Primer de tot, la meva enhorabona al Barça per aquesta temporada esplèndia i la victòria d’ahir. S’ho mereix! I en segon, dir que és una vergonya la retransmissió que va fer TV1 de la final de la Copa del Rei. Ho vaig haver de veure a través d’aquesta cadena i, quin remei! Es veu que el conveni firmat fa uns mesos pel govern balear i català no ens permet veure a ses illes els partits de TV3 encara que IB3 no els doni. Finalment, després de tants dies de sentir-ne a parlar a certs medis de comunicació sobre la possibilitat de que això passés, es va veure ben clar com televisió espanyola censurava les imatges quan sonava l’himne nacional al camp enmig de la xiulada dels bascos i els catalans. Qui diu que no hi ha censura en una democràcia? Si s’ha de censurar, almenys que es faci bé. Estava clar que en aquesta final esportiva també hi havia també un rerefons polític. Els dies abans, a la premsa es parlava de que possiblement TV1 tallaria les imatges en sonar l’himne o bé utilitzaria un sistema en que, encara que la xiulada silenciés al camp la música, per televisió s’escoltàs més fort l’himne que als seguidors. Enhorabona a TV1 perquè varen saber combinar les dues coses alhora (to irònic). I això és el que va passar: el presentador del partit, des dels estudis de televisió espanyola, fa una connexió amb Mestalla amb un corresponsal que hi ha allà. De cop, comença a sonar l’himne espanyol i el públic s’encen fins al punt que la música quasi no es sent. El presentador dels estudis (a qui sembla que el fet l’agafa per sorpresa), talla la connexió immediatament i informa que han de donar pas al corresponsal que hi ha a Bilbao amb un grup d’aficionats. Després, poc abans de l’inici de la segona part, des de la cadena informen que per mor d’un error tècnic i humà (ta mare!) no havien pogut emetre el moment en que sonava l’himne. A continuació, després de les disculpes corresponents, posen les imatges però, alerta! Per art de màgia han modificat el so i ara l’himne s’escolta més fort que la xiulada dels seguidors!

Estic farta, cremada, indignada! Ja ho va dir un no fa gaire, no record qui i on però em va quedar la frase gravada: amb Aznar em vaig tornar catalanista i amb Zapatero independentista! I veient com funciona Espanya, com encara hi pot haver a qui els estranya que aquest sentiment independentista creixi cada cop més entre la gent de la nostra terra?

Qui no recorda aquella entrevista que va fer Toni Soler a Pepe Rubianes a Malalts de tele que va durar tota la nit? Com oblidar l’espectacle Rubianes, solamente que vaig tenir la sort de veure a l’Auditorium de Palma ja fa uns anys? La mandíbula mai m’havia fet tant mal de tant com vaig riure.

Estimat, i també odiat per molts, Rubianes sempre va donar què parlar. Es trobarà a faltar a un artista com ell, sense pèls a la llengua, que s’atrevia a dir les coses clares, sense importar-li les conseqüències que això li podia comportar.

Per a recordar-lo, què millor que un petit monòleg del seu espectacle Rubianes, solamente? Disfruteu-lo, és curtet i val la pena.

Malgrat que s’ha evolucionat molt en les darreres dècades, el tema sexe  continua sent un tema que porta cua. Fins no fa gaire ni se’n parlava i en canvi ara està tan omnipresent al nostre entorn (anuncis, sèries, pel·lícules, revistes…), que hem arribat a un punt on considerem que una persona que té sexe habitualment és afortunada mentre que qui no en té és algú desgraciat. Una idea molt  radical i errònia al meu parer. Hem passat d’un extrem a l’altra en poc temps. Començ a creure que el sexe està molt sobrevalorat i envoltat encara de molts prejudicis, pors i vergonya. Però vull  reivindicar que, tot i que ara a la dona se la té més present dins aquest tema, segueix sent un món força masclista, on pràcticament tot està ideat per homes i per als homes.

Per tant, s’agraeixen sèries de televisió a l’estil de Sexo en Nueva York on les dones són les que porten la veu cantant en quant a la seva sexualitat, malgrat que se l’hagi titllada de ser frívola. La força amb que s’han establert des de fa un temps al nostre país els tuppersex, sent la immensa majoria de clients dones, deu ser perquè a nosaltres també ens interessa el sexe.  Però és increïble com en l’àmbit social encara és tabú parlar de masturbació femenina, com crida l’atenció que una xerri obertament de certs temes i com segueix estant mal vist que una dona mantingui relacions sexuals d’una nit. Basta entrar a un Sex-shop per veure a qui va majorment destinat el gènere de la tenda, on segurament de totes les pel·lícules porno que hi pugui haver per vendre cap serà per a un públic exclusivament femení. Mai està de més, per tant, que surti algú com Erika Lust i s’atreveixi a innovar dins una indústria que pertany només als homes. Aquesta directora i productora sueca de pel·lícules porno, que ja fa deu anys que viu a Catalunya, aposta per un tipus de films pornogràfics més moderns, de qualitat, per a dones i amb argument. Potser amb el temps aconseguir la igualtat entre homes i dones en tots els terrenys, inclòs el sexual, acabi per deixar de ser una simple utopia.

Per a més informació podeu veure l’entrevista que va fer Albert Om a Erika Lust al programa El Club de TV3 ja fa prop d’un mes.

Dissabte dia 17 de maig del 2008, es farà la presentació del llibre La Catosfera literària, la primera antologia de blogs en català, a Vallromanes, un llibre força esperat per a molts blogaires dels Països Catalans i que demostra que a la xarxa el català és una llengua que està viva, molt viva! Cossetània Edicions s’encarrega de la publicació d’aquest llibre, en que els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a fins solidaris.

Cent posts de cent blogs escrits en català, han estat escollits per a formar part d’aquesta primera antologia, entre els quals n’hi ha un de meu, cosa que em fa especial il·lusió. És un honor compartir aquest petit racó que m’han assignat amb tots els altres noranta-nou blogaires, alguns dels quals m’aprecio especialment. L’únic que em sap greu és no poder anar a l’acte de presentació del llibre, el que és una llàstima perquè sé del cert que serà, per als que hi assisteixin, una experiència agradable i inoblidable.

Val a dir, que tot i ser un projecte humil, el llibre poc a poc s’ha anat fent un espai per tal de ser una mica publicitat. Sense anar més lluny, i fa poc menys d’un mes, va sortir al Telediario de TV1 que l’anunciava com una de les novetats pel dia de Sant Jordi, informació errònia perquè no sortirà editat fins a aquest mes. Però la qüestió és que en parlin, no? Si voleu podeu veure el fragment de la notícia aquí; http://www.dailymotion.com/video/x557ie_el-llibre-els-estius-al-telediario_news. Avui dematí, l’escriptor Màrius Serra, ha parlat de La Catosfera literària a la secció Lecturàlia del programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio que presenta l’Antoni Bassas. És un àudio curtet en que trobareu la referència que hi fa cap al final; http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=247226. Ja per anar acabant, aquest dissabte dia 10 a les 23h, i també a Catalunya Ràdio, al programa L’internauta que presenta Vicent Partal és parlarà sobre el llibre, tot i que ja el podeu escoltar a; http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=247655.

Ah! I no ho oblideu, i per als que us interessi, el dia 15 de maig trobareu La Catosfera literària a les llibreries. Mentre, us deixo amb un slideshare  que he tret del blog Entrellum del Toni Ibañez de tots els blogs participants: