S’apropen les eleccions

He recollit dues vinyetes humorístiques de Barceló, publicades a Diario de Mallorca, la primera de les quals com a clara crítica del govern estatal, en aquest cas el de Zapatero, però que amb l’anterior govern de dretes s’hagués pogut fer la mateixa vinyeta. Les Balears estem entre les cinc primeres Comunitats Autònomes que més diners donem a l’Estat i en canvi de les que menys ajudes rebem, juntament amb Madrid i Catalunya. El passat dimarts, l’actual president de govern va dir a Palma quan va venir a fer la seva “xerradeta”:

Els illencs sabem que en part dóna igual qui guanyi les eleccions el dia 9-M perquè aquí seguirem sent una de les Comunitats Autònomes oblidades.

Amb la imatge d’aquesta il·lustració no vull dir que cap altre candidat ni partit polític em semblin millor, sinó al contrari. Segurament avui Zp ni s’enrecorda del que va dir, o potser a les altres comunitats maltractades va dient el mateix… Amb coses com aquestes fa que la il·lusió dels primers anys en que un o una pot anar a votar desapareixi. T’adones que els polítics només volen vots i que al final, analitzant amb calma i des d’un punt de vista objectiu, tots van a la seva i al que els convé. Ja ho diuen; sempre s’ha de votar al menys dolent. Espero que algun dia el vot en blanc tingui validesa perquè en una societat en que de cada vegada la gent va menys a votar (alguns perquè els hi és indiferent però vull pensar que la majoria no hi van per desil·lusió), i el vot en blanc forma part d’una minoria considerable, qui tria un govern? Un 30% de la població? Alguna cosa falla però sempre és més fàcil mirar de culpar al ciutadà de ser despreocupat que no pas que els polítics mirin cap a ells mateixos, cap als seus propis errors. A més a més, la majoria es limiten a parlar i fer promeses que saben que no compliran, promeses més pròpies d’un conte de fades, enganyant al poble per tal d’aconseguir el poder. Tot i això, podem mirar de prendre’ns la política amb una mica d’ironia…

Malgrat tot el que he dit fins ara, penso que s’ha d’anar a votar, per tots aquells que al seu moment lluitaren i moriren per la llibertat.

I per llevar una mica de ferro a l’assumpte, us deixo un vídeo força divertit en que les al·lotes de Sex and the city ens fan saber que el sexe i la política són compatibles, encara que en un principi no ens ho pugui semblar.