Margalida Pons tal volta és una de les millors poetesses que hi ha actualment en llengua catalana i de les que pot presumir aquesta illa. Ha guanyat premis tan importants com el Salvador Espriu (1985) i el Ciutat de Palma (1987). Vaig tenir la sort de que fos professora meva de català a 4t d’ESO. És molt probable que ella ja no es recordi de mi (han passat dotze anys i jo he canviat força d’aspecte), però per a mi va ser una d’aquelles mestres que em va marcar positivament per la seva manera d’ensenyar i per fer-me estimar una llengua com la catalana. A continuació, us deix amb dos poemes d’ella.
BANC VORA EL MOLL
Esperem junts aquest inici d’alba
vora el camí sense retorn del temps.
Amb el ulls ben oberts
enfilem un per un els tímids raigs
que trenquen la blavosa transparència
de l’hora fosca.
Ara només cal atrapar l’instant,
fer-lo nostre aviat, sense recança:
car bé sabem que aquest avui daurat
que a penes broda onades a les fulles
es fa passat
com un llampec que mor entre tenebres.
Necessitam morir per poder entendre
que és fugaç la rialla, i el seu clam
teixit amb fil d’espera i de promesa
voreja el límit perillós del somni.
ÀNGEL GROC
Més enllà de l’insomni et reconec:
ets la viva presència del desig.
Sense esforç, amb els ulls clucs,
coneixes bé les tresques d’aquest cos
i el teu tret és encert.
Entre els espills de l’alba fas un solc
d’espessa i flonja calma.
Murs de quietud et guarden la tornada
al cel antic d’on véns, des d’on esperes
un altre crit,
el nostre crit immens i esperançat
de cada tarda, quan ja tot es fa buit
i temem, àngel groc, els rius de l’ombra.
7 respostes fins ara
Cèlia // 1 Juliol 2009 a 18:22 |
Ja saps que a mi m’agrada molt la poesia i la margalida Pons no la coneixia, m’ha encantat el tastet que ens has fet!
Hi ha un bloc on fa un recull de poetes dones en català: http://trbolatzur.blogspot.com/
i potser li agradaria la teva informació!
Montse // 1 Juliol 2009 a 18:45 |
D’aquests dos poemes m’ha agradat, sobretot, el segon (Àngel groc). Afegir que jo tampoc no coneixia na Margalida Pons.
Així mateix, deixa’m, com a profe, que et comenti que és molt possible que estiguis equivocada, Caterina, i que M. Pons encara es recordi de tu. Tenim molta memòria, els professors :) i els alumnes poden marcar tant com nosaltres a ells. Ja veuràs com si un dia per casualitat te le trobes per les Avingudes o a Illetes segur que estarà la mar de feliç de veure’t i dirà: “Ai, la Caterina Cortès!”
Besades i ja t’explicaré com m’ha anat la Ruta blava (ja estarà bé anar-me’n a Tahití a través del teatre, com que finalment no he vingut a Palma…)
Maria // 4 Juliol 2009 a 20:59 |
Però ja no publica!
caterina // 4 Juliol 2009 a 22:52 |
Cèlia: Miraré de fer un cop d’ull a aquest blog que em dius. Gràcies per la informació ;)
Montse: Potser sí que es recordaria de jo però fa tant de temps d’aquell curs i per les seves mans deuen haver passat tants alumnes… La veritat, si un dia la torn a trobar, em faria il·lusió que fos així.
Maria: La seva darrera publicació, sinó vaig errada, és de l’any 2004 i pel que conec de la seva obra, entre llibre i llibre d’ella, sol passar força temps. Potser aviat ens sorprèn amb alguna cosa nova :) Gràcies per visitar el blog.
Una abraçada!
mariaenblanc // 6 Juliol 2009 a 22:36 |
Hola,
jo crec que no publica poesia pròpia des de fa més temps, prou més.
I ara l’últim que ha fet és crec, enllestir una edició d’andreu vidal
però si saps d’algun poemari d’ella recent,
conta, conta, :)
Besets
mariaenblanc // 6 Juliol 2009 a 22:37 |
ai, sóc la primera maria també, sense el blanc,
:)
caterina // 7 Juliol 2009 a 15:30 |
Maria, si sé que Margalida Pons ha de publicar alguna cosa nova properament seràs, per part meva, la primera a saber-ho :)
Besades!