Abril 14, 2008
He recollit una sèrie de frases de un dels homes més coneguts a nivell internacional que ha donat de sí l’illa de Mallorca. Poca presentació em cal fer-li a Ramon Llull. Fou un gran escriptor, teòleg, filòsof, poeta, i el primer home que va escriure en català. La relació que mantingué amb el rei Jaume I va ser molt estreta durant els anys en que Llull treballà per a la Cort Reial. Entre les seves obres principals i més destacades, trobem: Lo desconhort, Llibre de les bèsties, Blanquerna i Llibre d’Amic e Amat.
“La paciència comença amb llàgrimes i, al final, somriu.”
“No tinguis amistat amb qui tingui poderosos enemics.”
“El vi conforta el cor amb la calor i destrueix el cervell amb la sequedat.”
“L’amor neix del record, viu de la intel·ligència i mor per oblit.”
“El que no es posseeix a sí mateix és extremadament pobre.”
“Els camins de la lleialtat són sempre rectes.”
“La imaginació imagina de nit allò que no troba durant el dia.”
Abril 14, 2008 at 7:28 am
Bon dia Caterina. Te’n recordes d’un programa que van emetre a Tv3, ja fa uns quants anys, que es deia “El favorit”? hi havia una sèreie de personatges clau de la història del nostre país hi tu havies de decidir quin era el teu favorit. Doncs bé, en aquell programa d’home de lletres hi havia en Joanot Martorell, perquè concideraven que per haver escrit “Tirant lo Blanc” hi havia de ser, a la llista. I cap rastre d’en Ramon Llull. Em va semblar patètic i així els hi vaig fer saber en un missatge, que com podia ser que un home de lletres com ell, el primer en escriure en català i que va fer tant per la nostra llengua no sortís en el programa. Evidentment no em van respondre.
Simplement els hi devia fer nosa, perquè recorda qui manava llavors. Aquell programa era política pura. En fi.
A rellegir “Evast e Aloma e son fill blanquerna”.
Salut, petons.
FGT
Abril 14, 2008 at 9:07 am
Me’n alegro doncs que algú com tu tingués el valor suficient per a enviar un missatge als del programa de la TV3 i dir el que pensaves. Jo també ho trobo una errada per part dels responsables bastant grossa, això de no triar-lo.
Ja m’encarregaré un dia de dedicar-li un post com cal a en Ramon Llull. És el mínim que es mereix ;)
Abril 14, 2008 at 9:31 am
És interessant conèixer el pensament d’en Ramón Llull, i aquestes frases en són una part.
Em qued amb “El que no es posseeix a sí mateix és extremadament pobre”.
Salut!
Abril 14, 2008 at 9:20 pm
Aprovecho para felicitarte el cumpleaños :)
que sepais blogueros seguidores de Caterina que hace nada ha sido su cumpleaños asi que de ahora en adelante, además de comentar la entrada de Ramon Llull…
felicitad a Caterina por su cumpleaños!!!!
gracias
Felicidades Caterina y que cuuuuuuuuuuumplas muuuuuuuuuuuchos maaaaaaaaaas!
Pd: siento no estar por el msn pero estoy de encierro total con las opos, pero toi bien :)
Abril 14, 2008 at 9:26 pm
jops.. no se que ha pasado con mi anterior mensaje…
tengo una errata en mi respuesta
no es “ha sido”
es HOY EL CUMPLEAÑOS DE CATERINA
todos a felicitar se ha dicho!
tenemos que superar los 30 comentarios!
vamos vamos que nos vamos!!
Abril 14, 2008 at 9:52 pm
Felicitats Caterina, i molts anys per a tu i per als ideals republicans
Abril 15, 2008 at 7:15 am
Idò, si el que diu Yamy és cert, molts d’anys.
Esper que passassis un bon dia del teu aniversari, i que en puguis celebrar molts més, amb salut i sort.
Una estiradeta d’orella!
Abril 15, 2008 at 8:27 am
FELICITATS FELICITATS FELICITATS FELICITATS
PER MOLTS ANYS PER MOLTS ANY PER MOLTS ANYS
Ostres, que eh passat, t’he escrit i no hi he pensat. Em sap greu, no sé on tinc el cap, però aquí amb tu no.
Me’n alegro de la teva nova edat, per molts anys puguis celebrar-ho i que ho puguem veure, viure.
Un petó!!
Abril 15, 2008 at 4:09 pm
FELICITATS! Per molts anys.
Segurament és una ximpleria però una de les “frases” que més m’atrau de Ramon Llull és precisament el títol d’una de les seues obres: “Llibre d’Amic e Amat”.
Abril 15, 2008 at 8:53 pm
Un gran savi que és molt desconegut per la immensa majoria, entre la qual m’hi trobo. Ho reconec. Mea culpa. En sabem referències, evidentment, però… qui l’ha llegit?
Felicitats per l’aniversari.
Abril 15, 2008 at 9:44 pm
Ramon Llull es un claro ejemplo de que todo puede ser posible a base de voluntad y esfuerza, a partir de los 40 años y tras haber sido iluminado por cristo, cambió su vida de manera radical y cambió su alegre y adúltera vida, a aprender a la perfección árabe para poder predicar la religión católica, documentándose en filosofia tanto musulmana como católica, latín y constantes retiradas a la meditación… continuando su misión, murió apedreado por un grupo de airado musulmanes en Tunez.
Murió predicando…
le estudié en filosofía y leimos un par de obras suyas, el libro de las bestias, pero este hombre desde que se iluminó hasta que murió.. tuvo una obra tan prolífica como profunda…. sabeis que tiene mucho en común con el lenguaje binario y su Ars Magna?…
Apasionante Llull….
o sea, por lo menos en Mallorca, lo hemos estudiado y creo que debería ser una figura imprescindible a estudiar en cualquier plan educativo que se precie, por eso no me puede caber en la cabeza, que sea un desconocido para la mayoría… en ese caso, es un error fatal.
Abril 16, 2008 at 12:08 am
puntualizo, estudié en la asignatura de filosofía de tercero de BUP y en octavo de EGB, no es que haya estudiado la carrera de filosofía, por eso quiero decir, en teoría, la gran mayoría de nosotros tendriamos que haber mirado por encima alguna obra suya, no es tan estrambótica la posibilidad de leer algún libro suyo.
Abril 16, 2008 at 9:33 am
Ho has dit bastant tot. Només em quedaria afegir que si algú es va fer famós per alguna cosa,en aquest cas per ser el primer escriptor en català, és perquè alguna cosa bona tindria no? Serà per això que l’Institut Ramon Llull porta el seu nom i està integrat pels governs dels Països Catalans? N’estic convençut que sí.
Abril 17, 2008 at 8:49 am
Gràcies per les vostres felicitacions!
Besades!
Abril 17, 2008 at 11:51 am
molts d’anys Caterina ja se que es un poc tard
besades amb pessics..
Abril 17, 2008 at 12:51 pm
Sé que es tard però Felicitats i recorda el que deia el savi mallorquí, si dona, aquell que era monjo i parlava en llatí i d’altres llegües (es que no sé perquè no recordo com es deia però va fer llibres de proverbis i de cavalleria i crec que és famós i tot)
Qui ha bon amich tart ha fretura.
(Sé que l’han traduït moltes vegades peo en VO sona més mono)
Abril 17, 2008 at 8:17 pm
Caterina, felicitas!
Un petó.
Et volia enviar un email particular, però no sé el teu correu.
Una abraçada
Abril 17, 2008 at 11:00 pm
Moltes felicitats Caterina
Particularment m’agrada la de “Els camins de la lleialtat són sempre rectes”
Abril 18, 2008 at 8:55 pm
Estoy en la encrucijada entre tu día feliz y tu día triste.¿Sabes que estoy pensando en ti?.Te envié un mensaje por móvil,y ,aunque no pude ir no dudes que estamos pendientes de ti.Un abrazo, un beso.
Abril 20, 2008 at 7:35 am
Ara que veig que parles d’en Ramon LLull aquesta setmana l’inefable Losantos and company COPERA ens explicaven que a les Balears, dolents, esteu obligant als pobres nens a estudiar única i exclusivament en català una llengua que mai s’ha parlat en aquesta part del món i tot per culpa d’aquest govern “nacionalsocialista”, en tota aquesta marraneria de programa no va tenir cap vergonya en castellanitzar el nom del protagonista del teu comentari com Raimundo Lullio. Ja ho veus aquest té carta blanca per fer del Goebbels de les emisores
Abril 20, 2008 at 9:44 am
de R Llull no he llegit res, però d’Anselm Turmeda (crec recordar que també era mallorquí) vaig llegir LA DISPUTA DE L’ASE, en una època on em va entrar la dèria de llegir autors clàssics.
Abril 20, 2008 at 10:50 am
Ostres, poc sé de Llull, tant sols el que m’han ensenyat a l’escola, però si ja li tenia un respecte com un dels grans savis de temps antics, ara encara més després de llegir aquestes frases. Potser seria hora d’informar-me’n una mica més. M’agrada força la del vi, entre d’altres, és clar.
Abril 20, 2008 at 11:06 am
Suposo que amb retard… però, felicitats Caterina!
Només sé de Ramon Llull el q venia al llibre de català de fa molts anys. Em va semblar una persona increïble, a l’altura d’autors i filòsofs molt més coneguts. Malgrat ser conegut, em sembla que se’l menysprea bastant.
Saltenc… això que dius fa venir cagarrines només de pensar-ho, ja diuen que no és la mel per la boca de l’ase. La Cope té la característica de posar de molt mala llet.
Abril 21, 2008 at 6:12 pm
Gràcies a tots i a totes per les felicitacions :D
La Cope… Només amb mentides sap omplir un programa de ràdio el senyor Losantos perquè sinó, amb què ho faria? I ja se sap, la qüestió és que parlin d’un encara que sigui malament.
Verònica, he de reconèixer que jo encara no m’he animat amb l’obra de Llull. Lo poquet que he fullejat dels seus llibres, més el seu català, són dos factors que no m’animen gaire a començar… Potser més endavant :S
Abril 23, 2008 at 9:41 pm
Et concedim un altre premi, el blog daurat! Enhorabona!
Juny 11, 2008 at 3:55 pm
em entrat a donar un cop d’ull, tens un molt bon blog felicitats
salutacions des de Reus