Plasmar rostres, dibuixar sentiments

Marilyn Monroe

Segurament des que era petita ja es veia venir que en el futur tiraria per la part artística. El dibuix sempre ha aconseguit relaxar-me d’una forma que fins no fa gaire no n’era conscient. Durant l’època de la carrera vaig dubtar molt de si havia triat els estudis adequats. Per una sèrie de circumstàncies viscudes a l’escola d’art, que no venen al cas explicar, vaig deixar de pintar pel meu compte, tal com duia fent des de nina, durant anys.  El dibuix no va tornar una mica de nou a jo fins que no vaig començar a treballar a l’actual feina, pintant per als companys personatges estil còmic  als post-it. Un d’ells, per l’aniversari dels meus 24 anys, me va regalar un quadern A3 i una capsa de llapisos de colors perquè no deixés mai de dibuixar. Ara puc afirmar que m’he reconciliat amb aquesta part de jo i de la meva vida que fins no fa massa rebutjava; la pintura. Les imatges que veieu són una petita mostra d’alguns dels dibuixos que he fet (aquests pertanyen a la col·lecció dedicada al cinema, a tamany A3 a la realitat i fets a llapis). Especialment m’agrada pintar retrats, plasmar els rostres de la gent, els seus sentiments. No sempre és fàcil. Una vegada vaig sentir a dir que només es poden arribar a dibuixar quasi a la perfecció tan sols aquelles cares que es saben llegir i interpretar, que transmeten un sentiment que només qui els pinta pot arribar a entendre. I és bastant cert.

James Dean

Rita Hayworth

 

 

 

 

 

 

 

 

Al llarg dels anys, i respecte als meus dibuixos, he escoltat opinions tant bones com dolentes, però me qued amb la que me va fer un il·lustrador mallorquí que havia treballat per a Walt Disney i Dreamworks. Me vaig apuntar al seu estudi, a Palma, per a perfeccionar la meva tècnica en dibuix artístic, d’això ja deu fer uns nou anys. Amb ell vaig pintar el de Rita Hayworth que podeu veure aquí i me va dir: “És el millor dibuix que m’ha fet un dels meus alumnes des que vaig obrir l’estudi”. I jo tota contenta, com no, però són paraules que se me varen oblidar durant força temps. És increïble com he trobat a faltar el dibuix sense ni tan sols adonar-me’n, fins ara.

(La mala qualitat de les fotos es deu a que estan fetes directament a dibuixos ja emmarcats amb vidre).