Com no podia ser d’altra manera i segons l’enquesta que vaig posar en aquest blog durant un mes, la millor cançó de The Beatles, per a vosaltres, és Yesterday amb un total de nou vots. Després d’aquesta les més votades són, amb quatre vots; Let It Be i Come Together. Amb tres vots; Hey Jude. Amb dos vots; Eleanor Rigby, Penny Lane, Love Me Do i Help!. I amb un vot; She Loves You, Strawberry Fields Forever, A Hard Day’s Night, All You Need Is Love, Get Back i The Long And Winding Road. Per tant, aquest post el vull dedicar a parlar de Yesterday, del seu origen i algunes curiositats.
La cançó, que parla d’un amor perdut, neix d’un somni que va tenir Paul McCartney mentre dormia durant un vespre qualsevol. En despertar, tot d’una posà una gravadora en marxa i va tocar la melodia al piano per tal de no oblidar-la. La lletra va ser la part més complicada del procés, ja que varen ser molts els mesos en que la cançó només era un conjunt de notes musicals. Un cop escrita i, en contra del que es pugui pensar, la cançó no tracta sobre un amor de parella. Són molts els amics del cantant que han assegurat que en el somni que va tenir McCartney aquella nit hi sortia la seva mare, que va morir quan ell era adolescent i, per tant, la cançó parla d’un amor filial.
Apareix per primera vegada al 1965, aconseguint els primers llocs a les llistes musicals del moment. Yesterday era la primera cançó de The Beatles que era interpretada per només un membre de la banda i, tot i estar feta íntegrament per Paul, degut a un acord que hi havia entre el grup sobre les composicions musicals, sota el títol de Yesterday apareixen sempre els noms junts de Lennon/McCartney.
Yesterday és la cançó més regravada de la història de la música popular de la que s’han arribat a fer més de tres mil versions. Només als Estats Units, des dels seus inicis, s’ha escoltat més de sis milions de vegades per la ràdio. I també en alguna ràdio del món, actualment, es diu que sona al manco un cop per minut. Paul McCartney considera Yesterday la seva millor composició, i ho és, sense dubte.
22 respostes fins ara
Carme // 18 Juliol 2008 a 22:14 |
No sabia la història de la cançó. M’ha agradat!
mariaisabel // 18 Juliol 2008 a 22:59 |
Que bonica la cançó i preciosa música. Em porta records. Si sabéssis que jove era jo!!!
Un petó
Tere // 18 Juliol 2008 a 23:30 |
Es preciosa .Tampoco no conocía la historia.
Patry // 19 Juliol 2008 a 4:53 |
es de mis temas favoritos pero voto por innovar y dar a conocer temas también muy buenos pero no con tanta trascendencia….
no veas cuando vi el edificio dakota en ny, y el museo donde tenian los trajes de los beatles, maletas.. y hasta una letra escrita de puño y letra de lennon….
caterina.. cuando vamos a ny? …
ferrangenis // 19 Juliol 2008 a 6:59 |
Tot i que vaig votar per ‘Let It Be’, he de reconeixer el mèrit de ‘Yesterday’, una gran cançó.
pd: Si aneu a Ny amb la Patry aviseu, ens podem trobar els tres a l’aeroport de Barcelona, o Madrid i després viatgem junts. Que tot i el que vaig predicant de les ciutats grans, em faria il·lusio anar-hi!
en veu baixa // 19 Juliol 2008 a 7:30 |
És una delícia de cançó. Jo recorde que la vaig sentir per primera volta a l’institut, a classe d’anglés. I des d’aleshores l’he sentida moltíssim sense cansar-me’n mai.
Queralbs // 19 Juliol 2008 a 7:36 |
Mira que m’agrada Yesterday, i encara desconeixia aquesta història de la seva creació.
És la cançó que vaig votar, tot i que Let it be em va fer dubtar; i Hey Jude també m’agrada.
Salut!
Eloy // 19 Juliol 2008 a 9:53 |
No és la que vaig votar però reconec que és molt maca. I va bé conèixer les històries de les cançons.
Volem una altra enquesta, ja….
Té la mà Maria // 19 Juliol 2008 a 10:53 |
un servidor en te una de poc coneguda però que em posa la carn de gallina “Good Night” del disc blanc, crec que l’autor és el Ringo Star
TERESA PINTÓ // 19 Juliol 2008 a 11:04 |
Us volem recomanar la secció HEM CREUAT EL MÓN : Musik & Co, de la web de GERARD QUINTANA (www.gerardquintana.cat), que connecta la literatura amb la música. En aquesta secció es fa una immersió en la música per les idees, llibres, editorials, propostes, cursos, procès de creació, programes, amics, participació, rutes, concerts. TOT. MUSICA en estat pur i MUSIK & CO.
Manel // 19 Juliol 2008 a 15:07 |
Encara que sembli difícil si no ho has passat, per molts traumes sentomentals que visquis, mai la sensació i la intensitat és comparable a la pèrdua materna. No m’estranya que la cançó destili aquesta misteriosa i profunda sezillesa que lqa fa estar un escalço per sobre de qualsevol altra. I tampoc que en McCartney digués la seva veritable procedècia fins fa pocs anys.
No li ha importat que durant més de trenta anys es fessin estudis i hipòtesis molt variades sobre el seu origen, a pesar que ell tenia la resposta; i callava. Es tractava d’un “assumpte” entre ell i la seva mare. I francament, em sembla molt bé.
Ferran // 20 Juliol 2008 a 8:26 |
Jo desconeixia l’origen d’una de les conçons que sempre m’han agradat, des que era ben menut!
I, curiosament, això de la mare, potser me la fa veure de forma diferent.
kpitana // 21 Juliol 2008 a 8:12 |
Vaig votar el Let It Be, reconec que el Yesterday és una bona cançó, un clàssic. M’ha agradat molt conèixer l’història.
No t’agradaria conèixer les històries que en revolten moltes cançons? a jo si…
novesflors // 21 Juliol 2008 a 13:21 |
Jo tampoc no coneixia la història d’aquesta preciosa cançó. Gràcies per contar-nos-la i gràcies també pel vídeo.
Tempus // 21 Juliol 2008 a 13:21 |
M’has deixat impressionat!!
No tenia ni idea de la història de “Yesterday” i m’ha encantat…
Enhorabona pel post!!
josepmanel // 21 Juliol 2008 a 15:15 |
Crec que la ressenya que has fet de la cançó l’ha fet més bella encara, si cap…
Jesús M. Tibau // 23 Juliol 2008 a 17:25 |
Sempre és bonic conèixer una mica la història de cançons com aquesta que ens han acompanyat a tots algun cop a la vida
judittt // 9 Octubre 2008 a 10:17 |
molaaaaaaaaaaaaaaaa!! muxooo jejejejejejejejejejejejejej
judittt // 9 Octubre 2008 a 10:18 |
Crec que la ressenya que has fet de la cançó l’ha fet més bella encara, si cap…
judittt // 9 Octubre 2008 a 10:19 |
Encara que sembli difícil si no ho has passat, per molts traumes sentomentals que visquis, mai la sensació i la intensitat és comparable a la pèrdua materna. No m’estranya que la cançó destili aquesta misteriosa i profunda sezillesa que lqa fa estar un escalço per sobre de qualsevol altra. I tampoc que en McCartney digués la seva veritable procedècia fins fa pocs anys.
No li ha importat que durant més de trenta anys es fessin estudis i hipòtesis molt variades sobre el seu origen, a pesar que ell tenia la resposta; i callava. Es tractava d’un “assumpte” entre ell i la seva mare. I francament, em sembla molt bé.
Miquel // 16 Abril 2009 a 14:17 |
m´agradat molt coneixer la real iniiació de la canso.
Héctor // 16 Abril 2009 a 14:18 |
que es molt amorosa si ea mi em passes un somni aixì jo també ho faria per recordar-ho i els beatles són un grup fantàstic que a mi m’agrada força.