Filla del famós director Francis Ford Coppola, Sofia Coppola va dirigir i escriure la que era la seva segona pel·lícula Lost in Translation (2003) de manera magistral, explicant una història tendra fent servir únicament les mirades i expressions facials entre els dos protagonistes, acompanyades de frases que donen què pensar a l’espectador. És arrel d’aquest film quan molts ens comencem a fixar en una Scarlett Johansson que ja es preveia que arribaria lluny i un Bill Murray que demostra en tot moment que és capaç de fer personatges seriosos i ser creïble. La pel·lícula va rebre bones crítiques i va guanyar nombrosos premis, entre ells l’Oscar al millor guió original. Molt i molt recomanable.

“El dia més aterrrador de la teva vida és el dia que neix el teu primer fill. La teva vida, la que coneixes, s’acaba i mai tornarà; però després aprenen a caminar i a xerrar i vols estar amb ells, i acaben convertint-se en les persones més delicioses que coneixeràs en tota la teva vida.”

“-Estic perduda. Això té remei?

-No… Sí. Ja s’arreglarà.

-De veritat? Fixa’t en tu.

-Gràcies… Quant més saps qui ets i el que vols, menys t’afecten les coses.

-Ja. És que encara no sé el que vull ser… Saps? Vaig voler ser escriptora però odio el que escric, i vaig intentar fer fotos pero eren molt mediocres. Totes les al·lotes passen per una fase de fotògrafes…, i per voler un boli, saps? I fas fotos tontes dels teus peus…

-Ja ho esbrinaràs. No et preocupis per això. Segueix escrivint.

-Però és que sóc dolenta.

-Això és lo bo…”

“Em guardes un secret? Estic organitzant una fuga de presos, i cerc un còmplice. Primer hi ha que sortir d’aquest bar, després de l’hotel, després de la ciutat i després del país. Estàs amb mi?”

“No tornem aquí mai més, perquè no serà tan divertit.”

“Tots volem que ens trobin…”

Franz Kafka està considerat com un dels escriptors més importants del segle XX. Nascut a Praga a l’any 1883 i mort als quaranta-un anys per mor de la tuberculosi, destaca amb obres mundialment conegudes com La metamorfosi, El procés, Amèrica, El castell, un recull de contes, diaris, i les famoses cartes dirigides al seu pare, a la seva germana Ottla i a dues de les dones més importants de la seva vida, Felice i Milena. Les seves històries surrealistes, iròniques i dramàtiques alhora, no deixen indiferent a ningú que el llegeixi, històries que han portat de cap des de sempre als intel·lectuals per tal d’esbrinar què devia voler dir Kafka amb el que escrivia. Però al final el més important és disfrutar, endinsar-se sense por en les seves narracions i així extreure cadascú les seves pròpies conclusions, que segur que seran les més correctes. 

“A partir de cert punt en endavant no hi ha retorn. És el punt al que s’ha d’arribar.”

“El mal coneix el bé, però el bé no coneix el mal.”

“En la lluita entre un mateix i el món, hi ha que estar de part del món.”

“No desesperis, ni tan sols pel fet de que no desesperes. Quan tot pareix acabat, sorgeixen noves forces. Això significa que vius.”

“Si el llibre que llegim no ens desperta d’un cop de puny al crani, per a què llegir-lo? Un llibre ha de ser la destral que rompi la nostra mar congelada.”

“Tota revolució s’evapora i deixa enrere només el llim d’una nova burocràcia.”

“Tots els errors humans són fruit de la impaciència, interrupció prematura d’un procés ordenat, obstacle artificial aixecat entorn d’una realitat artificial.”

“Viure és desviar-se incessantment. De tal manera ens desviem, que la confusió ens impedeix saber de què ens estem desviant.”

He recollit una sèrie de frases de un dels homes més coneguts a nivell internacional que ha donat de sí l’illa de Mallorca. Poca presentació em cal fer-li a Ramon Llull. Fou un gran escriptor, teòleg, filòsof, poeta, i el primer home que va escriure en català. La relació que mantingué amb el rei Jaume I va ser molt estreta durant els anys en que Llull treballà per a la Cort Reial. Entre les seves obres principals i més destacades, trobem: Lo desconhort, Llibre de les bèsties, Blanquerna i Llibre d’Amic e Amat.

“La paciència comença amb llàgrimes i, al final, somriu.”

“No tinguis amistat amb qui tingui poderosos enemics.”

“El vi conforta el cor amb la calor i destrueix el cervell amb la sequedat.”

“L’amor neix del record, viu de la intel·ligència i mor per oblit.”

“El que no es posseeix a sí mateix és extremadament pobre.”

“Els camins de la lleialtat són sempre rectes.”

“La imaginació imagina de nit allò que no troba durant el dia.”

No fa gaire, em varen demanar què tenia aquesta sèrie que no tinguessin les altres. Entre les moltes característiques que vaig anomenar, la que més vaig destacar va ser la dels diàlegs i les frases que tenen lloc entre les quatre protagonistes al llarg de les sis temporades que va durar la sèrie. El ritme de les converses és ràpid i ple d’enginy, divertides, sempre amb clau d’humor. Per als que us agradava la sèrie us proposo rememorar-la i per als que no, aquí teniu una petita mostra del que us podeu trobar si esteu interessats en descobrir-la.

“Benvinguts a l’era de la pèrdua de la innocència, ningú esmorza amb diamants i ningú viu històries d’amor inoblidables.”

“A Nova York ho omple tot el sexe; els que ho aconsegueixen, els que intenten aconseguir-lo i els que no es mengen ni una rosca. No m’estranya que la ciutat mai dormi, està sempre pensant en cardar…”

“-Hi ha societats que consideren guapes a autèntiques mascles bigotudes.

-Per què em mires a mi?”

“L’adolescència és una etapa, quinze anys de rebuig són un estil de vida.”

“Vaja! Un home que no es vol casar. Sortirà a les notícies de les onze.”

“-Un vibrador no et telefona pel teu aniversari, ni t’envia flors al dia següent i, per suposat, no pots presentar-li a la teva mare.

-Però jo sé d’on vindrà el meu pròxim orgasme. Qui de les presents pot dir el mateix?”

“No et preocupis. A Nova York ningú es fixa en els autobusos si no és que et van a atropellar.”

“Després de tot, els ordinadors es rompen, la gent es mor i les relacions s’acaben. El millor que podem fer és respirar i reiniciar.”

“-Mira, els diners són poder i el sexe és poder, així que canviar diners per sexe és només un intercanvi de poder.

-No se t’acudeixi escoltar a aquesta feminista barata.”

“Mai vaig poder fer-me amiga d’un home. Per a què? Les dones són per a l’amistat. Els homes per a tenir sexe.”

“Tants camins. Tants desviaments. Tantes opcions. Tants errors…” 

“Si em segueixes parlant, et cobraré el minut.”

“-D’aquí a cinquanta anys els homes estaran obsolets. Ja ni es pot parlar amb ells, tampoc els necessites per a tenir fills i encara menys per al plaer sexual, com he pogut comprovar.

-Oh, oh… Sembla que algú s’ha comprat el seu primer vibrador.

-El primer no, el definitiu.”

“Crec que tinc monogàmia. Me la deveu haver contagiat vosaltres!”

“Sexe amb un ex pot ser depriment. Si és bo, saps que ja no el tens, i si és dolent, t’adones que acabes de tenir sexe amb un ex.”

“-Vaig deixar el sexe fa tres anys.

-Déu meu, per què? O millor dit, PER QUÈ?”

“A Charlotte només l’havien fotuda en un avió quan li perderen l’equipatge en un vol a Palm Beach.”

“No seré la primera a telefonar-lo i si no torna a dirigir-me la paraula el recordaré tendrament com un cabró.”

Escriptor francès (1913-1960), guanyador del Premi Nobel de Literatura a l’any 1957. Les seves dues obres més conegudes i altament recomanables són L’estranger (traduït com L’estrany en català) i La pesta. Albert Camus està considerat ja com un autor clàssic i uns dels grans de la literatura del segle XX.

“La tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates.”

“L’home té dues cares: no pot estimar sense estimar-se.”

“He comprès que hi ha dues veritats, una de les quals mai ha de ser dita.”

“L’èxit és fàcil d’obtenir. Lo difícil és merèixe’l.”

“Els artistes pensen segons les paraules, els filòsofs segons les idees.”

“Si el món fos clar, l’art no existiria.”

“Em deien que eren necessaris uns morts per arribar a un món a on no es mataria.”

“No ser estimats és una simple desventura. La vertadera desgràcia és no estimar.”

“Els tristos tenen dos motius per a estar-ho; ignoren o esperen.”

“Demòcrata, en definitiva, és aquell que admet que l’adversari pot tenir raó, que li permet per tant, expressar-se i accepta reflexionar sobre els seus arguments.”

“-És vostè dels que no ens pot veure en el seu estimat París?

-No és el meu estimat París.

-I què diria si ens veiés a Londres?

-Demani-m’ho quan arribi…”

“Crec que baix la seva aparença d’home cínic és vostè un sentimental…”

“-No oblidi que l’estic apuntant directament al cor.

-És el meu punt menys vulnerable.”

“Confesso que no tinc conviccions. Jo vaig amb el vent.”

“-On estaves aquest matí?

-No ho recordo. Fa massa temps d’això.

-Què faràs aquesta nit?

-Mai faig plans amb tanta antelació.”

“Si no puges a aquest avió, te’n penediràs. Potser avui no, potser demà tampoc, però aviat i la resta de la teva vida.”

“-Per què vares venir a Àfrica?

-No ho sé. Volia un lloc amb mar.

-Però si Àfrica és un desert…

-Aleshores deu ser que em varen informar malament.”

“Louis, crec que aquest és el principi d’una gran amistat…”

“-Tu em menysprees, veritat?

-Si pensàs amb tu et menysprearia.”

“Detinguin a qualsevol sospitós!”

“-Quina és la seva nacionalitat?

-Sóc borratxo.”

“Sempre ens quedarà París…”

Director anglès, considerat per a molts el millor director de tots els temps. Ha filmat pel·lícules mítiques com: Psycho, The Birds, North by Northwest, Rear Window, Vertigo o Rebecca. No se li pot negar que va ser tot un geni en la direcció de films.

“Per a mi, el cinema són quatre-centes butaques que omplir.”

“El cinema no és un tros de vida, sinó un tros de pastís.”

“Fins que el marit no entengui absolutament totes les paraules que la seva dona no ha dit, no estarà realment casat.”

“Hi ha una cosa més important que la lògica: és la imaginació.”

“Imaginis a un home assegut al sofà preferit de casa seva. A baix té una bomba a punt d’explotar. Ell ho ignora, però el públic ho sap. Això és el suspens.” 

Gran pel·lícula de Woody Allen a qui vull dedicar el meu apartat de Frases i converses d’avui per haver estat triada per vosaltres, a l’enquesta, com el millor film d’Allen. És de l’any 2005 i, pràcticament no necessita que li faci una presentació perquè la majoria ja l’heu vista. Només destacar el gran paper que fa Scarlett Johansson com a actriu. De moment, deixo descansar a Allen una temporadeta (o li acabaré, a aquest pas, gastant el nom…)

“Sófocles va dir: No haver nascut mai pot ser el major dels favors.”

“No coneixes als teus veïns fins que hi ha una crisi.”

“Els innocents són sacrificats a vegades per donar pas a un ordre major.”

“Aquell que va dir més val tenir sort que talent, coneixia l’essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s’escapen al nostre control. A un partit (de tennis) hi ha moments en que la pilota colpeja el cantó de la xarxa i durant una fracció de segon pot seguir cap endavant o caure cap enrera. Amb un poc de sort segueix endavant i guanyes, o no ho fa i perds.”

Frases i converses sobre una de les pel·lícules més emblemàtiques de Woody Allen i que la majoria de vosaltres ja coneixeu: Annie Hall.  

“-O sigui, tot el món està implicat en una conspiració? L’FBI, i la CIA, J. Edgar Hoover, les companyies petrolieres, el Pentàgon, la dona dels lavabos de la Casa Blanca?

-Jo eximiria la senyora dels lavabos.” 

“A Beverly Hills no llencen les escombraries, la converteixen en televisió.”

“Una relació és com un tauró; ha d’estar contínuament avançant o es mor. I em sembla que el que tenim aquí és un tauró mort.”

“-Ah! Vas al psicoanalista?

-Només fa quinze anys.

-Quinze anys?

-Sí… Li donaré un any més i després me n’aniré a Lourdes.”

“Per a l’exèrcit em van declarar inutilíssim. Si hi hagués una guerra jo només serviria d’ostatge.”

“El sexe és lo més divertit que he fet sense riure.”

“El camp em posa nerviós. Hi ha… està ple de grills i… és tan tranquil… no hi ha on anar de passeig havent sopat i, ah, els insectes que es mengen les cortines, i, i et pots trobar probablement amb la família Manson.”

“-Hum, no sé, de vegades em pregunto si jo seria capaç de resistir una tortura.

-Tu? Parles de debò? Quan la Gestapo et tragués la targeta de crèdit de Bloomingdale’s, ho confessaries tot.”

Aquesta pel·lícula, de l’any 1999, és una de les que més m’ha emocionat. Guanyadora de cinc Oscar, està protagonitzada per Kevin Spacey i Annette Bening. American Beauty a molts els pot semblar que explica una història trista, fins i tot depriment. A mi em va ajudar, en un moment determinat, a fer-me veure que, fins i tot en els moments dolents dels quals creiem que no ens en sortirem mai, hi ha molts motius per a tenir esperança, ser optimistes i, com no, adonar-nos que estem envoltats de molta bellesa.

“Em dic Lester Burnham. Aquest és el meu barri. Aquest és el meu carrer. Aquesta és la meva vida. Tenc quaranta-dos anys. En menys d’un any hauré mort. Clar que això no ho sé encara. I d’alguna manera, ja estic mort…”  

“No subestimis mai el poder de la negació.”

“Avui és el primer dia de la resta de la meva vida.”

“A vegades hi ha tanta bellesa al món que sento que no ho aguanto.”

“-Què vols?

-No ho sé. Què vols tu?

-Estàs bromejant? Et vull a tu.”

“És genial comprovar que encara tens la capacitat de sorprendre’t a tu mateix.”

“Només de veure-la em canso.”

“Suposo que podria estar bastant cabrejat amb el que em va passar, però costa seguir enfadat quan hi ha tanta bellesa al món. A vegades sento com si la contemplés tota a la vegada i em torba. El meu cor s’infla com un globus que està a punt de rebentar, però record que m’he de relaxar i no aferrar-me massa a ella, i llavors flueix a través de mi com la pluja i no sent altra cosa que gratitud per cada instant de la meva estúpida i insignificant vida. No tenen ni idea del que els hi estic parlant, segur, però no es preocupin, algun dia la tindran.”