les 17h, per veure El Club de n’Albert Oma TV3, i amb ganes de veure l’entrevista ja que ahir sortia l’actor argentí Ricardo Darín. Visc a un segon pis amb moltes plantes baixes al voltant, així que les vistes ens permeten veure una petita part del barri amb els seus edificis, carrers… De cop, de la zona sud i est, comença a venir una negror impressionant. La ciutat es va fer fosca, molt fosca, en qüestió de minuts. Eren les 17:30h. Els llums del carrer a aquesta hora encara no estan encesos. Encara fa molta claror. La meva mare i jo ens varem atracar a la finestra. Veim com la gent d’altres edificis també guaita. És estrany com s’ha posar el dia (que més aviat pareix de nit) i jo li dic; “Pareix com si hagués de venir un tornado”, no perquè ho cregués realment. Ho vaig dir per dir i recordant com es posava el cel abans que es produís un tornado segons havia vist a molts reportatges. No ho acabava de dir i TV3 es va quedar sense senyal. A continuació, es sent com molts vidres es comencen a trencar, segurament provinents de finestres del nostre edifici o d’un altre de proper. Plovia vidres! Seguidament, un fort vent ve acompanyat de pluja, molta pluja, tanta que no veiem cap edifici, ni el carrer, ni res. Era una cortina d’aigua. Hem de tancar les persianes, pens. El pare s’acaba de despertar de la migdiada. Entre els dos miram d’obrir els vidres però en un principi no podem. El vent és tan fort que no ens deixa. Xiula amb una força terrible. Un cop que aconseguim tancar-ho tot, igualment comença a entrar aigua. Havia aconseguit filtrar-se a través dels vidres. Anem tot d’una a collir diaris. La mare mira de telefonar a la meva germana que és a la feina, però els telèfons no funcionen. Deixen de funcionar durant unes dues hores. I allà estem, esperant els tres sense saber què fer perquè ningú ens ha dit què es fa en casos com aquests. Impotència, sentir-se insignificant, petit, i que facis el que facis res depèn de tu, molta por, són algunes de les sensacions que jo, juntament amb molta gent, vaig sentir ahir. T’adones de quant feble és l’ésser humà. Tal com va començar es va aturar, sense avisar. Va ser la mitja hora més llarga de la meva vida.
Els carrers estaven deserts. No es sentia res de res; ni cotxes, ni gent caminant. Res. Era desolador. Vidres i branques d’arbres per tot. Tots els carrers inundats. Els contenidors de fems havien anat a parar a l’altra costat d’on es trobaven abans de la tempesta. I enmig de tot allò: silenci. Molt de silenci. Uns deu minuts després l’únic soroll que envaïa la ciutat eren les sirenes d’ambulàncies i de cotxes de policia. El telèfon seguia sense funcionar. A les dues hores va tornar la línia però, com és evident, no podies contactar amb ningú perquè aquestes estaven col·lapsades. Al final, en quant a nosaltres i la meva gent, tots bé. La meva germana també bé, gràcies a Déu. La sorpresa ens la varem dur a TV3, durant el Telenotícies, en veure el vídeo del tornado… A Palma! Un tornado! Com si de Kansas es tractés. La resta, si heu vist les notícies, ja la sabeu. Tràfic col·lapsat. Arbres per terra, faroles, semàfors. Inundacions. Uns vuit-mil usuaris sense llum. Molts danys materials. Dos-cents ferits i tres de greus. Tot va començar a les 17:30h; hora punta. Vents d’uns 120 km/h. Ningú ens va prevenir del que s’estava atracant…
Es tracta del canvi climàtic o d’un fet aïllat? Mai havia passat tanta por. I veure la cara dels meus pares em va donar a entendre que ells tampoc. El meu padrí, que té 92 anys, quan varem conseguir xerrar amb ell, ens va dir que mai havia vist un temporal com el d’ahir… Avui molts nins no han anat a l’escola. Als carrers aquest matí no hi havia el caos de sempre. Només es sentia un tema de conversa entre la gent que anava cap a la feina: la tempesta d’ahir, una tempesta que molts no oblidarem mentre visquem.
Abans de la tempesta (17:15-17:30h) :
Via Alemanya i Passeig Mallorca
La mar (no m’agradaria haver estat a la pell dels qui hi havia dins els vaixells)
Fins i tot la Seu (al fons) amb lo grossa que és, vora la negror, es veu petita i indefensa.
Una mica farta ja de tanta llista americana sobre qui són els homes i les dones més atractius i sexys del món, he decidit confeccionar una llista similar però ben autòctona, sobre els mallorquins més interessants que hi ha ara mateix. Com comprendreu és una llista molt personal a on segurament m’hen he deixat molts per el camí, així que accepto propostes, crítiques, el que calgui si no esteu d’acord. Tenia ganes de fer una secció divertida, fresca, entretinguda i desenfadada, però sense entrar, en cap moment, dins temes del cor perquè els odio profundament. Potser més endavant faré la mateixa llista amb les mallorquines així que al·lots, no patiu! Més endavant es podria mirar de fer el mateix amb el llistat de catalans/-anes (dels quals ja sé quins són els meus top 2 i 1 masculins) i de valencians/-anes, però amb aquesta darrera m’hauran d’ajudar els blocaires de la comunitat perquè no la tenc tan clara. Per tant, cansada de Brad Pitts, Angelina Jolies i tal, està clar que a casa nostra també tenim personatges que valen la pena i l’únic que pretenc és reivindicar una miqueta lo nostro. Allà vaig:
En el lloc número 5; el tennista Carles Moyà perquè encara, que l’època en que va començar a ser conegut i a fer furor entre les al·lotes ja ha passat, continua estant molt i molt bé.
En el número 4; el porter del R.C.D. Mallorca, en Miquel Àngel Moyà per guapo, simpàtic i bon esportista.
En el número 3; el millor tennista que ha tengut fins ara Mallorca, en Rafel Nadal, triat per raons més que òbvies. Un cos envejable i un al·lot humil, senzill, molt de la seva família i el seu poble, amb els peus ben en terra i que no ha deixat que la fama li fes perdre el nord.
En el número 2; l’escriptor José Carlos Llop. Alt, plantós, interessant. És com el Richard Gere, que sense ser guapo té un no sé què que el fa atractiu. Aquesta no és de les millors fotos d’ell però de grossa no n’he trobada d’altra.
I en el número 1…; Biel Barceló, portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general del PSM- Entesa Nacionalista. Un dels polítics més carismàtics que tenim ara mateix a les illes. Se’l veu intel·ligent, interessant, guapo, jove, i que s’estima la terra. Estaré més o menys d’acord amb el que diu però només esper que aquests quatre anys no decebi com fan la majoria.
Ahir es va presentar el Monopoly de Palma, per a gran sorpresa de molts. Tenint en compte que, a Mallorca, un dels sectors més importants és l’immobiliari, es pot dir que el joc és més que adient per una ciutat com Palma.
l’Avinguda Argentina, la Plaça de Cort, el Passeig Sagrera, la Plaça Joan Carles I, l’Avinguda Joan Miró, i un llarg etcètera. També hi trobem l’estació Marítima i l’aeroport de Son Sant Joan, juntament amb el tren de Sóller i, atenció, l’estació de metro Intermodal (sense comentaris). Son Espases i Can Domenge no apareixen però qui sap? Tal volta en una propera edició.
