Ahir, fent una mica de neteja als prestatges més alts de la meva habitació, vaig fullejar, després de varis anys, un llibre recopilatori de vinyetes de Mafalda que tenia per allà mig perdut i oblidat. Mafalda va ser creada per el dibuixant argentí Quino i apareix per primer cop a l’any 1964 fins al 1973. Mafalda és una nena d’uns sis anys preocupada per la pau mundial, la política, la humanitat i el món que l’envolta. Li fa fàstic la sopa de la seva mare i és seguidora de The Beatles. La seva lògica de les coses i la seva forma de raonar, més pròpia d’una persona adulta que no pas d’una nena de sis anys, la fan sentir-se incrèdula i incompresa davant el que succeeix al món i amb la manera d’actuar de la gent que li és més propera. Mafalda tracta temes seriosos en clau d’humor. Aquests conjunt de factors fan que Mafalda sigui un dels personatges més carismàtics i més estimats. En definitiva, un personatge protagonista d’unes històries breus que no passen de moda ja que, desgraciadament, la majoria dels temes que toca Quino a cada una de les vinyetes còmiques segueixen sent de màxima actualitat.
13 respostes fins ara
caterina // 3 Desembre 2007 a 12:51 |
Ei, Caterineta!
Ai, na Mafalda! La consider el personatge dibuixat més entranyable, crític, responsable i admirable del món. Amb aquella manera de pensar, tan seva; amb el seu punt de fina ironia; amb un cert grau de sornegueria, quan cal; amb la seva visió del món, tan particular, que hauria de fer empegueir més d’un.
Si he de triar una de les seves magistrals i lapidàries frases em qued amb aquesta: “La vida es linda, lo malo es que algunos confunden ‘lindo’ con ‘fácil’”… Em sembla que això ho diu tot, d’ella!
Una besada molt grossa, Caterineta! ;-)
ignacio // 3 Desembre 2007 a 13:03 |
ah! tornem als còmics! m’encanten les lliçons -s’han d’anomenar així- de la mafalda! te’n penjo alguna altra que potser no coneixies ;D
una abraçada (gratis) als que creguin que la hepatitis es cura a base de xupa-xups -i als que no, també
ferran genis traveria // 3 Desembre 2007 a 13:51 |
Molt bona, tota la tropa era genial!
Eloy // 3 Desembre 2007 a 14:32 |
Si, si, tots molt bons, però que em dieu de Manolito? Genial.
mesogio // 3 Desembre 2007 a 17:44 |
La vaig descobrir fa molts anys i m’encanta, ella i tota la tropa. El Manolito és genial. M’encanta la capacitat de poder condensar en uns breus dibuixos i poques paraules, veritats tan grans i amb aquest toc d’humor.
Gloria
Queralbs // 3 Desembre 2007 a 18:21 |
¿Per què tots coincidim en definir na Mafalda? Deu ser per qualque cosa.
Jo també ho diré: Genial!
Per cert ¿l’heu vista mai, en realitat? jo sí! mirau, mirau:
http://www.retruc.net/modules.php?set_albumName=sa_creu_2007&id=Mafalda_Ulises&op=modload&name=gallery&file=index&include=view_photo.php
Carme // 3 Desembre 2007 a 20:18 |
inoblidable la Mafalda! Sempre ens acompanya!
josepmanel // 3 Desembre 2007 a 22:52 |
La meua dona va a conseguir comprar-se totes les tires de la Mafalda fins tenir la col·lecció completa. No pots imaginar-te com gaudeixen ara els meus fills de les seus enrònies. Sembla que hi ha coses que mai no canvien (per sort unes i per desgràcia altres). En aquest sentit és completament atemporal i molt recomanable.
carmerosanas // 4 Desembre 2007 a 12:44 |
Sempre m’ha tingut el cor robat aquesta Mafalda, jo els tinc tots, comprats a la seva època tal com anaven sortint, però també els tinc una mica oblidats.
M’ha sembla t un regal més del dia, rellegir-ne els que ens proposes al teu post. Gràcies, Caterina. I jo… com pot ser que tingui un dia tant afortunat avui? Petonets.
camino incierto // 4 Desembre 2007 a 17:46 |
La conozco muy poco aunque he oído que es genial ,en Mafalda y en Agatha Christie estoy pez,todo de oídas.
Sólo quería saludarte. Todavía tengo la cabeza muy pesada, he pasado dos días sin salir de cama ,leeré estas últimas entradas despacito cuando esté bien, ya me conoces que no me pierdo una oportunidad de saber algo nuevo.Besos, preciosa
Patry // 5 Desembre 2007 a 0:21 |
ueps!! me llegaron a la biblioteca varios tomitos de Mafalda, creo que debo tenerlos todos porque me ocupan dos baldas :) viva Mafalda y sus reflexiones! una pena que de niña no entendiera nada… jajajaja
Aighash // 5 Desembre 2007 a 14:54 |
Mafalda és un personatge genial. Suposo que Mafalda, pel fet de ser una nena, permet a l’autor explicar des d’un punt de vista que teòricament no forma part del nostre món. És un recurs que s’ha utilitzat sempre, el món dels adults és complicat ^^.
I bé, si només s’ha llegit això de Quino, recomano que se’n llegeixin altres llibres també, perquè realment es disfruten.
Salut ^^
Jesús M. Tibau // 6 Desembre 2007 a 21:25 |
Mafalda és una gran mestra per a tots. Tant de bo no acabi de crèixer mai.