Audrey Hepburn es va convertir en una de les meves actrius preferides quan la vaig veure als catorze anys a Charada (1963). Fa uns dos anys se va editar una biografia sobre ella escrita per Donald Spoto, autor de qui ja havia llegit Alfred Hitchcock, la cara oculta del genio que recoman moltíssim.
En la present biografia de Hepburn hi trobareu certa informació que de segur molts desconeixíeu. Les seves dures vivències durant la Segona Guerra Mundial i l’absència d’una figura paterna foren fets que la marcaren per sempre amb un caràcter insegur i excessivament sensible. Una famosa declaració del seu fill Sean així ho deixa entreveure; “(Audrey) era una estrella que no veia la seva pròpia llum.” Anècdotes dels rodatges, les seves fracassades relacions sentimentals, la moda (perquè el nom d’Audrey Hepburn va associat, inevitablement, a les paraules moda i glamour), l’amor cap als infants i el desig de ser mare, són alguns dels aspectes vitals de l’actriu que es narren en aquest llibre. Agradi més o menys el que s’hi digui d’ella en aquestes pàgines, pens que el que pretén el biògraf és donar tan sols una imatge d’una dona molt humana, menys mitificada. En qualsevol cas sempre la recordarem pels seus papers inoblidables a les pel·lícules (Sabrina, Una cara con ángel, Vacaciones en Roma), o en aquella bonica escena de Desayuno con diamantes en que interpreta Moon River de Henry Mancini, per a mi una de les millors cançons de la història del cinema. Una biografia que jo recomanaria a tots els amants d’Audrey Hepburn o del cine en general.
Als set anys (1936) Durant la dècada dels Treballant per a UNICEF
cinquanta (1990 aprox.)
14 respostes fins ara
ricard99 // 10 Novembre 2009 a 1:22 |
És magnífica l’Audrey… sempre m’ha captivat la seva mirada neta, transparent, innocent. La biografia promet, el que hi dius en aquest post em fa pensar que val molt la pena el llibre. Gràcies per la visita… Una abraçada!
XeXu // 10 Novembre 2009 a 2:43 |
No sóc massa cinèfil, i per tant, tot i conèixer les pel·lícules que cites, no et sabria dir si les he vist. Però d’alguna manera, Audrey Hepburn sempre m’ha despertat un gran respecte, i la tinc per una de les grans. No és la primera vegada que en sento a parlar per aquí i que em dic a mi mateix que ja seria hora d’anar-me introduint en el seu món, però noia, de moment només han estat bons i fugaços desitjos. Algun dia m’hi posaré.
illenca // 10 Novembre 2009 a 11:56 |
M’encanta n’Audrey! Era bastant escèptica quan mon pare me deia, tot mostrant-me una col·lecció de pel·lícules seves que havien sortit no sé amb quin diari, que en triés una, que m’agradarien. Però sí, me va captivar. Sobretot Breakfast at Tiffany’s, que vaig considerar avançada pel seu temps.
En aquets anys he anat llegint cosetes d’ella. Se veu que durant la Segona Guerra Mundial passà fam i emmalaltí. De fet, aquesta complexió tan magre que tenia, era conseqüència d’això.
Cèlia // 10 Novembre 2009 a 13:37 |
Em recorda quan era ben joveneta i la meva mare i jo miràvem les pel·lis que feien per la tele en blanc i negre, ens agradava especialment!
novesflors // 10 Novembre 2009 a 19:38 |
Té un glamour indiscutible.
Mariaisabel // 10 Novembre 2009 a 21:29 |
Sempre em va agradar aquesta actriu.
La primera vegada que la vaig veure va ser al film “Vacaciones en Roma”.
Quan ja de gran es va dedicar a la seva tasca humanitaria, la vaig admirar molt per aquest fet.
Una forta abraçaa
german // 10 Novembre 2009 a 23:50 |
hola Caterina! un tema de post molt interessant!! :) Potser Audrey Hepburn va ser la barreja en el punt de senzillesa, tendresa, bellesa, i altres “eses” que no tenien altres actrius de l’època. Fa temps que els meus ulls van perdre la ingenuïtat de qui veu una pel·lícula per primera vegada. El fet de dedicar-me (des d’un punt de vista teòric, clar) a açò de les imatges -entre elles les del cinema- m’ha fet perdre l’interés per saber més del que sé (o vull saber) al voltant de determinades coses. Tot i que no dubte que la lectura que proposes serà fantàstica, vull quedar-me amb una imatge nítida de l’Audrey… no voldria saber-ne més que aquells ulls d’encís i la rotunditat de la seua fragilitat aparent!!
Arqueòleg Glamurós // 10 Novembre 2009 a 23:57 |
Precisament aquest cap de setmana vaig veure “My fair lady” bonissima!!
glutoniana // 11 Novembre 2009 a 13:16 |
Són d’aquelles persones que brillen amb llum pròpia :)
Xitus // 11 Novembre 2009 a 19:58 |
Sens dubte, una icona. Però si hem de triar Audreys, jo em quedo amb la Tautou ;)
Joana // 11 Novembre 2009 a 20:26 |
A mi també m’agrada molt, disfrute amb els seus films i ella per a mi és tot un model d’elegancia a imitar, m’encanta veure com parla, camina, gesticula i vist al films i sempre li dóna molta vida a la història que protagonitza.
madebymiki // 12 Novembre 2009 a 1:08 |
És una actriu tant expressiva, sempre serà una actriu única. Excepcional sense cap mena de dubte.
caterina // 13 Novembre 2009 a 0:11 |
Els darrers anys de la seva vida, des que es posa a treballar per a UNICEF fins a la seva mort, per a mi han estat els capítols que més m’han emocionat en llegir-los. I si abans d’endinsar-me en la biografia d’Audrey Hepburn ja m’agradava com a actriu, ara encara més.
Gràcies pels vostres comentaris! ;)
Queralbs // 13 Novembre 2009 a 19:02 |
N’Audrey, a més de ser una de les actrius que més m’agraden (juntament amb na Lauren Bacall, entre d’altres) de la segona meitat del segle XX, té quelcom a la mirada que fa que sempre m’hagi caigut bé.