Maig 3, 2008
No em cansaré de parlar de la iraniana Marjane Satrapi al meu blog i de recomanar les seves obres, especialment Persèpolis. Per a mi és una de les millors autores de còmic que hi ha actualment i un clàssic vivent de la historieta dibuixada. La seva meravellosa Persèpolis m’ha portat a descobrir dos còmics més de Satrapi; Pollo con ciruelas (crec que encara no ha estat traduït al català) i Brodats.
Brodats és un còmic molt fresc i divertit en que un grup de dones iranianes, algunes de les quals apareixen ja a Persèpolis com ara la mateixa protagonista i la seva àvia, es reuneixen després d’un dinar per parlar de les relacions amoroses, dels homes i de sexe. Les seves històries particulars i els problemes que Marjane plasma a Brodats bé podrien ser qüestions tractades per dones occidentals, i això és el que més sorprèn, gratament s’ha de dir; que tot i la diferència cultural entre Orient i Occident, hi ha temàtiques que són universals. Aquest còmic ens apropa una mica més a les dones de l’Iran i és una manera de fer-nos entendre que, en segons quins aspectes, la manera d’enraonar d’elles i de nosaltres no està tan allunyada com ens pensem.
Pollo con ciruelas és una obra del tot independent a les comentades anteriorment. És un còmic més aviat tràgic en que, a diferència de Persèpolis, aquí Satrapi no utilitza la ironia en cap moment per tal de suavitzar una mica el drama de la història. Nasser Ali és un músic iranià que decideix morir quan la seva dona, durant una discussió, li romp el tar, l’instrument que l’ha acompanyat al llarg de tota la seva vida. Pollo con ciruelas va guanyar el prestigiós Premi Angoulême 2005 a la millor obra, premi que Satrapi ja havia aconseguit uns anys abans amb Persèpolis. Aquest és un còmic força interessant que un o una no ha de deixar escapar ja que dóna una mica què pensar.
Maig 3, 2008 at 4:38 pm
No tot allò referent a la globalització ens ha de ser dolent i aliè. Podem descobrir-nos amb els mateixos somnis, anhels i lluites. I, fins i tot, compartir-les… Ja t’has tret el bitllet a Vallromanes?
Maig 3, 2008 at 4:52 pm
Brodats no l´he llegit encara, però “Pollo con Ciruelas” le vaig llegir ja fa un temps i me va agradar bastant, tot i ser una història trista.
Respecte al que comentes de Brodats, crec que a pesar de les diferències culturals que puguin existir, els essers humans quasi sempre acabam tenint inquietuts semblants.
Maig 4, 2008 at 5:17 pm
No els coneixia, gràcies per la recomanació!
Maig 4, 2008 at 6:02 pm
Valen molt la pena, Vero, sobretot “Persèpolis”, que ja vaig comentar fa un temps ;)
Maig 4, 2008 at 6:15 pm
Gràcies per les recomanacions. Veig canvis a la capçalera, la variació m’agrada.
Maig 4, 2008 at 10:37 pm
Doncs no hauria dit mai que ara els còmics fossin així. Tan “moralistes”. I jo que només vaig descobrir el Mortadelo y Filemón… en fi, ja diuen que no t’aniras a dormir sense descobrir una cosa nova. Així que gràcies Caterina! :-)
Maig 5, 2008 at 6:58 am
He de confessar que no m’he endinsat mai en el món dels còmics. Potser ja sigui hora. I així com els promociones, segur que s’ho paga mirar-los. T’hauré de fer cas.
Una abraçada.
Maig 5, 2008 at 1:21 pm
hola caterina!
m’alegra que em comentessis… veig que, per aquí, tot segueix igual! ;D
m’agrada això que comentis còmics, però encara he de complir el que et vaig dir de llegir persèpolis, hehe
però m’estic llegint v for vendetta. no sé si ja l’hauràs comentat…
Maig 5, 2008 at 1:50 pm
V de Vendetta està molt bé, Ignacio! El vaig llegir fa un temps i em va agradar força i sí, el vaig comentar fa uns mesos. Per si t’interessa et passo l’enllaç:
http://caterinacortes.wordpress.com/2007/07/10/davall-aquesta-mascara-hi-ha-una-idea-i-les-idees-son-a-prova-de-bales-v/#comments
Gràcies a tots pels comentaris ;)
Besades!
Maig 11, 2008 at 4:00 pm
Jo, de molt petita, llegia el TBO que comprava el meu pare per a ell. Més endavant, com a premi als resultats dels exàmens, em comproven TINTIN, així vaig anar fent tota la col·lecció.
Fa poc em vaig comprar un compedi del Capitan Trueno, que sempre havia vist a les perruqueries i llegia amb fruició, deixant els de princeses sense ni obrir.
Fins arribar a Persèpolis han passat moltes coses. A mi em va encantar i celebro que sigui una dona jove qui tingui la capacitat i aquesta ironia per explicar-nos un tros de la vida del seus país d’origen.