Llegir és sexy!

Des de ben petita els llibres han estat com companys per jo, amics, confidents, que m’han permès viure aventures inimaginables, conèixer personatges increïbles, sentir, i evadir-me de la realitat quan n’he tengut necessitat. A vegades sóc jo qui els triï, als llibres, d’altres tenc clar que són ells qui me trien a jo. Les llibreries m’assemblen un lloc màgic, ideal per a descobrir, per a perdre’s, per a deixar-se sorprendre.

“La lectura mos dóna un lloc per a anar quan tenim que romandre on estam.” (Mason Cooley)

La literatura per a mi és una passió tan gran que no podria viure sense llegir. Normalment no m’agrada massa deixar els llibres ni que me’ls deixin (els tenc gelosos, ho reconec), així com tampoc no aniré a agafar-los a una biblioteca mentre pugui evitar-ho. Els necessit a prop meu, no hi puc fer més.

Trobar gent amb el mateix amor que jo per la literatura costa. La gran majoria no llegeix. Per això me sorprèn com molts s’escandalitzen quan una llibreria tanca.

“Hem de fer que els llibres tornin a molar. Si vas a casa d’algú i no té llibres, no te’l follis.” (John Waters)

Qui és incult al nostre país és perquè vol. No vivim a l’època dels nostres padrins on l’educació no era un dret de tots i predominava l’analfabetisme. Cert que els polítics inverteixen poc en cultura però no crec que tenguin tota la culpa. La societat, malgrat la crisi, abans consumirà un Big Mac que llibres (referència a la desapareguda llibreria Catalònia). Això sí, després te trobes coses al·lucinants com que la novel·la de Jorge Javier Vázquez va per la sisena edició! Toma!!!

Per sort, sempre quedarà qualcuna que altra llibreria perduda o de segona mà per pocs lectors que siguem, o persones disposades a crear literatura a canvi de res.

About these ads

17 responses to “Llegir és sexy!

  1. Completament d’acord amb tu !

  2. Els llibres són amics, companys, refugi, fugida i també reflexió i introspecció… jo tampoc podria viure sense ells…
    Llegir és sexy?
    Deu ser per això que tinc tant èxit! he, he, he… a la meva edat ja es poden dir aquestes ximpleries… :D

    Bon any i bones lectures.. una abraçada.

  3. Llegir també es la meva gran passió. I sempre que surt de Mallorca,una aturada obligada és alguna llibreria de la ciutat que visit. Lo de la llibreria Catalonia és molt trist. La crisi és la crisi, però tot i així ens dona una idea de lo poc que llegeix la gent.

  4. … jo sóc dels que oloro els llibres… les tintes més perfumades són les dels llibres americans de butxaca… ;-)

  5. Ja saps que penso jo, per mi els llibres formen part de mi, no m’imagino una vida sense llibres. No puc tenir-los tots per molts motius, però ho intento.

    A mi em sorprèn quan trobo a algú que no llegeix, penso: com és possible??

  6. És lamentable que llibreries de tota la vida hagen de tancar. Ací n’hi havia abans una on trobaves qualsevol cosa en llengua catalana. Fa molts anys que va desaparéixer i ara, de vegades, hi ha dificultat per aconseguir alguns llibres. És el que em passa amb el teu. De la llibreria em diuen que ja l’han reclamat un parell de vegades a l’editorial i no l’envien. T’ho dic ací perquè no tinc facebook ni twitter… ja veurem. Besets.

  7. Em traieu les paraules de la boca. Llegir és imprescindible, per a mi. I coicindeixo amb na Caterina que els llibres só personalíssims, com allò que diuen de la ploma i la dona: ni es deixen ni se’n demanen prestats ni, si es pot evitar, es llegeixen d’una biblioteca. El meu llibreter (que no és el mateix que un senyor que treballi venent llibres com podria estar venent patates i col, ja m’enteneu…) amb els anys ha esdevingut un bon amic. De fet, és l’home a qui he estat més anys fidel: 34 anys!
    He provat a llegir llibre electrònic i tot i que és molt pràctic quan hom viatja (per allò del pes dins la maleta o la bossa), no és el mateix. No puc doblar la pàgina d’aquella manera que he fet sempre (els punts de llibre els col·lecciono, no els utilitzo); no puc flairar si fa olor de llibre nou o de llibre vell i rebregat, llegit i rellegit, per tot això estimadíssim… no és el mateix un pollastre rostit que una mac-chicken, oi?

  8. Totalment d’acord amb tot!

  9. No cal dir que penso com tu respecte els llibres, fins i tot en el punt que no em vull separar d’ells i no m’agraden els préstecs ni les biblioteques. Herència de ma mare. I a mi sí que em dol el tancament de llibreries, menció especial per la Catalònia, que era una de les meves preferides. Però els lectors persistirem, sempre tindrem algun lloc on anar a buscar els llibres, o deixar que els llibres ens busquin a nosaltres.

  10. dissentesc de tots vosaltres: jo no tenc els llibres gens mitificats, ni tampoc els entenc com un objecte d’adoració, i els puc doblegar i no m’importa que es mullin, ni dur-los a la platja, ni … De fet, en alguna ocasió he estat a punt de partir-los en trossos quan són massa gruixats, però encara no m’he atrevit.

    L’altre dia vaig sentir les reflexions, molt interesants, del responsable de la llibreria Catalonia en el programa d’en Grasset. He cercat l’enllaç per si us interessen: http://www.catradio.cat/audio/695728/Miquel-Colomer

  11. A vegades una llibreria és també com una selva. En primer lloc perque hi ha totes les espècies. En segon perque tothom intenta sobreviure de qualsevol manera posant a les estanteries el que calgui.

  12. M’ha agradat molt el post i les il·lustracions que has triat.

    No cos un gran lector, llegeixo pocs llibres al cap de l’any, però llegeixo molt a premsa i molts post vostres. No és el mateix, però llegir llibres és un gust que em bé i amb va. Hi ha èpoques en que em ve més de gust i d’altres en que estic més mandrós.

  13. Molt bona la frase d’en Cooley. I també el post ;)

  14. Som una altra “raça” els que estimem els llibres, llegir i imaginar amb l’ànima i no amb els ulls i una play…… . Ni millors ni pitjors, diferents i aquesta diferència ha de ser acomplerta per a ser feliços…nosaltres amb un bon llibre i la olor de les seves pàgines….altres amb un bon llibre dins una pantalla…..altres amb una pantalla i ninotets virtuals matan-se i d’altres infiltrant greixos al cos i al cervell amb un Mac….el problema bé, segons jo, quan com tu dius els Macgreixos poden més que estar desperts. Així va una societat….tot va unit….però mentre hi ha llibres (físics o virtuals) i lectors hi ha esperança. ;). Pens jo. :p.

    I mira que és bonic llegir en silenci al costat i amb aquella persona especial i després….ehem….(aquí que cascú trii opció…)

    Gran post Caterina i gran reflexió!!

    “LA LECTURA MOS DÓNA UN LLOC PER A ANAR QUAN TENIM QUE ROMANDRE ON ESTAM.” (MASON COOLEY) Gran veritat!!!

    Besades!!

  15. Però…quines conseqüències té aquesta imaginació dels llibres? Els relats i les històries són massa fantàstics, sentimentals, passionals… la majoria no són del tot versemblants. Veritat que molts cops heu desitjat viure una història com les dels llibres? Una història d’amor, una d’aventures, una qualsevol… Una història plena d’imaginació. Aquest és el problema, al llegir llibres coneixes cada cop més sentiments i més històries que et commouen, t’exalten… t’agradaria viure històries tan boniques com aquestes que llegeixes… Conec dos llibres en què els personatges principals veuen la realitat com és a la lectura i la idealitzen, aleshores, es tornen bojos. Aquests llibres són Don Quixot , on el personatge principal, Quixot, llegeix tants llibres de cavalleria que creu que tot el que veu està relacionat amb el món cavalleresc i es veu ell mateix com a un fort i hermós cavaller a sobre d’un preciós cavall, quan en veritat tothom veu un home vell, brut i boig a sobre d’un cavall feixuc. L’altre llibre és Madame Bovary , on la nostra protagonista, Emma Bovary, llegeix tantes novel·les romàntiques que arriba a l’extrem d’idealitzar l’amor i voler viure’l tal i com les novel·les, i quan no està satisfeta segueix buscant la idealització. La il.lusió de trobar aquest encant de les novel·les la porta a tenir molts problemes.

  16. Està clar que tots els excesos són dolents, que aïllar-se massa no és bo, i que casos com el del Quixot, si n’hi ha en el món real, té més a veure amb la bogeria o problemes psiquiàtrics de la persona que no pas culpa del llibres.

    A banda d’això, respectant a la gent que no li agrada llegir ni el llibre com a objecte, tant de bo se llegís més. La lectura (com viatjar, ser una persona inquieta, interessada en el que passa al nostre voltant) ajuda a ser més oberts, a demanar-te coses, fet que en el temps que corren no estaria de més que la gent fes: preguntar-se per què això o allò. Però la gran majoria en aquest país no és fan de la lectura. És una de les moltes raons per les quals fa que jo, personalment, a banda dels polítics i pel que veus sovint pel carrer, no cregui en la societat, o amb la gent com a col·lectiu (i menys d’aquest país de corruptes, corrupció que per altra banda associo inevitablement a la incultura i la falta d’educació, entre altres coses), però sí amb certes persones. Hi mentre hi hagi un sector, per petit que sigui que resisteix, pens que encara hi ha esperança.

  17. quanta raó tens en aquesta entrada, m’identifique tant! M’ha fet molta gràcia allò de que en aquesta societat en crisi abans hi ha diners per a un big mac que per a una lectura, és totalment així. És terrible!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s