No em diguis que és un somni…

Continua el mal temps a s’illa!

29 Novembre 2007 · 9 Comentaris

Des del famós dia 4 d’octubre passat, el dia del tornado, no atura de ploure a Mallorca, de fer trons i llamps, vent… Fa fred, molta humitat i noto l’estat d’ànim dels companys de feina, de la família i dels amics per terra, degut al mal temps, inclosa jo. Acostumats al sol, els mallorquins, ja fa quasi dos mesos que no el veiem. 

Tot i la força destructora de la natura, aquesta posseeix una bellesa quasi impossible de descriure. L’entrada em dona l’excusa perfecta per posar algunes fotografies espectaculars, totes tretes de la pàgina web de National Geographic, sobre uns fenòmens naturals, alguns dels quals darrerament ens comencen a ser una mica familiars als mallorquins. Els tornados, per sort, encara no tant! De moment, només ens han visitat un cop i espero que fos la primera i la darrera vegada.

                 

 

            

               

               

Categories: Fotografia

9 respostes fins ara

  • ferran genis traveria // 29 Novembre 2007 a 16:51 | Respon

    Al·lota sandonguera (perdona’m, em feia gràcia escriure-ho), quina sort que teniu aquí a Palma, perquè a Vic (Osona) no hi plou provablement des del famós 4 d’octubre, o més enllà i tot!
    Be, perdona’m per aquesta entrada. Sóc En ferran. I ots passar i xafardejar pel meu bloc, htt://ferrangens.blogspot.com, tant com vulguis. A mi m’encanta la literatura i per tant no esperis trobar res més al meu bloc.
    Res més, coninuo xafardejant el teu. Adéu.

  • en veu baixa // 29 Novembre 2007 a 18:25 | Respon

    Espere que aviat torneu a tindre sol, i envieu cap ací uns quants d’eixos núvols que ja fa setmanes que no els veiem. Supose que tots desitgem el que no tenim :)

  • Queralbs // 29 Novembre 2007 a 18:38 | Respon

    Espectaculars fotografies.
    Ja ho diuen, que “a plaça tot se ven”. A uns els agrada l’estiu, a altres l’hivern; … a uns no els fa gaire gràcia el Nadal, altres en canvi el troben la millor època de l’any, …, xafardejar ples blocs, això per mi ens agrada a tot@s! ;)

    Salut!

  • Carme // 29 Novembre 2007 a 19:37 | Respon

    A vegades, els capricis de la natura se’ns presenten com un misteri, però un misteri digne de ser contemplat!

    Ànims, i espero que aviat us surti el sol, sinó en el vostre cel, en els vostres somriures! (jo estaria desesperada!)

  • Ignacio // 29 Novembre 2007 a 19:52 | Respon

    formidable! ara… crec que m’ho pensaria, abans de veure-ho d’aprop!

  • ferran genis traveria // 29 Novembre 2007 a 21:23 | Respon

    ECO: t’anava a recomanar “El pèndol de Foucault” genial. Però si no el vas poder acabar val més que no continui, les altres són, per mi, millors, però per la resta, pitjors. De totes maneres la seva novel·la que més m’ha agradat és “L’illa del dia abans”. Però és encara molt més espesa que “El pèndol…”, t’aviso. “La misteriosa flama de la reina Loana” i “Baudolino”, doncs més del mateix, per mi excel·lents, però molt denses per la majoria, que ni s’atreveix a llegir-se-les. De totes maneres no fa cap mal rellegi´r-se ls gran novel·les (com he sentit dir, i et recomano que tornis, doncs, a llegir “El nom de la rosa”.
    Ho sento, però es que estic a l’ordinador escrivint i vaig veient els teus comentaris i no paro de remirar el teu bloc a veure que trobo. Perdona’m aquest reguitzell de comentaris.
    Salut des de la Catalunya interior!

  • carmerosanas // 30 Novembre 2007 a 10:58 | Respon

    Precioses fotografies. La natura sempre ens acaba sorprenent… espectacular! Llàstima que no ens poguem repartir uan mica la pluja! Ja ens aniria bé ja!
    M’alegro de tornar-te a llegir. Creuem els dits a veure si dura.
    Petonets.

  • Albert_stk // 2 Desembre 2007 a 20:23 | Respon

    Totes les imatges son molt espectaculars però la primera és impressionant. Estar en una tormenta com aquesta deu ser la hòstia

  • Aighash // 5 Desembre 2007 a 14:47 | Respon

    La National Geographic té unes fotografies precioses. Llàstima que els documentals televisius tinguin una forma d’explicar-se tant gilipollesca (i perdó per l’expressió), perquè els temes tenen bastant de suc i estan prou bé.

    Arran d’això, recordo quan als dies de pluja agafava l’impermeable i pujava al Guinardó, fins a la muntanya i des d’allà veia tota l’àrea metropolitana, com la cortina d’aigua queia i poc a poc els núvols l’anaven desplaçant. ¡Era preciós! ^^

    Així i tot, entenc perfectament què vols dir. Tot el dia gris, per molt que t’agradin els dies de pluja deu ser una mica depriment.

    Salut ^^

Feu un comentari