La meitat de l’ànima de Riera i Seda de Baricco

Què tenen en comú Carme Riera i Alessandro Baricco? No conec tan bé l’obra de cap dels dos com per posar-me a fer comparacions. Segurament res. Però com que el llibre de Baricco és molt curt i l’he acabat just quan estava preparant l’entrada sobre el de Riera, he decidit de comentar-los junts.

La meitat de l’ànima de Carme Riera (Premi Sant Jordi, 2003), és una novel·la que he trobat sensacional. Tot i que no tinc tot el temps que voldria per poder llegir, he devorat el llibre. La trama comença quan a la protagonista, un desconegut, li dóna una carpeta plena de cartes que va escriure la seva mare ja morta quan ella era encara molt petita, cartes de les que en desconeixia l’existència i que portaran a la protagonista a demanar-se qui va ser realment la seva mare. La seva identitat està en joc, fins al punt de no saber qui és i a qui pertany. És conscient que part de la seva vida tal volta hagi estat un engany. Aquesta inquietud la durà cap a una recerca desenfrenada per mirar d’esbrinar qui varen ser realment els seus pares. Carme Riera fa partícip en tot moment dins la història al lector, de forma que aquest es senti implicat amb tot el que se li explica pàgina per pàgina. El final és bastant obert i, potser sigui el que em va decebre una mica. Malgrat tot, la novel·la m’ha endinsat dins un món que parla de la postguerra, la dictadura, els feixistes, els republicans, els exiliats… L’escriptora mallorquina explica de forma magistral una història que li podria haver passat a ella mateixa perfectament, i això és el que pretén que cregui qui llegeixi el llibre. Gràcies a Riera m’han vingut encara més ganes de les que ja tenia de descobrir l’obra d’Albert Camus (per a saber els motius haureu de llegir La meitat de l’ànima). No abandono aquí a Carme Riera. La vull seguir descobrint. A casa tinc uns quants llibres seus pendents com: Dins el darrer blau, Jo pos per testimoni les gavines i Te deix, amor, la mar com a penyora. Ja veurem quin serà el pròxim.

En quant a Seda d’Alessandro Baricco, és el primer llibre que llegeixo d’aquest autor italià. En poc més de cent pàgines, Baricco ens explica una història bella, entre la faula i la poesia. La recerca de sentiments, la passió, l’erotisme, són alguns dels elements que formen part de la narració de Seda. Durant bona part de la meitat del segle XIX, Hervé Joncour, el protagonista, es dedica a comprar i vendre cucs de seda, una professió que el portarà a viatjar arreu del món fins al Japó, un viatge que li canviarà la vida… Seda no deixa de ser un llibre sorprenent, fàcil de llegir, amb el que Alessandro Baricco es va convertir en un escriptor conegut i recomanat a nivell mundial. Una petita joia de la literatura actual que segurament no us hauríeu de perdre.