(ATENCIÓ; Aquest post està fet amb tot l’afecte del món. Esper que es llegeixi com un escrit irònic i divertit, o almenys m’agradaria que fos així.)
Avui mirant el programa Divendres de TV3 (m’encanta en Carles Sànchez!), mentre entrevistaven a Chenoa, que xerrava en mallorquí, una nina de Valls va comentar que quan ella parlava semblava que ho fes en anglès (intuesc que perquè no se l’entenia o per l’accent). Això m’ha fet pensar en la de vegades que he sentit dir que hi ha catalans que no entenen el mallorquí. La millor paròdia al respecte la va fer Pep Plaza imitant a Tomeu Penya a El Club a principis d’aquest any. El vídeo el podeu veure aquí. També li ha tocat el torn a Rafa Nadal al Crackòvia (vídeo) i ja no diem la senyora del Constància de l’APM (vídeo).
A Mallorca, estimats catalans, us entenem bé gràcies en part a TV3 i a que el vostre català no és tan tancat com el nostre. Però hi ha paraules que aquí no empram i que, per molt que veiem la vostra cadena autonòmica, de bones a primeres no captam el seu significat. S’acaben agafant per contexte, clar. Alguns exemples; butllofes (Tinc butllofes ¿?), pardal (aquí bàsicament utilitzat per a referir-se al membre viril masculí o a algú que és beneit o s’ho fa), golfes (sense comentaris, ja podeu endevinar què imaginàvem), sorra (……….), mandonguilles (………………….). M’ha encantat conèixer la paraula encaterinar que a s’illa no s’usa.
De TV3 he après un merder de paraules i frases fetes. Ara que a Catalunya ja sintonitzeu IB3 no teniu excusa! Val a dir que és una pena que amb això de la TDT visualitzem cada cop menys canals dels nostres veinats (Canal 9, Punt 2, IB3 , TV3 i Canal 33).
A vosaltres quines paraules us criden l’atenció o bé us agraden dels diferents dialectes de la nostra llengua? Per cert, els valencians dieu meló a la síndria? És un dubte que tenc des de fa un temps… (Aquest post pareix com una espècie de Caçadors de Paraules).
27 respostes fins ara
Arqueòleg Glamurós // 8 Octubre 2009 a 23:11 |
ajajja
Quan vaig estar excavant talaiots per la teva illa al·lucinava amb mots com “granera”?? Fins que vaig descobrir que era una escombra…
caterina // 8 Octubre 2009 a 23:21 |
Arqueòleg Glamurós: Vares estar per aquí excavant!!! Quina il·lusió! Algun dia m’ho has d’explicar això hehe. Hi ha pobles de l’illa que diuen “garnera” :)
novesflors // 8 Octubre 2009 a 23:50 |
Al País Valencià també diem “granera”.
A la síndria li diem “meló d’aigua” i al meló li diem “meló d’olor”.
carme // 9 Octubre 2009 a 0:10 |
Jo mai no he tingut la sensació que no entenia els mallorquins. M’agrada molt sentir i conèixer els diferents parlars d’aquesta nostra llengua. I m’agrada descobrir moltes paraules que nosaltres no diem. Però precisament granera a molts llocs de Lleida també ho diuen… ho diem…
XeXu // 9 Octubre 2009 a 7:50 |
Ens encaterines amb el teu escrit! Et va que ni pintada aquesta paraula a tu. Fa gràcia això que dius, hi ha paraules tan arrelades que les fem servir inconscientment i no ens adonem que en d’altres dialectes o directament en d’altres zones, no es fan servir i sonen estranyes. Sobretot quan és una paraula ja existent, però que es fa servir per una altra cosa, com ‘pardal’ (magistral la teva definició! Hehehe).
Jo aprenc vocabulari balear amb Antònia Font. El problema és que no acabo sabent si són paraules d’ús comú o la paranoia d’aquests il·luminats. Ara no me’n venen al cap, però recordo xerec, horabaixa… ostres, a aquestes hores ni això puc pensar… Després també hi ha totsolesa i capavallada que ja em sembla més que les han inventades.
Comencem per saber a què li dius síndria tu!
Jesús M. Tibau // 9 Octubre 2009 a 9:09 |
agafem IB3? On ?
Cristina // 9 Octubre 2009 a 11:04 |
Doncs la meva mare ha dit tota la vida granera i és de Fraga (Osca). M´encanta com parleu a Ses Illes i crec que us entenc bé. De fet quan estudiava teniem una professora mallorquina i no vam tenir cap problema.
Queralbs // 9 Octubre 2009 a 11:46 |
El català és tan ric, que disposa de moltes paraules diferents per a referir-se a un mateix objecte. Això passa dins Mallorca mateix, no es parla igual a Ses Salines que a Campos ni a Felanitx, ni a Sóller, ni a Pollença, ni a Palma. Igual que dins de Catalunya parlen molt diferent a Barcelona que a Lleida, i a tants d’altres llocs.
Record que, després d’aprovar les oposicions, quan vaig fer les pràctiques a Barcelona, vaig descobrir que al que a Mallorca en diem “calces”, a Catalunya en diuen “mitges”, i ja us podeu imaginar quins malentesos!
El català és un idioma ric i viu.
Totalment d’acord que TV3 ens ha ajudat molt als mallorquins a entendre la parla “estàndard”, que tampoc s’ha de confondre amb la d’arreu del principat.
Salut i sort!
maria // 9 Octubre 2009 a 12:28 |
Jo, de L’Horta, no li dic meló d’aigua a la síndria, sinó meló d’alger (supose d’Alger) i al meló (el verd o groguenc, a vegades) li dic meló a seques, o meló de tot l’any. Això de meló d’olor no ho havia sentit mai!
Granera ací també.
Besets
Xitus // 9 Octubre 2009 a 13:49 |
Oooooh!! Un post deliciós ji ji ji!! A veure, anem per parts.
Jo també vaig veure ahir això de la nena de Valls (que era preciosa!) i la Chenoa (que també és prou maca), i es va resoldre d’una forma fantàstica. Segurament l’Esmeralda (la nena) mai havia sentit en els seus 8 anys de vida parlar algú de Ses Illes, i li va sobtar i va reaccionar d’una forma ben natural, a la que Chenoa va respondre de forma excel·lent: “si ens entenem perfectament, és el mateix”.
Sobre les imitacions que dius (no miro els vídeos perquè ja els he vist), jo quan he fet broma del mestre Tomeu era més per el to supergreu de la seva veu que no pas per si se l’entenia o no…Cert que parla tancat (penso bastant més en Tomeu que en Nadal), i que bé se’n podria fer broma sense problema, igual que als de Barcelona se’ns critica per parlar amb la A, és un símtpoma de normalitat penso, sempre que es faci amb respecte.
M’encanta la riquesa i diversitat de la nostra llengua!! Això del pardal és “tremendo” jajaja!!Hauré d’anar en compte quan parli amb algun balear i digui “compte, no trepitgis aquest pardal”. Jijiji!
Aquest darrer estiu en la meva visita pel País Valencià una amiga del meu cosí que és de Benissa ens va acollir a ca seva, i ens va oferir per postre “Meló d’Alger”, proposta davant la qual el meu cosí es va quedar atònit…Es pensava que havia descobert una nova fruita. La sorpresa que es va endur quan ens va servir el que aquí a Catalunya coneixem com a síndria.
En fi, a mi paraules com horabaixa m’encanten, i com diu en XeXu, Antònia Font és un bon mètode per aprendre’n de noves.
Cau es sol de s’horabaixaa…
caterina // 9 Octubre 2009 a 15:23 |
Novesflors: Gràcies per resoldre el meu dubte. Ho vaig sentir en un programa del Punt 2 i me vaig quedar amb l’interrogant. Crec que valencians i balears compartim més paraules de les que pensam. Me’n he adonat quan mir les vostres cadenes autonòmiques :)
Carme: Mirant el “Caçadors de Paraules”, en el seu moment quan ho feien a TV3, vaig adonar-me que fins i tot a la Franja diuen paraules que des de sempre, de tota la vida, s’han considerat mallorquines. Vaig quedar astorada…
Xexu: “Totsolesa” i “capavallada” ni idea. Tal volta siguin inventades o existeixin. Si algú ho sap que ho digui. A mi no me sonen. “Horabaixa” sí que és una paraula ben nostra, ben mallorquina. És l’esquivalent a la vostra tarda. “Xerec” s’empra i és ben real. Va, algú s’atreveix a investigar què vol dir? Sinó ja us ho diré jo :)
Jesús M. Tibau: No la veus IB3? Teòricament ja es sintonitza per tot Catalunya (si no ens enganen, clar, que ja no sé què creure…)
Cristina: Veig que granera és bastant freqüent, més del que pensava. Estaria bé trobar més paraules a part d’aquesta ;)
Queralbs: Ais, les calces!!! Me l’he deixada aquesta hehe. Què tal va ser fer les pràctiques a Barcelona?
Maria: És bonic veure com dins la mateixa comunitat hi ha una gran varietat de paraules per a referir-se a un mateix objecte o cosa. Aquí passa el mateix, a Mallorca, fins i tot entre pobles veinats. Una paraula que me ve al cap ara mateix és pèsol, també dit a segons a on xixero o txitxero. Perdoneu però no sé com s’escriu :P I segur que encara hi ha més formes de dir pèsol!
Xitus: A mi l’anècdota de l’Esmeralda me va inspirar aquest post. Sí, estava per menjar-se-la a la nina :) Desconeixia que t’agradés Chenoa :O Sí, aquí pardal és una paraula força grollera. Els ocells per a nosaltres són ocells, res de pardals. Record a una sèrie de TV3 de fa uns anys que sortia una nina petita que tot el temps repetia la següent frase; “Papa, vull un pardalet!” Imagina’t a casa la cara que se’ns quedava a tots! jajaja.
Besadetes!!
Arqueòleg Glamurós // 9 Octubre 2009 a 18:40 |
Doncs si, concretament a un jaciment que es diu Son Fornés situat a un poble anomenat Montuïri, ho coneixes?
caterina // 9 Octubre 2009 a 19:16 |
Arqueòleg Glamurós: I tant que conec Montuïri però fa anys que no hi he estat. Lema del poble: “Montuïri, abans un poble de pas, ara, una passada de poble” :)
Avui pensava amb més paraules que me criden l’atenció: empatollar. L’expressió “què t’empatolles?” és genial! I “trempar”, que per a vosaltres vol dir el que vol dir, nosaltres utilitzem la paraula en aquest contexte; “Trempar una ensalada”, és a dir, el que és “aliñar” en castellà :P
Del valencià puc dir que “abellir” la trob preciosa.
Autòctones mallorquines moltes. Algunes; escurar, tassó, bòfiga, oi, trutja… I paraulotes ben nostres n’hi ha tantes que no acabaríem mai. N’hi ha una referent al tema pardal que comentàvem abans. Queda pendent aclarir “xerec”.
Abraçades!
Mireia // 10 Octubre 2009 a 12:07 |
Hola, jo tinc una amiga velenciana i a la síndria en diu “MELÓ D’ALGER”.
Del mallorquí m’agrada molt moix i al.lot.
Dels valencians m’encanten: espill, enxisar (quan alguna cosa els hi agrada molt) i “a muntó” per dir “amb molta quantitat”
Caro // 10 Octubre 2009 a 15:33 |
Lo más importante es entenderse… o por lo menos intentarlo. La verdad que siendo argentina y estando tan lejos sin personas con las que practicarlo, TV3 online ha sido una gran ayuda para, por lo menos, mantener el oído trabajando en vuestro idioma… aunque determinadas palabras nos confundan o tengan otra significado. Aquí nos pasa lo mismo con nuestros países limítrofes como Chile, Uruguay o Paraguay… tenemos que tener mucho cuidado con lo que decimos porque las mismas palabras tienen significados muuuy disímiles!
Saludos!!! ;-)
RS // 10 Octubre 2009 a 18:57 |
Caterina,
El problema no és que a Mallorca es parli molt diferent de a Catalunya o a l’inrevés i que necessitem grans mitjans de comunicació per entendre’ns, el problema és que hi ha molta gent que viu en la inòpia intel.lectual i que es pensa que el seu món s’acaba a la punta del seu nas. Dir-li a una menorquina que sembla que parli anglès és simplement ser un ignorant i no cal donar-hi més voltes.
Vinga, et deixo que tinc un munt de fatu per arreglar i a més a més el l’ordinador no em branda prou bé. ;)
caterina // 10 Octubre 2009 a 19:43 |
Mireia: “A muntó” no ho havia sentit mai. Avui no me’n aniré a dormir sense saber una cosa nova :)
Caro: Esto de poder ver TV3 en Argentina es maravilloso. A ver si pronto podéis sintonizar también IB3. Pienso que una de las cosas más bellas que tiene una lengua es poder apreciar estas pequeñas diferencias que tienen según se hable en un lugar o en otro ;)
RS: No, a veure. Vull aclarir que la nina del programa que va dir això de que semblava que Chenoa parlés anglès tenia només vuit anys. Ho hauria d’haver aclarit al post. Però sí que és cert que hi ha gent intolerant en aquest aspecte i a qualsevol lloc i en qualsevol llengua. Per sort crec que són una minoria. Referent a aquest tema és interessant veure la pel·lícula francesa “Bienvenidos al norte”, que recoman, que va d’un funcionari francès que el destinen a un poblet del nord de França on es xerra un dialecte tal que li costa molt d’entendre. És divertida però s’ha de veure en V.O.S. :)
Abraçades!
Roquis // 10 Octubre 2009 a 23:00 |
Esta entrada me ha recordado a cuando en clase, una chica al leer un cuento en lugar de “pedra” decía “PREDA”, y el cuento tenía como temática muchísimas piedras, imagínate que cara se nos ponía a todos cuando releíamos la palabra “pedra” preguntándonos pero a esta chica que le pasa? y es que en su pueblo mallorquín (ahora mismo no recuerdo cual) las “pedras” son “predas” y así se dice, y asi se dirá.
que bueno fue :)
a todo esto tengo que decir que me encanta la variedad de acentos, respecto al mio, al ser castellanoparlante, no se cual es, mi acento me delata ligando algunas palabras y en la fluidez, pero creo que no tengo el standard tal como yo pensaba, porque tal como habla un catalán, no lo hablamos aqui, pero me fascina su acento, tan marcado, y el nuestro,el de aqui, tan oscuro y en ocasiones, jeroglífico, escuchar a las familias de pueblo es todo un arte, dicen tanto en tan poco…..
ueeeeeeeeeeeeeep! :D
Joana // 12 Octubre 2009 a 12:01 |
Jo entenc perfectament el mallorquí, m’agrada molt com feu cantar la llenua a l’hora de parlar. He estat allí a casa d’uns amics valencians que tiren molt en falta València, però s’han fet mallorquins i hi són ben arrelats a la teua terra. Fins i tot quan venen de visita ja parlen com vosaltres, cantant, que els dic jo.
Preguntaves pel meló. Ací a la meua contornada li diem “meló d’alger”.
Vosaltres li dieu berenar a l’hora d’esmorçar, si no m’enganye. Nosaltres ho emprem per a designar la menjada que és fa cap a les 5 de la tarda.
Tenim moltes diferències, però és més allò que ens uneix que el que ens separa.
Visitar el teu blog és sempre un gran plaer. Fas aportacions que m’atrauen molt.
Una abraçada.
german // 12 Octubre 2009 a 23:57 |
jo segurament sóc de l’única zona del món on l’allioli són “alls durs” i on encara usem la paraula “engonal” on i quan toca… si és que ens ha tocat una llengua que per a què… :) Per cert, a mi del mallorquí el que més m’agrada és que de vegades sona “molt valencià”: en algun vocabulari i, fins i fins i tot en alguna forma de pronunciar!!!
illenca // 13 Octubre 2009 a 18:48 |
Ep Caterina,
Gràcies per passar pel meu bloc. El teu ja l’havia mirat algunes vegades, perquè és el més llegit de ses Illes, segons el cercabloc. Estàs d’enhorabona, m’agrada com escrius i a més ets prou valenta com per penjar posts plens de sentiment.
En això dels Premis Web, no hi tenc cap aspiració. Però hem de “fer bulto” i demostrar que la blogosfera balear en català és viva.
Ah! I això de mallorquins i catalans, crec que noltros jugam amb avantatge gràcies a la TV3. Darrerament que n’he hagut de veure molts, m’ha cridat l’atenció que uns quants me diguessin: a molts mallorquins no els entenem, però a tu se t’entén millor. Deu ser l’è de Binissalem? Això sí, fins i tot als que m’entenen a la perfecció, la cara que se’ls queda quan dic “assuquines”, “daixonar”, … no té preu!
Ala, amb aquestes parrafades m’acomiad. Fins a la pròxima!
elveidedalt // 13 Octubre 2009 a 18:56 |
granera, per escombra
melicotó, per préssec
moixó, per ocell…
hi ha tantes! Que diversa és la nostra llengua, oi?
caterina // 14 Octubre 2009 a 11:34 |
Roquis: Es una de las palabras más comunes, la que tu dices. Realmente hay tantas que no terminaríamos nunca :)
Joana: Diuen que els xerrars s’aferren. Fa uns anys em vaig fer bastant amb gent de poble i va arribar un punt que acabava parlant un mallorquí com el d’ells, no com el de Palma. Era inconscient i automàtic. Estic d’acord en que són més coses les que ens uneixen que no pas les que ens separen ;)
German: Caram! Mai havia sentit a dir que el valencià fos semblant al mallorquí. Jo sempre he tengut la idea que com a dialectes són dels dos més oposats entre ells llevat de que és cert que tenim moltes paraules comunes.
Illenca: Desconeixia això que dius del meu blog al cercabloc. En quant als premis Balearweb tots tenim possibilitats i tu també! Queda molt encara per a poder votar :) Els mallorquins és cert que tenim paraules que només entenem nosaltres i a vegades, segons com, potser ni això… ;)
El veí de dalt: Molt diversa i molt rica. És una tranquil·litat que sigui així donades les circumstàncies en que es parla català avui en dia.
Una abraçada!!!
Jaume // 14 Octubre 2009 a 13:31 |
al moixó també se li diu a una mala herba
caterina // 15 Octubre 2009 a 15:22 |
Jaume: No sabia que a la mala herba se li digués també moixó. Clar que a Palma xerram un mallorquí…, almenys jo :P Gràcies per passar-te pel blog! ;)
bajoqueta // 15 Octubre 2009 a 19:35 |
M’encanta parlar en mallorquí, encara que de vegades costa jajaja.
Boníssim el vídeo de Pep Plaza jajajajajajaja Estic plorant, no l’havia vist.
tonina // 22 Octubre 2009 a 20:32 |
Caterina, arrib amb retard, però m’he passat un quart llegint el post i els comentaris. Fantàstic nina. Això sí què és pedagogia. Ja ho diuen, dins la varietat hi ha el gust.
Una forta abraçada.