Vull retre un petit homenatge en el meu blog a dos grans del cinema que ens han deixat fa molt poc: Charlton Heston i Sydney Pollack.
A Charlton Heston no li vaig poder dedicar un post al seu moment per circumstàncies personals. Bowling for Columbine de Michael Moore penso que va fer força mal a la imatge de l’actor. És evident que per a la majoria de la gent, inclosa jo, les seves idees potser eren censurables però tot i així crec que això no el desacredita com a un dels grans dins la història del cinema, amb un gran atractiu i amb una gran quantitat de pel·lícules inoblidables al seu currículum que segur tots recordareu, com El planeta dels simis o Ben-Hur entre moltes.
En quant a Sydney Pollack (actor, productor i director) que va morir just ahir víctima d’un càncer als 73 anys, qui no ha vist algunes de les pel·lícules tan memorables que va dirigir com Memòries d’Àfrica, Tal com érem o Tootsie? Al cap em ve el paper com a actor que va protagonitzar al film Marits i Mullers de Woody Allen, film que dec haver vist unes quatre vegades.
Quan un bon actor, actriu o director ens deixa, sobretot pels que som apassionats del cinema i em crescut i somiat amb les pel·lícules, un es sent una mica buit, com si un company que t’ha fet riure i plorar i amb el que has compartit tants moments durant la teva vida et deixés per sempre.
No us oblidarem…
19 respostes fins ara
Guillem // 27 Maig 2008 a 9:41 |
Dues grans pèrdues sens dubte. Impresionant el paper de Charlton Heston a Ben-hur.
Queralbs // 27 Maig 2008 a 11:00 |
Dues grans figures del cinema, que bé es mereixen un homenatge.
Posats a triar, tenc una especial predilecció per “Tootsie”, l’he vista no sé quantes vegades!
Salut i sort!
gulchenruz // 27 Maig 2008 a 11:11 |
Charlton Heston, va morir fa poc a l’edat de 84 anys. Va ser un actor americà universalment famós, conegut principalment per les seves interpretacions de Moises (a Els deu manaments) i Judah Ben-Hur (a Ben-Hur), però va participar en més de 80 films en molts dels quals ell era el protagonista absolut, tot i que entre els anys 70 i 90 era considerat com un secundari de luxe, ja que 4 globus d’or, 2 Oscar i una trajectòria envejable l’avalaven. La taca més negre del seu currículum va ser quan entre els anys 1998 i 2003 era president de la National Rifle Association. Charlton Heston patia Alzheimer des de l’any 2002.
Pel que fa a Sydney Pollack. M’ha impactat, no sabia ni que estigués malalt. Era bó en totes les facetes… que li coneixiem.
Tootsie….. ai…..
Un súper petó.
en veu baixa // 27 Maig 2008 a 14:16 |
Tens raó, quan va desapareixent tota aquesta gent és com si perdéssem a algú proper. El cinema ens els ha fet com de la famíla. Només puga tornaré a veure “The way we were”…
Llorenç Carreres // 27 Maig 2008 a 16:08 |
Ahir precisament vaig veure “Cuando ruge la marabunda”: genial l’escena del piano.
Quant a Sydney Pollack, només amb “Memòries de l’Àfrica” hauria passat a la història del cinema. D’aquest film i el llibre que l’inspirà n’he parlat molt ultimament, així que en tèmer-me de la de Pollack he sentit una sensació estranya.
Ferran // 27 Maig 2008 a 17:27 |
D’en Sidney Pollack, mai oblidaré dos films seus una mica més antics dels que dieu:
They shoot horses, don’t they? basada en una novel.la de Horace McCoy i amb una Jane Fonda espectacular. No se per quins setze ous la pel.licula es va traduir al castellà com Danzad, danzad malditos.
L’altra és The way we were (Tal como eramos). Robert Redford i Barbra Streisand en estat de gràcia.
kpitana64 // 27 Maig 2008 a 19:46 |
No se si saps que jo vaig passar part de la meva infantesa i adolescència dins el Cine Recreativo al carrer de Plaça del meu poble,
aquest cinema era del meu padrí jove i mirant aquestes films vaig créixer. La que més record del Heston es Ben-Hur, crec que te podria recitar una per una les imatges, 55 dies en Pequin, El planeta de los Simios.. I del Polank especialment es Tal como eramos,Sabrina i sus amores, Tootsie i es clar Memorias de Africa..
Res bona nit reina, per Madrid molt bé, molta de feina i practicar un poc idiomes.jajajjaja
aniol // 29 Maig 2008 a 17:54 |
El recordaré més per Ben-Hur i El planeta dels simis. Encara em pesa la seva imatge a Bowling… Tens raó, allò el va perjudicar bastant.
Eloy // 30 Maig 2008 a 5:29 |
Totalment d’acord amb tothom. Em quedo amb el Heston actor i deixem tot l’altre.
En quant a Pollack, increïble com a director de grans films. I ens deixem d’altres molt bons, per exemple The firm (La tapadera).
caterina // 30 Maig 2008 a 8:01 |
“Ben-Hur” la vaig veure no fa gaire. És fantàstica i Heston fa un gran paper, potser el millor de la seva carrera.
En quant a Pollack, tinc ganes de tornar a veure “Tal com érem”, recodar-la una mica. “La tapadera” me l’apunto.
Gràcies pels comentaris! ;)
mariaisabel // 1 Juny 2008 a 16:07 |
Dos personatges fantàstics.
Quan jo era petita veia totes les pelis de Heston, m’encantava!
Polank, un altre ídol. La pel-licula que em va entusiasmar va ser Memòries d’Àfrica.
Un petonet
Maria del Carmen // 1 Juny 2008 a 19:42 |
FELICITO A UD POR LA NOTA CHARKES HESTON, UN GRAN ACTOR A QUIÉN SIEMPRE ADMIRE MUCHO.
LE FELICITO POR LA NOTA, POR SU BLOG E INVITOA PASAR POR EL MÍO. Y HACER ENLACE EN PAN CON SUSURROS QUE ESMI BLOG LITERARIO.
FELICITO.
MARÍA DEL CARMEN
Jesús M. Tibau // 1 Juny 2008 a 19:53 |
Serà impossible oblidar-los ja que els conservarem sempre a la nostra memòria i a les nostres pantalles.
Veig que t’estàs llegint el camp del sègol.
Ja ens diràs què et sembla.
Carme // 3 Juny 2008 a 8:47 |
Gràcies pel record a tots dos. Serà impossible oblidar-los. Jo t ambé espero com Tibau la tev a opinió “jove” del llibre que estàs llegint. Petonets.
Xenofílic // 3 Juny 2008 a 8:51 |
Eren dos referents de l’Star System Hollywodià. Em queia bastant més bé en Pollack…
Xenofílic // 3 Juny 2008 a 8:52 |
Per cert, espero la teva ressenya d’en Salinger ;-)
Manel // 4 Juny 2008 a 23:30 |
Heston fou un dels lluitadors més ferms pels drets civils als anys 60, deiant de banda el seu paper artístic. Inclús fou amic d’en Martin Luther King. Posteriorment va derivar cap a posicions més conservadores, i els seus darrers anys foren sincerament tètrics (a l’ass. del rifle). L’edat, suposo.
D’en Pollack recordo una pel·lícula considerada com a menor, “Les aventures de Jeremias Johnson” amb un robert Redford en els seus millors anys (rodaren fins a set films junts), sobre un pioner solitari als boscos nevats d’Amèrica del Nord. Pot semblar lenta i avorrida (pels qui creguin que “Dersu Uzala” ho és), però la recordo amb carinyo.
Tere // 8 Juny 2008 a 17:20 |
Dos grandes sin duda
tere // 28 Octubre 2008 a 1:31 |
Da un poco de miedo,este año se nos está muriendo mucha gente,entre artistas y familiares,es horrible,sigue haciendo daño recordar tantas pérdidas.Miedo tengo a la gala de los Oscars o los Goyas cuando empiezan a decir la gente que se nos ha quedado atrás.Un poquito de respiro ¿verdad Caterina? un besazo