Felpudos coco, escobillas lulú, ascensor a cap lloc i un pot de ColaCao

En aquesta illa meva ja fa molt, prop de dos anys, que se va destapar el primer cas de corrupció important: el d’Andratx, amb un batlle vengut de fora disposat a conquistar Mallorca, com Colom Amèrica però en una altre sentit. I ho va aconseguir. Ens ha destrossat part de la costa als mallorquins, ell s’ha embutxacat tot el que ha volgut i més (sense tornar ni un euro), i ja es passeja pels carrers com si res (jo l’he vist amb els meus propis ulls). O aquella altra que va robar doblers dels ciutadans aprofitant el seu càrrec i que els va guardar al seu jardí dins un pot de ColaCao, un tema que va portar coa i moltes vinyetes còmiques als diaris locals al seu moment. Però aquelles declaracions de la pocavergonya aquesta dient que el que volia, quan hagués acabat tot, era modificar la cançó del ColaCao per poder enriquir-se encara una mica més, enfotent-se de tots nosaltres, me va semblar insultant. La paraula penediment, pel que veig, no entra en el vocabulari d’aquesta gentussa. El cas Palma Arena és un dels que foten ràbia de debò. Projecte milionari, teòricament es va construir com a edifici destinat per al ciclisme però amb una pista interior que mai va estar homologada, amb una cuina a les seves instal·lacions de 6000€ que ningú ha utilitzat i humitats per tot quan no fa ni dos anys que es va inaugurar. El més surrealista, aquesta foto d’un ascensor que havia de donar sortida a unes pistes exteriors que mai es varen arribar a construir i que surt al no res, enmig d’un descampat. O l’altre cas, el de l’expresident de la comunitat, que es va comprar un “palacete” al casc antic de Ciutat valorat amb un preu que aquest home ni amb el que tenia ni amb el que guanyava s’hagués pogut comprar mai, però se’l va comprar. I la darrera sobre aquesta investigació, tal qual ho posava un diari ahir o despús ahir, és el que es va gastar en alguns complements per a la seva caseta: prop de 400€ amb unes escobillas lulú per als banys i quasi 1000€ en quaranta felpudos coco (els noms tenen certa gràcia, per això els mantenc en castellà). Quaranta!!! Com no fossin alguns per forrar les parets, per què en necessitava tants?  Ara sabem el motiu de que l’expresident marxàs pitant cap als Estats Units quan va perdre a les darreres eleccions. Bé es devia veure venir tot el pastís que havien muntat ell i els del seu partit al llarg dels anys de govern. I cada dia surten dades noves d’aquest cas, d’altres i de nous, com si fossin capítols d’una novel·la per entregues. Aquests són només quatre exemples dels molts que n’hi ha de casos de corrupció a ses illes, tants, que no seria capaç de recordar-los tots, i no exager. Fa temps que tenia pendent un post com aquest, però sentia vergonya aliena de tot el que estava passant a Mallorca. Ara, però, veig que no és un problema tan sols d’aquí. “Xoriços”, per desgràcia, n’hi ha per tot! Això sí que és una autèntica pandèmia!