Escriptor francès (1913-1960), guanyador del Premi Nobel de Literatura a l’any 1957. Les seves dues obres més conegudes i altament recomanables són L’estranger (traduït com L’estrany en català) i La pesta. Albert Camus està considerat ja com un autor clàssic i uns dels grans de la literatura del segle XX.
“La tirania totalitària no s’edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates.”
“L’home té dues cares: no pot estimar sense estimar-se.”
“He comprès que hi ha dues veritats, una de les quals mai ha de ser dita.”
“L’èxit és fàcil d’obtenir. Lo difícil és merèixe’l.”
“Els artistes pensen segons les paraules, els filòsofs segons les idees.”
“Si el món fos clar, l’art no existiria.”
“Em deien que eren necessaris uns morts per arribar a un món a on no es mataria.”
“No ser estimats és una simple desventura. La vertadera desgràcia és no estimar.”
“Els tristos tenen dos motius per a estar-ho; ignoren o esperen.”
“Demòcrata, en definitiva, és aquell que admet que l’adversari pot tenir raó, que li permet per tant, expressar-se i accepta reflexionar sobre els seus arguments.”















8 respostes fins ara
Llorenç Carreres // 20 Febrer 2008 a 16:29 |
El darrer és per pensar-hi. Tothom, però sobretot els qui es dediquen a la política.
camino incierto // 20 Febrer 2008 a 16:33 |
Todas están llenas de verdades
Apuesto por la primera:” La tiranía…,”Els artistes…,”Si el món fos clar…,”No ser estimats..y la última .
Muy útil e interesante esta entrada
Yamy // 20 Febrer 2008 a 18:11 |
las frases, como siempre, son muy buenas, pero tengo que hacer mención del temazo que tienes en linea, que por cierto, no me funciona!!! pero es un temaaaaaaaaaaaaazo!!! anybody seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen myyyyyyyyyyyyyyyyyyyyybaaaaaaaaaaaaaaaaabyyyyyyyyyyy,,,
Queralbs // 20 Febrer 2008 a 20:14 |
Aquest Camus la se pensava i la deia. I pensava, vaja si pensava.
He vist això de la presentació d’en Melcior Comes. Precisament dilluns he d’anar a Palma, i si ho puc arreglar hi passaré. Gràcies.
josepmanel // 20 Febrer 2008 a 21:10 |
“Els tristos tenen dos motius per a estar-ho; ignoren o esperen.” Aquesta sentència m’ha fet pensar molt, molt… supose perquè és, ara mateix, una gran veritat per mi.
msolde // 20 Febrer 2008 a 21:46 |
El llibre ‘El mite de Sísif’ és un dels llibres més impactants que he llegit en la meua vida. Totalment recomanable junt amb la lectura imprescindible de ‘La pesta’.
carmerosanas // 21 Febrer 2008 a 18:03 |
Jo anava a triar la mateixa que Josep Manel… jo crec que tot sovint són els dos motius a la vegada. A vegades hi ha ignoràncies i esperes que podem canviar, si volem, però també n’hi ha que no, que les hem de suportat… i amb elles la tristesa que porten al damunt.
Albert_stk // 23 Febrer 2008 a 2:49 |
L’èxit és fàcil d’obtenir. Lo difícil és merèixe’l. Aquesta és la que més m’agrada. Poca gent d’exit realment ho ha merescut.