Paraules per a Samsa

Estimat amic Gregor:

Tenia només setze anys quan vaig conèixer la teva història. Record que era angoixant i que em va impactar molt però t’he de confessar que no vaig saber comprendre del tot el teu sofriment, fins ara. Això sí, potser el comprenc un poc  a la meva manera, ja t’ho faig saber.

Entenc aquella fredor interior i aquella por que et degueren envair els dies posteriors a la teva metamorfosi, sentint-te totalment indefens, desemparat, mentre que un moviment tan senzill com és llevar-se del llit esdevenia una acció més aviat impossible de portar a terme perquè el teu cos era de cop una càrrega massa pesada. I la gent, Gregor? Tu ho saps millor que ningú. Un dia hi són, demà ja no. On era la teva família quan més la vares necessitar? La gent està amb altra gent només per interès? Quan ja no els vares ser útil et varen deixar de banda però, a vegades, el per què les persones s’allunyen de nosaltres pot arribar a ser tot un misteri. Llavors et demanes una vegada i una altra què ha passat, què has fet malament, per a haver arribat a aquesta situació. T’acabes guardant els pensaments per a tu i, a poc a poc, una amargor i una ràbia que fins no fa gaire desconeixies et van creixent a dins, sentiments que van florint cada dia una mica més. Ja no somrius tant, no. Et trobes amb la solitud de cara, com una bufetada, una solitud no triada, no volguda, o potser sí fins a cert punt. T’angoixes i t’angoixes tant que t’adones per primera vegada, tot i saber-ho de sempre, que tens un cor que està viu, i ho saps perquè batega però amb més força del que és habitual i et fa mal quan ho fa. I al final, estimat Gregor, dins la teva desgràcia, sé que l’únic que vares desitjar era tenir algú amb qui poder parlar i que et comprengués. Però no hi havia ningú, ni mai hi hauria un algú per a tu, perquè a ningú li agraden els bitxos rars, Gregor Samsa, i tu ho eres, tal com ho sóc jo i ho són moltes de les persones anònimes amb les que em creuo cada dia pel carrer, com també ho deuen ser alguns i algunes dels qui llegiran aquesta carta que ara t’adreç. Però la gran majoria encara no s’han adonat que estan dins el grup dels insectes estranys ni, per tant, saben que han sofert ja una metamorfosi. I després d’aquest escrit jo em deman, amic meu, en què ens basem la societat en general per a definir i dir amb tanta alegria qui (o què) és rar i qui no? 

Per acabar, salutacions a K. de part meva quan el vegis. Una abraçada,

                                                                                                      C.