Dues lectures, que haurien de ser imprescindibles per a tothom, han omplert part del meu estiu. Una és Les veus del Pamano de Jaume Cabré, la qual m’havien recomanat moltes vegades, i l’altra Acrollam de Biel Mesquida, per la curiositat que em despertava tant sentir a parlar sobre aquest llibre de relats.
Les veus del Pamano
Lectura recomanada per a qualsevol amant dels llibres. És sorprenent de principi a fi, enganxa una barbaritat, està ben escrita i és una obra de qualitat, sense cap mena de dubte. En ella hi trobareu la vida difícil en un petit poble imaginari, Torena, que l’autor situa enmig del cor del Pirineu català, des de l’època de la postguerra fins als nostres dies. Odis, amors impossibles, infidelitats, morts, assassinats, enveges, secrets, pors, la lluita per la llibertat…, són part dels elements que envolten aquesta magnífica història, sent els personatges principals l’Oriol Fontelles i l’Elisenda Vilabrú. És la primera novel·la que llegeixo de Jaume Cabré i no crec pas que sigui la darrera. Algú que conegui la seva literatura més a fons, em recomana la pròxima?

Acrollam
A vegades, després de llegir molta novel·la seguida necessito agafar llibres de relats que em permetin descansar una mica de tantes narracions llargues i, majoritàriament, intenses. Pràcticament, de seguida que va sortir al mercat, em vaig sentir atreta per la lectura d’Acrollam. M’encantava el títol, us ho dic sincerament. El vaig trobar molt original. I en quant als relats, n’hi ha de tots tipus; irònics, crítics, la majoria dels quals parlen de solitud i de temors, però que cap deixarà indiferent al lector. Llevat d’una sèrie de contes, no crec que el llibre en general sigui un reflexe en concret de l’illa i els seus habitants, ja que moltes històries podrien passar a qualsevol lloc. Biel Mesquida utilitza, com també fa na Carme Riera, un català més mallorquí i això me’l fan veure com un escriptor més proper. Acrollam és un món complicat però que atrapa, del que un dia t’adones que no et pots ni et vols allunyar.







15 respostes fins ara
XeXu // 20 Agost 2008 a 10:11 |
Com escombrem cap a casa, eh? Això de Acrollam s’hauria de llegir amb un mirall al costat. I sense menysprear un llibre tan descaradament dedicat a la teva illa, em quedo amb la teva primera recomanació, ja que jo no solc llegir llibres d’aquest estil, però quan llegeixes una crònica i et venen ganes de sortir corrent a trobar una botiga per comprar-lo, és que potser aquest llibre ha d’estar a casa i ser llegit amb amor. M’has convençut, si no tingués mil llibres en cua me’l compraria avui mateix, però si em decideixo, ja t’ho faré saber.
Queralbs // 20 Agost 2008 a 10:46 |
Tal com indiques, apunt tot d’una aquestes dues obres. La d’en Jaume Cabré ja me feia ganes. Potser serà una de les properes.
Quant a la recomanació, d’en Jaume Cabré no he llegit res, però sí d’un altre Cabré, en Jordi; la novel·la és “El virus de la tristesa”, ambientada a la Barcelona de la postguerra, una obra del tot recomanable.
Salut i bona lectura.
ferran // 20 Agost 2008 a 12:44 |
La novel·la de Cabré me l’han recomanat, i no exagero, unes 30 vegades, i tinc ganes de llegir-la, no diré que no, però tampoc amagaré que sóc una mica reticent a llegir novel·les que em recomana bastanta gent. També tinc clar que farè una excepció i la llegiré, tard o d’hora.
En quan a la segona, i com que es tracta de relats i aparentment els relats no necessiten tan d’esforç (he escrit “aparentment”), la compraré i me la llegiré de seguida que pugui
Un petó Caterina!
en veu baixa // 20 Agost 2008 a 14:54 |
Apunte els dos llibres a la llista de lectures pendents que va creixent més i més i cada cop el temps és menys i menys. També m’agrada molt el català mallorquí de Mesquida, o de la meua estimada Riera. De Cabré fa molts anys vaig llegir un llibret de contes, crec que es deia Viatge d’hivern, i em va agradar força.
Té la mà Maria // 20 Agost 2008 a 17:42 |
llegida, en soc un gran admirador del Cabré, Les veus del Pamano,la trobo genial i molt ben tramada, recomano des de aquí la seva lectura
un petó
Jota // 20 Agost 2008 a 17:56 |
Prenc nota de ses recomanacions. Tot i que darrerament llegeixo més comics que llibres.
Tere // 21 Agost 2008 a 1:30 |
“Les veus de…” nos acercan a la vida cotidiana de aquella época tan dura y no sale en los libros de Historia pero es tan real como ella.
Carme // 21 Agost 2008 a 8:05 |
Crec que no he conegut ningú que no s’hagi entusiasmat amb “Les veus del Pamano”. A mi em va encantar. Fa temps vaig llegir “Senyoria” de Jaume Cabré. També em va agradar molt, però potser sense tant d’entusiasme. Situada a Barcelona, també és un retrat de la vida de la gent, en un moment determinat de la seva història.
M’apunto Acrollam, que aquestes vacances he fet baixar força el meu piló de llibres i ja el puc tornar a fer pujar mica en mica.
josepmanel // 21 Agost 2008 a 10:52 |
Curiosament “Acrollam” ha segut també una de les meues lectures d’aquest estiu. Ja havia llegit del Mesquida “Els detalls del món”, que de ben segur també t’agradarà, donat que a mi “Acrollam” m’ha semblant una continuació d’aquell. També faré referència al blog la setmana que ve, ja que oficialment estic de vacances (tot i que no he parat d’escriure).
“Les veus del Pamano” és un dels llibres que més m’ha agradat i que més he regalat. Tal i com diu la Carme, no conec ningú que no haja gaudit de la seua lectura. I malauradament no sé res de la propera novel·la. No sé el Cabré, però jo, després de l’èxit de la seua darrera novel·la estaria terroritzat mirant el full en blanc abans d’encetar la nova història.
Biel Barnils // 21 Agost 2008 a 17:03 |
No he llegit cap dels dos llibres que recomanes però conec els seus autors per altres. És ben segur que com a mínim estan ben escrits i això és el mínim que se li hauria d’exigir a un llibre.
Mesquida m’encanta, la seva manera d’escriure és orfebreria de la més bona.
Salut i Visca els Països Mallorquins!
Jordi Gonzalez // 22 Agost 2008 a 12:14 |
D’en Cabré ara hi haurà adaptació a TV3. D’en Mesquida fa temps que tinc ganes de llegir-la.
La novel·la que va fer famós a Cabré va ser La Teranyina que també tinc pendent.
Cèlia // 22 Agost 2008 a 14:25 |
Me les apunto les dues, a la cua! (encara em queden uns quants fins acabar l’estiu…)però m’agrada això del boca-orella, és la millor manera de trobar un bon llibre.
Susanna // 22 Agost 2008 a 17:24 |
Vaig llegir “Senyoria” fa molt de temps i em va agradar. Vaig començar “Les veus del Pamano” però no m’hi vaig enganxar…
Et recomano la lectura de “La matèria de l’esperit”, amb deliciosos textos d’en Cabré sobre els llibres, la lectura, la música…
Salut i llibres!
SU, meitat
caterina // 22 Agost 2008 a 17:35 |
Gràcies per les recomanacions sobre llibres d’en Jaume Cabré. Ara me queda decidir per quin començ :P
Besets!
Xitus // 30 Setembre 2008 a 0:06 |
Conec una blocaire que en parla en el seu bloc de lectura:
http://www.elplaerdelalectura-myself.blogspot.com