La Catosfera a Ona Mallorca

Em podia haver arribat a imaginar, fa un any i dos mesos, quan vaig començar l’aventura de ser blogaire, que un temps després veuria publicat en un llibre un escrit meu i que acabaria sortint a un programa de ràdio? I que, encara que no tingui res a veure amb el blog en sí, un dels canvis que es produirien a la meva vida durant aquesta etapa seria acabar escrivint a una prestigiosa revista com la Lluc? És evident que no.

Avui, però, us vull parlar de la meva experiència a la ràdio, ahir horabaixa, al programa Mca en xarxa de Ona Mallorca. Quan el presentador i blogaire participant també de La Catosfera, Benjamí Villoslada, es va posar en contacte amb nosaltres, els blogaires mallorquins, per a convidar-nos al seu programa radiofònic i parlar sobre el llibre i els blogs en general, he de dir que m’ho vaig pensar bastant. La vergonya i la timidesa et fan dubtar sovint, ja se sap. Però a mi el món de la ràdio m’ha fascinat des de sempre, més encara després d’haver passat escoltant-la pràcticament cada tarda durant els darrers dies de vida del meu padrí a l’hospital amb ell i comentant junts tot allò que sentíem. Per tant, anar a la ràdio era una oportunitat d’aquestes que no podia deixar escapar i em vaig decidir a assistir-hi. M’ho vaig passar genial, malgrat els nervis inicials, i em va encantar veure com es fa tot des de dins. Va ser un plaer haver conegut personalment a en Benjamí i a una dona amb tanta energia com és na Victòria. Estic contenta d’haver pogut parlar telefònicament amb un gran blogaire i escriptor com és en Toni Ibañez. Llàstima de la resta de blogaires que no varen poder participar del programa. Va ser un horabaixa per no oblidar!

Per als que us ho vareu perdre, si voleu podeu escoltar aquí el Podcast del programa. I ara desitjar que al setembre es faci, a la fi, la tan esperada presentació del llibre a Palma, però espero que no caigui en 19 de setembre, ja que molt possiblement seré de viatge a Barcelona. Espero que s’organitzi i que el projecte sigui una realitat. Quines ganes!

 

 

Qui diu que els mallorquins no tenim sentit de l’humor?

Són moltes les vegades que he sentit dir a certes persones que els mallorquins no tenim sentit de l’humor. “No es saben riure d’ells mateixos”. Els mallorquins sí ens sabem riure dels nostres problemes i de les nostres “desgràcies”. Tinc proves demostrables, en forma de vídeo, que em donen la raó. No els penjaria si no valguessin la pena. Duren poc i són boníssims! Els vídeos són una paròdia de certs esdeveniments que ha patit l’illa. S’han agafat imatges de films molt coneguts que eren adients pel tema a tractar i els han doblat al mallorquí. No deixeu de veure’ls! (Perquè després continuïn dient…)

• Les inundacions del metro de Palma (TITANIC)

• La conquesta de Mallorca (300)

 

Els mallorquins més cercats a internet

Aquest matí m’he trobat una d’aquestes notícies curioses que surten a la premsa escrita quasi bé diàriament sobre els nou mallorquins més cercats a internet tal com podeu veure a la següent imatge. El que més sorprèn és la tercera posició que ha aconseguit Ramon Llull, filòsof, teòleg, poeta i missioner, un dels personatges més emblemàtics que ha donat aquesta illa a nivell internacional i que, tot i que fa quasi set-cents anys de la seva mort, ningú l’oblida. S’ha de destacar que un dels motius que ocupi aquest tercer lloc es deu a que a la xarxa hi ha universitats, biblioteques, etcètera, que porten el nom de Ramon Llull i això fa que la recerca per part d’un internauta no estigui destinada exclusivament a ell, a la seva persona. Malgrat tot no deixa de ser un fet curiós, més encara quan segueixo llegint aquesta notícia, que he trobat al Diario de Mallorca, en que també es diu que Ramon Llull és molt més mencionat que el propi David Bisbal! 

        

           

 

Palma ja té el seu Monopoly

Ahir es va presentar el Monopoly de Palma, per a gran sorpresa de molts. Tenint en compte que, a Mallorca, un dels sectors més importants és l’immobiliari, es pot dir que el joc és més que adient per una ciutat com Palma.

Els carrers més cars que es poden adquirir al joc són el del Palau Reial i Jaume III, tot i que els preus no es corresponen ni de lluny dels reals. Els més tirats de preu són el carrer Aragó i la Plaça de l’Olivar. Altres llocs d’interès que surten al Monopoly i que són de sobres coneguts per els palmesans, són: la Plaça Major, el Passeig del Born, l’Avinguda Argentina, la Plaça de Cort, el Passeig Sagrera, la Plaça Joan Carles I, l’Avinguda Joan Miró, i un llarg etcètera. També hi trobem l’estació Marítima i l’aeroport de Son Sant Joan, juntament amb el tren de Sóller i, atenció, l’estació de metro Intermodal (sense comentaris). Son Espases i Can Domenge no apareixen però qui sap? Tal volta en una propera edició.

De moment, per als qui no sabeu mai què regalar a la família i als amics per Nadal, ja teniu una proposta, ideal per a passar un diumenge horabaixa a casa jugant a ser propietaris, una realitat de pocs i un somni de molts.

 

Psicosi entre els mallorquins

El que va passar fa dues setmanes ens costarà d’oblidar als illencs. No n’hi ha cap dubte. Desgraciadament, el que va passar ahir a Mallorca no és nou. Aiguats d’aquests, en tenim de tant en tant, però lo trist és que hi va haver una víctima. Moltes persones són les que ens varem quedar sense llum al dematí. Un cop la tempesta va passar, molts varen haver de ser desallotjats de les seves cases i Sa Riera es va acabar desbordant. A la ràdio, al matí, vaig sentir com havien dit que un tornado s’atracava a gran velocitat per la part de Calvià. Els telèfons mòvils, com no, es varen tornar a col·lapsar durant quasi una hora. Es va donar l’alerta taronja durant tot el dia, encara que després no anés a més. Ara mateix es té clar que val més curar-se en salut.

Si fa dues setmanes, els polítics haguessin demanat als ciutadans que no sortissin de casa seva el dia de la gran tempesta, molt probablement ningú n’hagués fet cas de l’advertència, i si n’haguessin fet i no hagués passat res, tothom hauria criticat als polítics. Ahir va passar el contrari. Davant l’alarma de que la tempesta de feia dues setmanes es podia tornar a repetir, durant l’horabaixa, almenys al meu barri, pareixia un diumenge. Tot tancat i ningú per el carrer. Per sort, el que va passar el 4 d’octubre, no es va tornar a repetir. Però s’ha despertat com una espècie de psicosi entre la població d’ençà d’aquell temporal en que varis tornados varen aconseguir tocar terra. Com ja vaig dir a l’escrit sobre el metro, molt abans que succeís lo del temporal, Mallorca és propensa a patir forts vents a segons quines èpoques de l’any i  a patir caps de fibló (com definim aquí als tornados), però que fins ara es mantenien a la mar. Però des que varen tocar terra, i el fet de que ja passés un pic, ens fa suposar que pot tornar a ocórrer. Cada vegada que el cel es torna fosc, per el carrer tothom diu el mateix; “Esperem que la tempesta no sigui com la del dia 4 d’octubre”. I els caps de fibló, que abans ens pareixia una cosa que entrava dins del que era normal, ara ens els mirem amb cert temor, un temor que els mallorquins potser no teniem abans.

La fotografia següent pertany a la imatge del dia d’ahir. Diuen que hi va haver uns cinc caps de fibló que anaven a uns 100km/h dins l’aigua (a molta velocitat segons els experts). Aquí en teniu dos que varen tenir lloc just davant Port Adriano (Calvià). Malgrat la seva força destructora, pens que els caps de fibló poseeixen certa bellesa.