Aquest blog ha estat proposat per a optar als premis BalearWeb 2010. Si me votau, us promet internet gratis durant cinc anys… No cola, veritat? Ehem… Crec que això de fer de política no és lo meu i se me veu la mentida d’una hora lluny!
Conyes apart, crec que val la pena que hi doneu un cop d’ull a les webs seleccionades fins el moment. N’hi ha de qualitat i d’altres molt interessants. Jo he votat per unes quantes, blogs especialment, que seguesc des de fa un temps i d’altres que he descobert gràcies a aquesta iniciativa. Només s’hi poden inscriure al premi habitants de les Illes Balears amb pàgines webs o blogs escrits en català, així que als que sou d’aquí i teniu espais virtuals que mostrar, animau-vos! I als demés podeu col·laborar amb les vostres votacions. Basta posar un correu electrònic i un pseudònim (no cal ni el nom original si no voleu) i a elegir candidats!
Pens que és bo participar, de la forma que sigui, en aquest tipus d’aconteixements, especialment quan es fan per a promocionar webs i gent de casa nostra que utilitzen el català per a comunicar una determinada informació i idees. Està bé que ens donem suport entre nosaltres perquè si no és així ningú ho farà. Demostrem que el català està més viu que mai i que a més a més és una llengua que ens estimam.
no els doni. Finalment, després de tants dies de sentir-ne a parlar a certs medis de comunicació sobre la possibilitat de que això passés, es va veure ben clar com televisió espanyola censurava les imatges quan sonava l’himne nacional al camp enmig de la xiulada dels bascos i els catalans. Qui diu que no hi ha censura en una democràcia? Si s’ha de censurar, almenys que es faci bé. Estava clar que en aquesta final esportiva també hi havia també un rerefons polític. Els dies abans, a la premsa es parlava de que possiblement TV1 tallaria les imatges en sonar l’himne o bé utilitzaria un sistema en que, encara que la xiulada silenciés al camp la música, per televisió s’escoltàs més fort l’himne que als seguidors. Enhorabona a TV1 perquè varen saber combinar les dues coses alhora (to irònic). I això és el que va passar: el presentador del partit, des dels estudis de televisió espanyola, fa una connexió amb Mestalla amb un corresponsal que hi ha allà. De cop, comença a sonar l’himne espanyol i el públic s’encen fins al punt que la música quasi no es sent. El presentador dels estudis (a qui sembla que el fet l’agafa per sorpresa), talla la connexió immediatament i informa que han de donar pas al corresponsal que hi ha a Bilbao amb un grup d’aficionats. Després, poc abans de l’inici de la segona part, des de la cadena informen que per mor d’un error tècnic i humà (ta mare!) no havien pogut emetre el moment en que sonava l’himne. A continuació, després de les disculpes corresponents, posen les imatges però, alerta! Per art de màgia han modificat el so i ara l’himne s’escolta més fort que la xiulada dels seguidors!
Qui no recorda aquella entrevista que va fer Toni Soler a Pepe Rubianes a Malalts de tele que va durar tota la nit? Com oblidar l’espectacle Rubianes, solamente que vaig tenir la sort de veure a l’Auditorium de Palma ja fa uns anys? La mandíbula mai m’havia fet tant mal de tant com vaig riure.
està tan omnipresent al nostre entorn (anuncis, sèries, pel·lícules, revistes…), que hem arribat a un punt on considerem que una persona que té sexe habitualment és afortunada mentre que qui no en té és algú desgraciat. Una idea molt radical i errònia al meu parer. Hem passat d’un extrem a l’altra en poc temps. Començ a creure que el sexe està molt sobrevalorat i envoltat encara de molts prejudicis, pors i vergonya. Però vull reivindicar que, tot i que ara a la dona se la té més present dins aquest tema, segueix sent un món força masclista, on pràcticament tot està ideat per homes i per als homes.
majoria de clients dones, deu ser perquè a nosaltres també ens interessa el sexe. Però és increïble com en l’àmbit social encara és tabú parlar de masturbació femenina, com crida l’atenció que una xerri obertament de certs temes i com segueix estant mal vist que una dona mantingui relacions sexuals d’una nit. Basta entrar a un Sex-shop per veure a qui va majorment destinat el gènere de la tenda, on segurament de totes les pel·lícules porno que hi pugui haver per vendre cap serà per a un públic exclusivament femení. Mai està de més, per tant, que surti algú com 
Dissabte dia 17 de maig del 2008, es farà la presentació del llibre La Catosfera literària, la primera antologia de blogs en català, a Vallromanes, un llibre força esperat per a molts blogaires dels Països Catalans i que demostra que a la xarxa el català és una llengua que està viva, molt viva! Cossetània Edicions s’encarrega de la publicació d’aquest llibre, en que els beneficis que s’obtinguin aniran destinats a fins solidaris.
