Ja he vist Sex and the city!

Dijous vespre dia 19 de juny. Són les 22h a la sala VIP d’uns grans cinemes a Palma. S’apaguen els llums. Es senten les darreres frases i paraules d’un públic, majoritàriament dones, expectant. I després de quasi mitja hora de tràilers i anuncis de cremes corporals i productes alimenticis baixos en calories (només varen faltar el de les compreses i els tampons), comença l’esperada pel·lícula de Sex and the city.

Dura aproximadament unes dues hores i mitja. El film explica com segueixen les vides de Carrie, Miranda, Samantha i Charlotte quatre anys després d’aquell episodi final de la sèrie. Un que no ha vist mai Sex and the city o només algun capítol, pot veure la pel·lícula sense cap problema. I aquí poden passar dues coses. Que si abans un/a era indiferent a la sèrie ho continuï sent, o bé que es desperti l’interès per voler conèixer les aventures i desventures d’aquestes dones de Nova York des del començament. Les incògnites que es deixen entreveure al tràiler queden resoltes però potser no totes al gust dels espectadors i seguidors.

No explicaré gairebé res més. Dir que, personalment, i com a fan de la sèrie, en conjunt m’ha agradat. És d’agrair que al darrera hi hagi hagut el mateix equip d’abans, com ara els guionistes, que una vegada més ens tornen a regalar aquells diàlegs i frases tan meravelloses i enginyoses que  varen fer tan característica a la sèrie de televisió al seu moment. El ritme del film és el correcte i tot i la seva durada passa força bé. Però tinc dos punts en contra. El primer, que a vegades arriba a ser un pèl massa cursi i l’altra no el puc dir perquè desvetllaria part del final. Només que, a vegades, a la gent no li agradaria veure finals potser més realistes on la gent s’identifiqui més amb els personatges? Per què tot ha de quedar lligat i ben lligat i no amb finals més oberts? I faig una altra pregunta per als que veieu el film; el final és esperançador per als solters o més aviat per a suïcidar-se?

Malgrat tot, queda clar que la pel·lícula no passarà a la història del cinema mentre que la sèrie sí que ja s’ha convertit en un clàssic de la televisió. Jo la recomano a tothom, sapigueu o no de què va Sex and the city, ja que us farà passar una estona entretinguda i segur que riureu.

                 

 

Sydney Pollack i Charlton Heston

Vull retre un petit homenatge en el meu blog a dos grans del cinema que ens han deixat fa molt poc: Charlton Heston i Sydney Pollack.

A Charlton Heston no li vaig poder dedicar un post al seu moment per circumstàncies personals. Bowling for Columbine de Michael Moore penso que va fer força mal a la imatge de l’actor. És evident que per a la majoria de la gent, inclosa jo, les seves idees potser eren censurables però tot i així crec que això no el desacredita com a un dels grans dins la història del cinema, amb un gran atractiu i amb una gran quantitat de pel·lícules inoblidables al seu currículum que segur tots recordareu, com El planeta dels simis o Ben-Hur entre moltes.

En quant a Sydney Pollack (actor, productor i director) que va morir just ahir víctima d’un càncer als 73 anys, qui no ha vist algunes de les pel·lícules tan memorables que va dirigir com Memòries d’Àfrica, Tal com érem o Tootsie?  Al cap em ve el paper com a actor que va protagonitzar al film Marits i Mullers de Woody Allen, film que dec haver vist unes quatre vegades.

Quan un bon actor, actriu o director ens deixa, sobretot pels que som apassionats del cinema i em crescut i somiat amb les pel·lícules, un es sent una mica buit, com si un company que t’ha fet riure i plorar i amb el que has compartit tants moments durant la teva vida et deixés per sempre. 

No us oblidarem… 

 

Ja ha sortit el primer tràiler del pròxim film de Woody Allen!

                              

De moment ja tenim un dels tràilers de Vicky Cristina Barcelona! Ha sortit aquesta setmana ja que demà, si no vaig errada, es projectarà al Festival de Cannes, a on segur hi assistiran tant Allen, com els actors i les actrius principals; Scarlett Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz. És un tràiler sense paraules, amb una cançó molt maca de fons i imatges de la pel·lícula que, pel que donen a entendre, Barcelona, com ho va ser Manhattan pel director al seu moment, és una de les grans protagonistes del film. Ja em direu el què tot i que fins els setembre que la puguem veure encara queda una mica. L’estrena mundial es farà a Barcelona.

• Tràiler de Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen

    

 

Primeres fotografies de “Vicky Cristina Barcelona”

                    

Després d’haver-li donat un descans al meu estimat Woody al meu blog, permeteu-me que torni a parlar d’ell. Aquest mes de maig, i com ja és tradició des de fa uns quants anys, el director presentarà al Festival de Cannes, i fora de concurs, la seva esperada i nova pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, que s’estrenarà a mitjans mes de setembre pròxim. Segueixo sense acostumar-me al títol. Per què no ho varen deixar en Midnight in Barcelona? Com a aperitiu i per fer-vos entrar gana, ja han sortit algunes de les fotografies oficials d’aquest nou film d’Allen, rodat l’estiu passat a Barcelona amb Scarlett Johansson, Javier Bardem i Penélope Cruz, entre altres grans actors i actrius que sortiran també a la pel·lícula. Us en deixo unes quantes!

         

            

I de què va Vicky Cristina Barcelona? Allen l’ha definida com una comèdia d’amor, amb una mica d’humor i de drama però sense sang. Dues al·lotes americanes arriben a Barcelona. Una és Cristina (Scarlett Johansson), una jove molt oberta i molt lliure, i l’altra és Vicky (Rebecca Hall), que al contrari que la seva amiga és més aviat tranquil·la i s’ha de casar de seguida que torni als Estats Units. Durant el seu viatge coneixeran a un artista (Javier Bardem) i a la seva ex-dona María Elena (Penélope Cruz). Els quatre es veuran ficats en un embolic amorós.

Només queden quatre mesos!

P.D.: Senyor Allen, torni a filmar a casa nostra. Independentment de la mala crítica que li varen fer l’any passat la premsa, les autoritats i alguns ciutadans, al manco jo, li prometo que l’acolliré i el rebré amb tota la meva amabilitat i admiració cap a vostè.

Cordialment:

               Caterina

 

  

 

Paul Newman i Joanne Woodward; cinquanta anys d’un matrimoni

Diuen que Hollywood és el racó del nostre planeta on més divorcis es produeixen. És un fet que no ens estranya gens a cap de nosaltres, acostumats com estem a que les estrelles del cinema protagonitzin divorcis multimilionaris o separacions escandaloses. Però el que sí sorprèn, gratament s’ha de dir, és la parella que formen Paul Newman i Joanne Woodward (de qui vaig comentar fa un temps la pel·lícula que li va valdre un Oscar Les tres cares d’Eva), segurament la més fidel de Hollywood i de la història del cinema, i que aquest passat mes de gener, el dia 29 més concretament, compliren cinquanta anys de matrimoni.

Ambdós grans actors, es conegueren al film El largo y cálido verano (1958) on s’enamoraren i es casaren a Las Vegas, aquell mateix any. Junts han tingut tres filles. Tornen a treballar plegats en moltes altres pel·lícules al llarg de les seves respectives carreres cinematogràfiques a films com ara: Desde la terraza, Samantha o 500 millas, entre altres. Paul també dirigí a la seva dona a Harry e hijo, Rachel Rachel, El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas i El zoo de cristal.  

Sempre han estat una parella discreta, allunyada de la premsa i, també des de fa uns anys, del món del cinema. Tant Joanne com Paul destaquen per la seva gran labor humanitària que des de fa dècades duen a terme, compromesos amb el món que els envolta.

Una parella de guapos, de grans professionals, i envejats, com no. Un matrimoni exemplar del que cal esmentar una frase molt cèlebre que digué Paul Newman amb respecte a la seva dona: “Per a què sortir a menjar una hamburguesa quan tinc un entrecot a casa?” En fi, qui fos ella i el tingués a ell…