Quan un autor jove comença en el difícil món de l’escriptura i a més a més ho fa bé, crec que se li ha de donar el màxim de suport i de difusió. En aquest cas parlo de Melcior Comes, a qui vaig dedicar un post ja fa un temps i que de moment penso que és mereixedor de tots els premis literaris que fins ara s’ha emportat. El darrer ha estat el Premi Josep Pla amb la novel·la La batalla de Walter Stamm, que acaba de sortir a la venda. En assabentar-me, vaig sentir curiositat per aquest escriptor i la seva obra, i vaig començar per una de les seves novel·les més recomanades tant per els crítics com per els lectors: El llibre dels plaers immensos (Premi Ciutat de Palma). He de dir que em va entusiasmar i captivar. Quan vaig haver acabat la lectura del llibre (normalment encara que un novel·lista m’entusiasmi sempre deixo passar varis llibres entremig fins que torno a llegir una altra obra seva), de seguida vaig anar a comprar-me L’estupor que us espera (Premi Documenta). Què dir de Melcior Comes? M’agrada com a escriptor, el vull seguir descobrint, espero que tingui una llarga carrera literària i llegir-lo realment sí que està sent un plaer immens.
El llibre dels plaers immensos
Humbert és un al·lot que ve d’una família noble mallorquina, una família però que està entrant en decadència. Inquiet com és, Humbert s’endinsa en un món complicat, angoixant i ple de pors, sense entendre quin és el sentit de la vida ni què vol fer amb la seva existència. La pròpia recerca de sí mateix, l’ànsia de voler fugir del vincle familiar, el portaran a descobrir l’autèntic plaer; el de refugiar-se en les dones. Una novel·la a on l’acció transcorre entre Mallorca, Barcelona i Nàpols. Amb un to a vegades tràgic i d’altres còmic, Melcior Comes en regala una història sobre la vida i els dubtes que aquesta comporta. L’erotisme és un tema present al llarg de tota la novel·la, tractat i descrit d’una manera deliciosa. Comes demostra que té un clar domini del llenguatge, amb la utilització d’un lèxic extraordinari. Una novel·la digne de ser llegida i altament recomanable. Aquesta obra ha estat editada per la Editorial Moll (per a Mallorca i crec que també per a la resta de les Illes Balears) i Editorial Proa (per a Catalunya i el País Valencià).
Què passa si un dia una tia a la que no coneixies, una dona atractiva, oberta, impulsiva, es presenta desprès de la mort de la teva mare a casa teva per cuidar-te i fer-se’n càrrec de tu? Això és el que li passa al protagonista de L’estupor que us espera, un jove actor que decideix deixar enrere la seva Mallorca natal per Barcelona. Una narració en primera persona en que el narrador explica les seves vivències en un to irònic, divertit, desenfadat, i ens planteja temes com ara el sentit de la vida, l’enamorament… Melcior Comes, una vegada més i tal com ja succeeix amb la novel·la El llibre dels plaers immensos, acaba seduint al lector amb una escriptura hàbil i intel·ligent, que atrapa des del principi fins al final, final en que sempre et deixa, o al manco a mi em passa, amb ganes de més. Potser sigui aquest el motiu de que hagi acabat llegint els dos llibres seguits. Per tant, advertència (en el bon sentit): Comes és un autor que atrapa, que enganxa. Ah! I recomano llegir els articles que ell mateix s’encarrega d’anar posant al seu bloc perquè valen molt la pena i són força interessants.
L’estupor que us espera






18 respostes fins ara
Vier // 21 Febrer 2008 a 11:17 |
Una recomanació literària sempre va bé. L’apunto a la massa llarga llista de llibres a llegir :P
El text és en mallorquí? Em faria molta gràcia llegir un llibre així :)
caterina // 21 Febrer 2008 a 11:40 |
Doncs em sap greu, Vier, però el text està en català. Però si vols llegir llibres que estiguin escrits en mallorquí, però respectant les regles ortogràfiques catalanes, agafa qualsevol de Carme Riera. Segur que no et decebrà :)
Queralbs // 21 Febrer 2008 a 14:20 |
Ja saps que compartim l’embadaliment per les obres d’en Melcior.
L’estupor que us espera encara no l’he llegit però caurà, segur. Pel que comentes té un poc a veure amb El llibre dels plaers immensos (deixar Mallorca per anar a Barcelona), i jo me deman si pot ser que en Melcior estigui escrivint biografies novel·lades o imaginades, però properes a la seva pròpia experiència.
Salut i sort!
kpitana // 21 Febrer 2008 a 15:42 |
ei m’agrada molt el teu bloc.. he arribat aquí com aquell que diu sense voler..som lectora/amiga del bloc eLiteratura i he vist el teu a un comentari d’avui, he pensat – Nom com la meva filla…. i vés per on he passat una bona hora llegint els – Relats, escrits i coses meves…enhorabona..
em faria gràcia linkrt al meu bloc, que em dones permís…
aristocrataiobrer // 21 Febrer 2008 a 17:38 |
aquest autor el tinc a la llista, a veure què
salutacions,
carmerosanas // 21 Febrer 2008 a 18:07 |
Els tic pendent s tots dos… ara que ja va baixant el pilonet, crec que al piló següent hi seran, segur.
Llorenç Carreres // 21 Febrer 2008 a 18:38 |
Pens que Melcior Comes té fusta d’escriptor. És jove i té empenta. Quan s’hi posa, s’hi posa. Vaig llegir “El llibre dels plaers immensos” -en l’edició de ca’n Moll, per cert- i trob que comença molt bé; enmig, es perd una mica; i al final, me va decebre. Tot i això, ara en llegesc “La batalla de Walter Stamm”. La cosa, fins ara, ha millorat. Hi ha fragments francament brillants. És evident que aquest jove està captivat pel mal. Vull dir que l’inspira. Tal volta com Sebastià Alzamora i Hector Bofill. Però la maledicció tota sola no basta per ser un bon escriptor. Potser en parlaré quan l’hagi acabat de llegir.
Una altra cosa: de petit m’encantava volar. És a dir, somiar que volava. Qualque matí m’havia aixecat convençut que pujaria dalt el campanar i em fotria de dalt a baix, com superman, i que després remuntaria. Au venga, aniré a fer una voladeta, pensava, abans d’acabar de deixondir-me.
Per acabar. Vier o com t’anomenis: què vol dir que et faria molta gràcia. No vull pensar malament, però aquest to condescendent denota una certa ignorància en relació a la llengua catalana, la qual, per cert, també es parla més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. I fins tot i en general, una mica millor.
Una abraçada,
Llorenç
kpitana // 21 Febrer 2008 a 18:41 |
ja te linkt…mos llegim
novesflors // 21 Febrer 2008 a 18:41 |
Abans de començar el meu blog (fa poc que m’he atrevit) vaig fer-ne una passejada per uns quants, entre ells el teu, i hi vaig veure que estaves llegint “El llibre dels plaers immensos”. Vaig pensar, caram!, un títol suggeridor! I vaig decidir tenir-lo en compte per comprar-lo i llegir-lo en acabar el que ara (encara) tinc entre mans.
Avui, que torne al teu bloc, veig que ja l’has acabat i sembla que t’ha entusiasmat. Demà mateix l’encarregue a la llibreria.
Bones lectures. I un títol de blog preciós, el teu.
camino incierto // 21 Febrer 2008 a 18:55 |
Si, es hora de que empecemos a leer al joven mallorquín. ¿Por dónde lo busco ,Caterina?¿en qué libreria me lo encontraré antes sin tener que patear la ciudad? como estoy tan estancada en mis lecturas ,quizá él me ayude a salir del muermo en el que estoy sumida.Besos .
Queralbs // 21 Febrer 2008 a 20:40 |
Ahhhh! … i qui no cerqui el plaer que li espera, potser es trobarà un estupor immens … ;)
gloria // 22 Febrer 2008 a 14:53 |
No he llegit mai res d’ell, però me l’anoto a la meva llibreta de llibres per llegir. Els teus comentaris suggereixen molt! GRÀCIES per compartir amb naltros els teus descobriments!
camino incierto // 23 Febrer 2008 a 15:20 |
Te dejé un regalo en mi blog, espero que te guste. Besotes
Jota // 25 Febrer 2008 a 21:00 |
M´apunt aquesta recomanació. Quan acabi amb el llibre amb el que estic possiblement li pegui una ullada a algun d´aquests llibres. I, sino, més endavant segur que cau algun.
Eloy // 26 Febrer 2008 a 17:19 |
Ja t’he linkat el bloc nou, Caterina. Ens seguim llegint, encara que vaig amb moltíssima feina aquests dies i quasi no puc mirar-me els blocs. ;)
elveidedalt // 26 Febrer 2008 a 19:37 |
Prenc nota, doncs.
Gloria // 27 Juliol 2008 a 9:31 |
Al final he tingut temps per llegir el llibre que havia comprat seguint les teves recomanacions.
Saps una de les coses que m’ha agradat molt? La capacitat de descriure personatges (físicament i moralment) i espais (cases, camps, palaus…).
L’argument l’he trobat una mica desigual. Al final, quan el protagonista va a Nàpols, potser tot va massa de pressa, només ens ho explica de puntetes. Però bé, interessant tot plegat.
Gloria // 4 Agost 2008 a 15:12 |
EI, no et preocupis gens ni mica, m’ha agradat coneixer-lo i just és això que dius: no és tant pel que conte, sinó per COM ho conte. Realment, escriu molt bé!
Petons