“-És vostè dels que no ens pot veure en el seu estimat París?
-No és el meu estimat París.
-I què diria si ens veiés a Londres?
-Demani-m’ho quan arribi…”
“Crec que baix la seva aparença d’home cínic és vostè un sentimental…”
“-No oblidi que l’estic apuntant directament al cor.
-És el meu punt menys vulnerable.”
“Confesso que no tinc conviccions. Jo vaig amb el vent.”
“-On estaves aquest matí?
-No ho recordo. Fa massa temps d’això.
-Què faràs aquesta nit?
-Mai faig plans amb tanta antelació.”
“Si no puges a aquest avió, te’n penediràs. Potser avui no, potser demà tampoc, però aviat i la resta de la teva vida.”
“-Per què vares venir a Àfrica?
-No ho sé. Volia un lloc amb mar.
-Però si Àfrica és un desert…
-Aleshores deu ser que em varen informar malament.”
“Louis, crec que aquest és el principi d’una gran amistat…”
“-Tu em menysprees, veritat?
-Si pensàs amb tu et menysprearia.”
“Detinguin a qualsevol sospitós!”
“-Quina és la seva nacionalitat?
-Sóc borratxo.”
“Sempre ens quedarà París…”
Desembre 27, 2007 at 2:48 pm
Quina meravella! És una delícia tornar de tant en tant a veure-la, a creure en ella, perquè és el cinema en estat pur, una gran mentida plena de veritat.
Desembre 27, 2007 at 7:00 pm
Pel·lícula de culte.
D’això se’n diu converses d’en Bogart en estat pur.
Per cert, supòs que no l’has posada per estar ja massa sentida, però no per això deixa de ser especial:
“- toca-la un altre cop, Sam.
- però si …
- si ella ho pot suportar, jo també.”
Desembre 27, 2007 at 7:03 pm
Gran pel·lícula que vaig tardant molt a descobrir… Massa diria. I ara en canvi, impossible d’oblidar.
Molt bon any nou Caterina!
Desembre 27, 2007 at 7:59 pm
Bogart, un dur, tendre per dintre, una icona del cinema del segle XX. Cada cop m’agraden més les pel.lícules en bn d’aquells anys
Desembre 27, 2007 at 8:19 pm
Casablanca es inmortal , pero me gustaría ver la auténtica, la original, ya que tengo entendido que la censura le dió un gran tijeretazo . La escena que más me emociona es, por supuesto,la de la canción , también me gusta más Ingrid Bergman que H. Bogart , esta mujer es una gran, gran actriz . De Bogart la que prefiero es La Reina de África con otro genio de la interpretación : Katherine Hepburn. Obras maestras . Felices fiestas.
Desembre 28, 2007 at 12:26 am
Jo, de gran, vull ser com el Bogart. Ho tinc clar. (Hauré de començar a fumar).
Desembre 28, 2007 at 12:53 am
Gran pel·lícula, amb grans intèrprets a l’Edat d’Or del Cinema. Tan difícil és deixar de banda efectes visuals i sonors i treballar més el guió? Que n’aprenguin (Laporta dixit)
Desembre 28, 2007 at 12:59 am
Un amant ferit que se’n va a l’altre cantó del món, a iniciar una nova vida plena de indiferències. Un retrobament impossible. Ideals barrejats de romanticisme… Qui és capaç de resistir-se a l’encanteri d’aquesta pel•lícula? És cert, sempre ens quedarà Bogard.
Desembre 28, 2007 at 9:52 am
Queralbs, aquest fragment de; “Si ella ho pot suportar, jo també”, és realment magnífic! Intens, molt sentimental, profund…. “Toca-la un altre cop, Sam”, tinc entés que a la versió original això no és diu mai, que és cosa del doblatge espanyol, i sí, com que està una mica gastada ja, doncs no l’he posada. Tot i això segur que me’n he deixades moltes per el camí i de millors de frases i converses ;)
És una pel·lícula meravellosa. La cançó “As times goes by…” Què dir! Simplement genial.
Bones festes i bon any a tots i totes! :D
Desembre 28, 2007 at 12:37 pm
Ah! i una coseta que ja deveu saber, el guió s’anava escrivint dia a dia, la nit abans del rodatge, va ser improvisació, … i ja veieu què en va sortir!