No em diguis que és un somni…

“8 ½” de Fellini

26 Juliol 2008 · 13 Comentaris

Retrocedim en el temps fins a l’any 1963 i recuperem, gràcies a una edició especial en DVD, el film 8 ½ que està considerada com una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Dirigida pel mític director Federico Fellini, és un dels meus cineastes predilectes juntament amb Woody Allen, Alfred Hitchcock i François Truffaut.

Sempre s’ha dit que 8 ½ és un dels films més autobiogràfics del director italià. Realment era el llargmetratge que feia vuit i mig de la seva carrera (referint-se al ”mig” a l’episodi col·lectiu que rodà per a l’obra Boccaccio ‘70 en el qual hi participà amb els directors Mario Monicelli, Luchino Visconti i Vittorio De Sica). En ella ens presenta a un sempre magnífic Marcello Mastroianni encarnant el paper de Guido Anselmi (àlter ego de Fellini), un director que es troba en plena crisi creativa mentre veu com el seu món personal i professional es van enfonsant a poc a poc. A Mastroianni l’acompanyen actrius de la talla de Claudia Cardinale, Anouk Aimée i Sandra Milo. No hi falten tampoc la música imprescindible de Nino Rota, les constants mencions iròniques a l’església catòlica de l’època i aquells personatges fellinians que fan tan úniques i característiques a totes les pel·lícules de Federico Fellini.

8 ½ va guanyar l’Oscar al millor film estranger aquell mateix any del 63, convertint-se immediatament en un gran èxit internacional tant per part de la crítica com del públic. Si us agrada el cinema italià, Fellini o el cinema en general, no us la podeu perdre.

Categories: Cinema

13 respostes fins ara

  • gulchenruz // 26 Juliol 2008 a 20:42 | Respon

    Reconec la meva ignorància felliniana, tot i haver vist algunes de les seves pel·lícules. Jo sóc més de Pasolini, que les he vist practicament totes.
    Ara mateix hi posaré remei i te’n donaré una opinió quan acabi de veure-la.
    Salut Caterina, bones vacances.
    Unes besades!

  • XeXu // 26 Juliol 2008 a 21:51 | Respon

    No sóc massa de clàssics, però m’adono que algun dia m’hi hauria de poar, perquè si no em perdo moltes coses interessants. Aquesta pel·li, per exemple, no la coneixia.

  • Dani // 27 Juliol 2008 a 4:12 | Respon

    Sí. Fantàstica edició de Fellini !

    Caterina, passa pel SensePresses… hi tens un petit regal.

    Bon estiu !

  • novesflors // 27 Juliol 2008 a 11:15 | Respon

    Caram, no la conec aquesta. No me la vull perdre. Els teus posts de cinema m’encanten.
    Gràcies per la informació.

  • Tere // 27 Juliol 2008 a 17:53 | Respon

    No he visto estos clásicos que nombras,supongo que para acceder a ellos habrá que comprarse los dvd o mirarlos por internet,¿de qué trata?

  • Carme // 27 Juliol 2008 a 19:46 | Respon

    Ostres! Jo als meus anys joves havia vist 8 i mig. De fet era obligatòria i quedave s fatal si no la veies… La dura veritat és que no la recordo gens. No d evia tenir un bon dia. L’haurem de tornar a veure, tot i que Fellini, que no hi ha dubte que està entre els grans del cine, no és dels meus preferits.

  • josepmanel // 28 Juliol 2008 a 15:59 | Respon

    Aquesta no l’he vist, però recorde per exemple “Las noches de Cabiria” de la que guarde, sobretot, un record molt trist, “La dolce vita”, “Amarcord”, “Casanova” i “Y la nave va”, una de les últimes, crec. Reconec que algunes tindria que tornar-les a veure per gaudir-ne d’un visionat més “adult”…

  • Manel // 29 Juliol 2008 a 0:10 | Respon

    Tot i estar sempre entre es “top ten” de les obres mestres del cinema, “Otto e mezzo” és una de les més desconegudes actualment. Es coneixen molt més Ciutadà Kane o el Cuirassat Potemkin (tot i aquesta gairebé ningú l’ha vista, llevat de l’escena de l’escala).

    En canvi, la seva música és popularíssima. Especialment de la escena final,

    http://www.goear.com/listen.php?v=301bd15

    De nen em pensava que era música de circ. I de fet, descriu perfectament el món fellinià, tan circenc com cap altre.

  • Jero // 29 Juliol 2008 a 20:37 | Respon

    Oh, una ressenya molt suggeridora. Ara mateix mire d’aconseguir-la.
    Bon estiu!

  • gulchenruz // 30 Juliol 2008 a 8:34 | Respon

    Ieeeep, Manel, has anomenat les paraules màgiques: “el cuirassat potemkin”. Ostres, ha anomenat, segurament sense voler, el nom del meu bloc/blog/bitàcora/calaix de literatura/vathek’s del cor… que divertit. En fi, res, que les pel·lís que dius les he vist, i estic a punt de veure la que ens recomana la Caterina, però per defecte sempre que tinc feina me’n busco més, i ara per ara…

    Salut Manel, i un petó Caterina.

  • jordanayontney // 30 Juliol 2008 a 17:21 | Respon

    I mira que no em diu res a mi el cinema italià…Si ja se que essent de l’ofici és una heretgia però nu se….no puc amb el cinema italià…de totes totes me la miraré que fas venir ganes i curiositat…sip suposo que és perquè saps despertar la curiositat en el lector que ens fas treballar el doble!! jejeje.

    Gràcies.

    Apali.

    Salut!!

    Abraçada.

  • saltenc // 31 Juliol 2008 a 12:29 | Respon

    Fellini, Mastroianni, Deu meu senyor quins paios!!

  • Queralbs // 1 Agost 2008 a 8:58 | Respon

    No deixes de sorprende’m, caterina.
    Subscric el que diu na jordanayontney. Això de despertar la curiositat del lector és una de les teves especialitats.

    Bon cap de setmana!

Feu un comentari