Els temps en que vaig ser aficionada a llegir còmics ja fa anys que varen quedar enrere. Encara en llegeixo algun actualment però em limito als còmics considerats clàssics com Tintín, V de Vendetta, Persèpolis, etcètera. Però fa cosa d’un mes, cercant informació per internet i anant d’una pàgina web a l’altra, vaig descobrir una nova col·lecció d’un manga que acabava de sortir al nostre país, anomenat Emma (que no té res a veure amb la novel·la de Jane Austen), de Kaoru Mori. Què em va cridar l’atenció perquè el volgués comprar i llegir? Bàsicament dues coses; que estava ambientat a l’època victoriana (època que em fascina) i que el dibuix era molt detallat, ben fet i ben acabat. El primer volum em va enganxar inevitablement al segon i així fins arribar al setè i darrer. S’ha de dir però que el total de números de la col·lecció són deu (aquí de moment només tenim fins al vuit) però la història es pot donar per finalitzada al volum set, ja que a partir d’aquí la resta són històries curtes sobre els personatges secundaris que surten a Emma.

Emma és un manga pensat per a un públic femení i adult, però no crec que hi hagi cap problema si és llegit també per algun home. Es narra la típica història d’un amor impossible entre una criada, Emma, i
un jove hereu d’una família rica, William Jones. Que digui típica no vol dir que no valgui la pena de ser llegida. Els detalls del dibuix i el dibuix en general, com bé he dit, estan molt ben treballats i els personatges, tant els principals com els secundaris, estan ben perfilats. Es nota que al darrera hi ha hagut un treball important d’informació i recerca sobre l’època per part de la jove autora que, si no m’he informat malament, encara no té els trenta anys.
Emma va obtenir un gran èxit al Japó quan es va publicar per primera vegada, aconseguint nombrosos premis entre ells el de millor manga per part del prestigiós Japan Media Arts Festival. La història enganxa, ja avís. És un bon còmic per endinsar-se a l’Anglaterra victoriana i les seves costums en una etapa en que es mescla lo modern, la Revolució Industrial, amb lo tradicional, reflexe d’un temps en que les coses canvien però no així la mentalitat de la societat.







13 respostes fins ara
Patry // 1 Juliol 2008 a 11:08 |
ueps.. la verdad es que me encantan los comics en tonos marrones… que bonito queda…
he pedido persepolis en catalán para mi madre, yo también le echaré un ojo :)
gulchenruz // 1 Juliol 2008 a 14:45 |
Fa més anys que tu, segurament, que vaig deixar els comics enrera, això no vol dir que amb el teu post hagin tornat les ganes de llegir-ne un i concretament aquest.
Ara que en tindré més la oportunitat, ja l’hi donaré una ullada!
Salut, un petó Caterina.
Té la mà Maria // 1 Juliol 2008 a 15:20 |
molt ensucrat aquest comic no ?
al comentari de Persepolis, us el recomano molt i molt, no té desperdici i si us mireu la pel.lícula encara mes
Ferran // 1 Juliol 2008 a 17:39 |
És una mena de versió de Dickens?
Entre els clàssics, t’has deixat un que a mi m’encantava: Asterix!!!
Jota // 1 Juliol 2008 a 19:44 |
Veig que finalment t´ha agradat aquest manga. Tot i que a mi el Shojo no me va massa, he de reconeixer que el dibuix no està malament. Igual te´l deman algun dia.
caterina // 2 Juliol 2008 a 6:38 |
Patry: “Persépolis” es genial! Seguro que os gusta a las dos :)
Gulchenruz: Jo vaig deixar de llegir còmics sobre els quinze anys però encara n’hi ha que em sorprenen gratament, com “Persépolis”.
Té la mà Maria: A mi que sigui “cursi” o ensucrat és el que em fa més por d’aquest tipus de gènere (val a dir que la novel·la romàntica no m’agrada excepte alguna petita excepció), però “Emma” és menys ensucrat del que em pensava. Ara que, un dolç de tant en tant tampoc fa mal ;D
Ferran: “Emma” no és cap versió de cap clàssic però podria ser-ho per l’època i la forma d’explicar la història que té l’autora. És bastant diferent dels altres còmics japonesos que he llegit. Jo sempre he estat més de “Tintín” però tinc predilecció per “Asterix i Cleopatra”, animació que veia als estius de petita a casa i que anys després em vaig comprar el còmic. Arrel d’això em vaig començar a interessar per personatges com Cleopatra i Juli Cèsar. Vaig tenir una època en que llegia novel·les històriques en que tinguessin com a protagonistes a aquests dos personatges, ah!, i també a Marc Antoni :D
Jota: Jo te puc deixar “Emma” quan vulguis però em sembla que no és un còmic del teu estil ni crec que t’agradi gaire hehe.
Besets!
pirene // 2 Juliol 2008 a 10:36 |
Puff! La veritat es que no solc llegir molts còmics però si que m’encantaven els de Tintín, Caterina. D’aquests si que tinc la col·leció completa!
Tal vegada si prove fins i tot m’agrada, ho intentaré!
Besets.
novesflors // 2 Juliol 2008 a 14:02 |
Jo aquest no el conec però recomane molt, molt, Persépolis.
novesflors // 6 Juliol 2008 a 10:42 |
Ah, ahir vaig anar a veure la pel·lícula que tu recomanaves “Sexe a N. York”. Em va resultar molt entretinguda (jo no coneixia la sèrie), crec que em va sentar bé i tot veure-la. Les teues recomanacions sempre són profitoses ;)
Patry // 6 Juliol 2008 a 22:39 |
Ya estas tardando en dedicar una entrada a nuestro Nadalote!!! ya tardas!!! :) que partido que partiiiiiiiiiiiiido!!!
gulchenruz // 7 Juliol 2008 a 6:47 |
Enhorabona Per en Nadal!
caterina // 7 Juliol 2008 a 8:08 |
Novesflors: M’alegro que t’agradés la pel·lícula. A veure si ara t’animes a veure la sèrie que, ja et dic jo, val molt la pena i segur que t’agrada també ;)
Patry: Ya está hecha la entrada sobre Nadal! Necesitaba tiempo, mujer, para prepararla bien jeje
Jero // 8 Juliol 2008 a 18:43 |
Ummm, sembla interessant. Potser torne a llegir manga.