Quan un sent el nom del Marquès de Sade però no ha llegit cap obra seva, el més probable és que paraules com erotisme, pornografia o, fins i tot, perversitat i violència es facin eco dins el seu cap. No ens oblidem tampoc de paraules com sàdic, sadisme o sadomasoquisme, per posar alguns exemples, que s’han creat i provenen del nom de Sade. Tots coneixem la temàtica de la majoria dels seu escrits perquè n’hem sentit a parlar molt però potser degut a això són bastants els que tenen una imatge d’aquest escriptor més aviat fosca, ja que quan és fa referència al Marquès sempre és per a tractar sobre temes sexuals de caire més aviat desagradable.

Començar un llibre de relats com el que he tingut a les meves mans aquests dies de Sade, vol dir començar amb una mica de prejudicis. Si bé és cert que alguns d’aquests relats són una mica forts, en el sentit de veure com un personatge és obligat a la força a mantenir unes relacions sexuals que no desitja, per altra banda la majoria dels contes els he trobat sorprenents. Ho dic perquè he descobert un Marquès de Sade del qual fins ara no n’havia sentit a parlar. Aquests contes són eròtics també però bastant innocents vora els altres, dels quals cal destacar el to irònic, desenfadat i divertit que fa servir Sade, on el tema sexual es tracta com de passada o bé es narra de forma delicada. Però es llegeixi el que es llegeixi de Sade, ja siguin els seus relats o les seves obres més conegudes com La filosofia al tocador o Justine, no crec que a aquestes alçades de la vida les seves descripcions escandalitzin a ningú.

El problema d’aquesta ressenya literària és que si alguns esteu interessats en trobar el llibre que comento ho tindreu una mica difícil. Cuentos eróticos del Marqués de Sade és d’una edició  de l’any 1977 que hi havia per casa meva i a la qual no he trobat ni el nom de l’editorial. Però suposo que el que us acabo de comentar us valdrà per a qualsevol altra obra que vulgueu llegir de Sade, o això espero.