Em podia haver arribat a imaginar, fa un any i dos mesos, quan vaig començar l’aventura de ser blogaire, que un temps després veuria publicat en un llibre un escrit meu i que acabaria sortint a un programa de ràdio? I que, encara que no tingui res a veure amb el blog en sí, un dels canvis que es produirien a la meva vida durant aquesta etapa seria acabar escrivint a una prestigiosa revista com la Lluc? És evident que no.
Avui, però, us vull parlar de la meva experiència a la ràdio, ahir horabaixa, al programa Mca en xarxa de Ona Mallorca. Quan el presentador i blogaire participant també de La Catosfera, Benjamí Villoslada, es va posar en contacte amb nosaltres, els blogaires mallorquins, per a convidar-nos al seu programa radiofònic i parlar sobre el llibre i els blogs en general, he de dir que m’ho vaig pensar bastant. La vergonya i la timidesa et fan dubtar sovint, ja se sap. Però a mi el món de la ràdio m’ha fascinat des de sempre, més encara després d’haver passat escoltant-la pràcticament cada tarda durant els darrers dies de vida del meu padrí a l’hospital amb ell i comentant junts tot allò que sentíem. Per tant, anar a la ràdio era una oportunitat d’aquestes que no podia deixar escapar i em vaig decidir a assistir-hi. M’ho vaig passar genial, malgrat els nervis inicials, i em va encantar veure com es fa tot des de dins. Va ser un plaer haver conegut personalment a en Benjamí i a una dona amb tanta energia com és na Victòria. Estic contenta d’haver pogut parlar telefònicament amb un gran blogaire i escriptor com és en Toni Ibañez. Llàstima de la resta de blogaires que no varen poder participar del programa. Va ser un horabaixa per no oblidar!
Per als que us ho vareu perdre, si voleu podeu escoltar aquí el Podcast del programa. I ara desitjar que al setembre es faci, a la fi, la tan esperada presentació del llibre a Palma, però espero que no caigui en 19 de setembre, ja que molt possiblement seré de viatge a Barcelona. Espero que s’organitzi i que el projecte sigui una realitat. Quines ganes!
Juny 28, 2008 at 2:03 pm
Moltes gràcies per haver vengut! :)
Juny 28, 2008 at 2:32 pm
A tu per convidar-me, Benjamí. Va ser genial! :D
Juny 28, 2008 at 2:40 pm
Cate súper estrella!!! A tope! Ja ets coneguda per Mallorca! Sa veritat és que et noto ben amollada, pensava que no xerraries tant com ho fas! Molt bé! Quan tornes? Força Cate! :D Petons!
Juny 28, 2008 at 2:57 pm
Uep Caterina!
Mentre escric aquest comentari t’estic escoltant a Ona Mallorca. Per començar, m’ha agradat conèixer-te la veu. Ho feis molt bé, a la ràdio. A veure si passaràs de la catosfera a les ones!
L’estiu passat també vaig tenir el plaer d’anar convidat en aquest programa d’en Benjamí, en una entrevista sobre retruc.net: http://www.onamallorca.net/archives/2007/04/1-53-14621.mp3
No sé si encara es deu poder escoltar o no …
Un gran tipus, en Benjamí.
Per si qualcú en tenia qualque dubte, ara ja està ben clar que ets la representant dels blocaires mallorquins als mitjans de comunicació.
Felicitats Caterina!
Juny 28, 2008 at 3:01 pm
Moltes felicitats Caterina, també estic escoltant mentre escric.
És maco poder coneixer la teva veu ;)
Juny 28, 2008 at 3:13 pm
El plaer va ser meu! Espero que la total “desvirtualització” es produexi al setembre, quan presentem el llibre a Can Alcover. la data la sabrem aviat.
Juny 28, 2008 at 3:26 pm
Segueixo escoltant l’entrevista i és meravellós sentir una xerrada així sobre llibres i blocs.
Juny 28, 2008 at 8:44 pm
Setembre setembre, que em portaràs un desig?
Juny 29, 2008 at 1:44 am
¡Vaya,vaya! Enhorabuena.
Juny 29, 2008 at 4:48 pm
ahora tú eres la famosa xD a que gusta la radio ?….
Juny 29, 2008 at 7:29 pm
Doncs, si, Caterina, ja t’he sentit. Ha estat molt bé. M’he assabentat de la data de la presentació al FNAC, que me l’havien enviat malament. Heu estat molt bé. Enhorabona!
Juny 29, 2008 at 7:37 pm
Enhorabona. Ara, per ser totalment multimèdia et falta sortir per sa tele XDDDDD
Juny 29, 2008 at 9:32 pm
Al final et faràs famosa gràcies al blog. La veritat és que qui ens ho havia de dir, quan vam obrir la paradeta, que ens passarien tantes coses. A mi m’ha aportat molt tenir blog, i alguna proposta de l’estil de la teva he tingut, però en el meu cas, han pogut la vergonya i la timidesa, i les ganes de mantenir l’anonimat.
Juny 29, 2008 at 9:39 pm
El llibre de La catosfera literària ha despertat bastanta expectació i ha possibilitat que molta gent vegi per primer cop publicada part de la seva obra, la qual cosa ja justifica l’experiència.
Salutacions
Juny 30, 2008 at 2:19 pm
Veig que t’ho vas passar bé. Estic content. M’hauria agradat ser-hi. Meam si a la presentació del mes de setembre hi puc venir.
Una abraçada
Juliol 1, 2008 at 6:39 am
Gràcies pels comentaris a tots! La veritat és que m’ho vaig passar molt bé! :D
Xexu: Aquí on em veus sóc una al·lota tímida però oportunitats com aquesta a la vida n’hi ha molt poques així que s’han d’aprofitar. Al llarg de la meva vida he deixat molts cops de fer coses per vergonya i després m’ha sabut greu, per això ara miro d’esforçar-me més i fer coses que potser abans no hagués fet mai. Si jo puc, tu també! ;)
Juliol 1, 2008 at 1:35 pm
Caterina!! Noia això és un no parar!! ;-D Encantada de conèixer la teva veu. Veus? com deia na Victòria, en els blocs anem coneixent trossets de mini-mons personals i intransferibles. Escolta m’hauràs de fer cinc cèntims de com ho fas per fer tantes coses i de tant de profit!! ;-D. Es que fas un munt de coses…i a més dissenyadora d’interiors…olé!!;-D
He escoltat el programa i m’ha semblat super interessant (m’ha faltat un tros per escoltar,però, coses de la xarxa suposo) i trob fantàstic que una iniciativa cultural com aquesta prosperi i vagi agafant embranzida per tots els que d’una manera o d’altra hi som representats. Jo particularment esper poder ser a la presentació del llibre pel setembre (el setembre 19?) i per descomptat aconseguir-ne un exemplar. Ostres per cert…el teu text és inèdit?
Bé xiqueta. Que endavant!!. Que ja n’és hora que l’espai de bona literatura en català es vagi eixamplant per arribar a arreu.
Una abraçada i enhorabona me n’alegro molt!!
Fins aviat!!.
PD: Estic d’acord amb tu….jo també m’he adonat que viure aquesta vida és només un cop i val la pena extreure’n el màxim d’ella i viure-la sense temença ni timideses ni pors. ;-)
Juliol 2, 2008 at 10:30 pm
Arribe tard, com sempre, amb els meus comentaris. Acabe d’escoltar el tall d’entrevista. La veritat és que m’ha fet molt de comboi poder escoltar-te amb una veu tan neta com el riure d’un nen. Fantàstica! Enhorabona!