Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe;
y en cenizas le convierte
la muerte (¡desdicha fuerte!);
¡que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte!
Sueña el rico en su riqueza
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende;
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.
Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí,
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA (Fragment)
12 respostes fins ara
Vier // 17 Març 2008 a 10:33 |
Oh, que mític, i mira que mai no havia tingut l’ocasió de de llegir el poema original.
M’ha agradat molt :)
novesflors // 17 Març 2008 a 11:06 |
On és la frontera entre vida somniada i vida real? On és el límit entre realitat i ficció? Ho comentàvem a propòsit d’un post de Llorenç Carreres que hi trobaràs:
http://eliteratura.balearweb.net/post/47734
somiador // 17 Març 2008 a 13:18 |
És bonic i molt famós aquest poema. Els somnis són petits ímputs per seguir endavant i per ser feliços intentant-los aconseguir. I gràcies a la imaginació que ens fa vibrar en cadascun dels moments per fer un petit pas endavant. Feliç Setmana Santa
ferran genis traveria // 18 Març 2008 a 6:47 |
L´únic que em queda del poema, l’únic fragment que et sabria recitar, suposo que tothom és el que recorda…:
¿Qué es la vida? Un frenesí,
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
Gaudeix amb il·lusió i frenesi de la vida!
Un petó.
Queralbs // 18 Març 2008 a 7:51 |
Idò jo somii que estic viu, enmig d’una selva, però viu; atent als perills, procurant evitar-los, i remant per envant. En definitiva, somii que visc.
Salut i sort!
ferran genis traveria // 18 Març 2008 a 9:02 |
Comença a llegir Baudeaire per “La Fanfarlo”, un llibre breu i exquisit. Després ja tindràs temps de coneixer-lo com a poeta.
El camino incierto // 18 Març 2008 a 19:36 |
Ya ves cómo ,a pesar de que pasen los años,algunos siguen obsesionados en “ser algo importante”
todos sueñan lo que son
aunque ninguno lo entiende
Maribel // 19 Març 2008 a 9:26 |
Caterina, que bonica poesia.
M’ha recordat els meus temps d’estudiant, quan ens feien llegir poesies i després comentarles.
Sí, la vida a vegades es un somni, que fariem sense ells?
A vegades sort en tinc dels somnis. Penso en coses boniques que em podrien passar, ja que la meva vida està passant per una etapa no gaire bona i els somnis m’ajuden.
Un petó.
mariaisabel // 19 Març 2008 a 9:28 |
Caterina, l’anterior comentari es meu, no sé perqué ha sortit Maribel, es que algunes amigues em dieuen aixi i potser estava d’un altre comentari.
kpitana // 19 Març 2008 a 9:59 |
Somii de desperta sovint, de vegades em qued “enbabalida” per jo un és un plaer, pels que estan devora jo un defecte.
besadetes
bones vacances
i que tenguins bons somnis.. que toda la vida es sueño y los sueños, sueños son.
Jordi Gonzalez // 19 Març 2008 a 10:19 |
Perquè després digue que sóc l’únic que llegeix els clàssics.
L’Aristocrata llegint Montaigne i tu Calderon.
Ahir vaig escoltar una frase molt bona “la informàtica té un gran futur però la filosòsia té un gran passat”.
Es bo no oblidar-ho perquè el passat és la base del futur.
jordanayontney // 18 Abril 2008 a 16:11 |
Eps!!
Com plou!! Ja n’era hora!! Fa molt de temps que no passejo pels blogs i oblidat com era somiar llegint-los….;-p
Rellegint aquest poema que ens escrius m’adono que va se aquest escriptor i poeta el primer en escriure els mots que inspirarien el llibre de “The secret” “El secret” o més conegut com a “El secreto”. Caram….i si serà cert…que allò que “creiem = somiem” que som és el que acabem sent? Així jo, tota jo i només jo, seria la causant dels meus propis fracassos o encerts. Només creient en una cosa o en un altre…Estem arreglats doncs…hi ah coses que no s’entenen jejeje.
Curiós.
Apali. Fins aviadet
Salut!!
Espere que tot vagi bé.
Abraçada.