
Per ser fidel a un mateix, a vegades s’ha de ser infidel? Amb aquesta frase, a la que jo he afegit l’interrogant, és la que es va utilitzar per a promocionar la sèrie Infidels abans de la seva estrena a TV3. La història gira al voltant de cinc dones; la Paula, la Cruz, l’Arlet, la Joana i la Lídia. Les actrius Sílvia Bel, Ingrid Rubio, Aina Clotet, Montse Germán i Montse Guallar donen vida a
aquests personatges femenins en que un conjunt de circumstàncies, més les persones que les envolten, les portaran a replantejar-se les seves vides.
Voltant per altres blogs he vist que alguns la comparen amb Sexo en Nueva York. Baix el meu punt de vista no tenen res a veure. Infidels és potser més realista, amb un escenari i uns personatges que resulten més familiars a l’espectador. Els diàlegs no són tan frescos i divertits com els de la sèrie nord-americana ni el tema sexe es toca tant sovint, ja que aquí es tracta més aviat d’una història tirant a drama, no pas comèdia, on tot gira al voltant de les relacions personals i la mentida. Infidels m’agrada. És entretinguda, està ben feta i és interessant. Sempre està bé que es parli de sèries produïdes a casa i jo volia fer-ho.










14 respostes fins ara
Jesús M. Tibau // 10 Maig 2009 a 18:46 |
això de les sèries i tota la tv en general està molt lluny del meu abast. Ja ho estava abans, quan escriure i el blog m’ocupaven gran part del temps lliure, però ara, amb un petitó a casa, ja és impossible.
Petons
Carme R // 10 Maig 2009 a 19:20 |
Jo com en Tibau, també estic fora dels circuits televisius, tot i que el nin no el tinc a casa…. mica en mica es va omplint el meu temps, i no me’n queda gens per a la tele.
Montse // 10 Maig 2009 a 21:00 |
Perdona que sigui “off-topic”, Caterina…
Que, res, noia… Que la guanyarem a PALMAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que podràs anar-ho a celebrar a la plaça de les Tortugues!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
No trobo el teu correu en aquesta pàgina: que me’n pots fer un, que t’he de comentar una coseta?
Mil besades i FORÇA BARÇA!
Mireia // 10 Maig 2009 a 22:22 |
Encara no l’he pogut veure cap dijous, a veure si aquesta setmana la veig.
tonina // 11 Maig 2009 a 13:43 |
No l’he seguesc, el temps no em basta per a tot. Estàs bé que es facin sèries bones a casa com molt bé dius. Encara enyor “Porca misèria”, de Joel Joan.
Salutacions i fins aviat, guapa.
caterina // 11 Maig 2009 a 14:47 |
Jo no feia comptes seguir-la. Em fa molta mandra enganxar-me a sèries, cada cop més. Però quan vaig saber que havien penjat el primer capítol a la web de “Infidels” molt abans de la seva estrena a TV3, el vaig veure i ja em va atrapar… M’encanten els papers que interpreten Aina Clotet (Arlet) i Montse Germán (Joana). El de la Montse Guallar (Lídia) és força interessant.
Que sapigueu que cada setmana pugen a la web tots els capítols emesos.
Besets!
Gabriel // 11 Maig 2009 a 21:29 |
La série té ritme i planteja un punt de vista diferent que és el femení. El que no m’agrada tant és que totes les dones tenen un punt de pijes que es troben a la piscina com a lloc perfecte per vomitar-se els secrets.
Em va sorprendre l’altre dia el capítol en que la Joana, una dona d’uns 40 anys, després de l’abandor del marit, que ha fet una vida paral·lela amb una altre dona i un altre fill, ha decidit refer la seva vida i va a buscar feina. L’escena està molt bé però em sobte pensar que una dona que té 40 anys i que té les criatures petites confessi que gairebé no ha treballat en la seva vida. Si ens volen mostrar la Joana com una maruja mantinguda pel marit i que només viu per cuidar els fills no cola gaire…L’actriu ho fa molt bé però en el personatge hi ha quelcom que no em quadre gaire…
Ahh, això volia dir…que el punt de partida que siguin dones està bé però hauria estat molt millor si s’haguessin vist des del primer capítol realment dones de diferents estrats socials.
Una salutació!
Martí // 11 Maig 2009 a 22:24 |
Jo no he vist res d’aquesta sèrie, però em dóna la impressió que va enfocada de ple al mercat de Sex & the City i Desperate Housewives.
caterina // 12 Maig 2009 a 9:26 |
Gabriel: A la fi trob un seguidor de la sèrie! Ja pensava que era només jo la que li donava audiència a “Infidels” hehe. Una “maruja” no pot ser pija? Basta anar a la sortida de certes escoles privades per veure’n unes quantes. Algunes sí pot ser són una mica “pijes” com el cas de la Lídia o la Cruz però el personatge de la Paula no m’ho sembla pas i que em dius del de l’Arlet? Si té el llit al menjador de petit que és el seu pis! Per cert, m’encanta l’al·lot que fa de la seva parella a la ficció. El trob realment graciós :)
Martí: No té res a veure amb les sèries que menciones, encara que aparentment ho pugui semblar.
Abraçades!
Queralbs // 12 Maig 2009 a 18:38 |
Estic d’acord en què no té res a veure amb la sèrie americana. Com sempre. Com ha de ser. I és que per molt que hi hagi globalització, les diferències entre la societat americana i la nostra són moltes i grans. Per norma general les sèries de producció pròpia de TV3 m’agraden, tot i que aquesta només l’he vista una vegada i no me va acabar de fer. Potser perquè és massa drama, i ara mateix preferesc qualsevol cosa que em diverteixi.
Una abraçada.
oscar // 12 Maig 2009 a 18:51 |
doncs encara no l’he vista i sí que, habitualment per la nit, soc dels que engulleix tele. miraré aquest dijous a veure que tal.
Cèlia // 14 Maig 2009 a 20:13 |
A mi, que selecciono molt la TV, també m’agrada. La trobo força real. I mestre elles reflexionen i prenen decisions, jo em plantejo quina seria la meva decisió al seu lloc…
bajoqueta // 17 Maig 2009 a 9:46 |
Sóc una fan total de totes les sèries de TV3, i esta com no m’està agradant molt. De vegades fa pensar què faríem en una situació determinada, i no és fàcil…
Susanna // 25 Maig 2009 a 0:39 |
Caterina, però no trobes que tothom -de moment- és molt infeliç?
Ahir, sopant amb unes amigues, vam coincidir que elles, precisament, d’amigues, no n’exerceixen gaire, no? Hi falten sopars i més trobades entre elles, totes…
Bé, no em renyeu… només he vist un parell de capítols, però…
Salut,
SU