Des que vaig veure el tràiler fa uns mesos enrere de New York, I love you, tenia clar que la volia veure sí o sí. La fan a un cinema en V.O.S. que hi ha prop de casa (el que s’ha de dir que és tot un luxe), i no vaig dubtar d’anar-hi aquesta setmana mateix.
Són varis els directors que participen en aquest film compost per vàries històries independents entre elles que tan sols tenen en comú que parlen de l’amor i les relacions a una ciutat com Nova York. Algunes m’han agradat més que d’altres. Les que més; la d’aquell home i aquella dona que després de passar una nit boja junts sense conèixer-se decideixen tornar a quedar, la del matrimoni amb problemes que volen mirar d’arreglar-se, i la de la parella de la tercera edat que per a mi interpreten el tros més divertit de la pel·lícula. Les que menys; la història on apareix l’actriu Julie Christie que s’allotja a un hotel o pensió (no la vaig entendre i si qualcú l’ha vista i me vol explicar aquest fragment, jo encantada), i l’altra la que està protagonitzada per Natalie Portman (ho sent per un blogger…). N’hi ha més, de curts, però no em varen cridar especialment l’atenció. El que Scarlett Johansson va dirigir per a aquest film, i on sortia Kevin Bacon, no s’ha inclòs al muntatge final perquè es veu que la seva història no encaixava amb les altres però s’editarà al dvd.
New York, I love you és entretenguda, els actors són realment bons i fa passar una estona agradable. Les panoràmiques que es veuen a la pantalla de la ciutat són una autèntica meravella! I hope to visit New York someday soon!!!
Diré que preferesc el cinema en versió original subtitulat, especialment després d’haver vist com un mal doblatge tant en castellà com en català es carregaven Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Per tant, us deix amb el tràiler en V.O.S. en castellà de New York, I love you, a veure si us entren ganes de veure-la.
Després d’un horabaixa voltant per Ciutat sense decidir-me a comprar cap regal de Nadal, ja tornant a casa, pas just per davant dels cinemes Renoir. Veig que el film My Blueberry Nights comença en poc menys de quinze minuts. Automàticament, recordant les bones crítiques que he llegir sobre aquesta pel·lícula tant a la televisió com a certs blogs, compr una entrada. Entr sense saber quin tipus d’història veuré i al director hongkonguès Wong Kar Wai no el conec.
ue em preocupa de les darreres pel·lícules d’en Woody, preocupació que s’inicia en mi sobretot a partir d’aquella comèdia anomenada Granujas de medio pelo que va produir amb la Dreamworks, i és la falta de llibertat de la que comença a disposar per a rodar les seves històries. Potser aquest és el motiu pel qual cada cop la seva filmografia perd part de la seva essència. A Vicky Cristina Barcelona, pel que he llegit i si no m’he informat malament, inicialment Vicky i Cristina viatjaven a Barcelona per motius culinaris i no perquè una d’elles estigués fent un màster en Identitat Catalana. Motius pel que això es va modificar? Per mor de la productora, que des d’un principi tenia clar que volia que Allen vingués a fer una pel·lícula amb intenció de que s’expliqués una història en la que es pogués mostrar la ciutat de Barcelona. D’aquí a que les protagonistes passen a ser simplement unes turistes i s’acabi ensenyant una ciutat que molts han titllat de ser massa de postal, irreal. Sense modificacions 
el film podria haver estat més bo o més dolent? Això no ho sabrem mai però que un geni com Allen, que ha demostrat saber filmar, escriure i dirigir per ell mateix, que ara alguns vulguin interferir en els seus guions (qui paga mana, ja se sap), crec que no pot ser una cosa bona de cap de les maneres. I encara més m’inquieta que ell ho consenti.
filmografies de grans directors, observarem que les seves pel·lícules varien al llarg dels anys però tots mantenen part de les característiques cinematogràfiques que els varen fer únics, cosa que segueix fent, amb major o menor encert, Woody Allen.
molt càlida, molt mediterrànea, que es manté durant tota la pel·lícula. La banda sonora és una meravella (de seguida vaig anar a comprar-la). Gràcies a aquesta, ja uns mesos abans, vaig descobrir, com ja sabeu, la fantàstica música que fan el grup 
S’apropa dia 19 de setembre, dia en que s’estrenarà la tan esperada pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona. Es va dir que l’estrena mundial (era el més lògic que hagués estat així), tindria lloc a Barcelona però, com ja sabeu, fa unes setmanes que s’ha estrenat als Estats Units. Quedava l’esperança que l’estrena, al manco a nivell europeu, es fes finalment a Barcelona i ara resulta que res de res, que l’estrenen al Festival de San Sebastià! M’han xafat el viatge… I em sorprèn que a cap medi de comunicació català ningú s’hagi queixat ni dit res al respecte, havent pogut ser la ciutat escenari d’una premiere força important, més sent Barcelona una de les protagonistes principals del film.
