Avui és un dia especial per a tu. És el teu aniversari i, a més a més, tens la sort de que aquest any cau en dissabte. No tens res organitzat. No t’agrada organitzar les coses amb massa temps d’antelació, sinó més aviat improvisar sobre la marxa, el mateix dia, a mesura que la gent et truca per felicitar-te. Ja miraràs de fer alguna cosa de cara al vespre amb els amics. Com oblidar la gran festa de l’any anterior?

Al matí, et permets d’estar al llit una mica més del que és habitual, sota la flassada. El telèfon de la tauleta de nit sona. Primera felicitació. És la mare per desitjar-te un bon dia d’aniversari i recordar-te que avui tens dinar familiar; els pares, la germana, el cunyat i tu. Les següents felicitacions arriben de les teves dues ties i la cosina. A continuació, et lleves amb molta il·lusió perquè esperes que avui sigui un dia especial. Berenes lleuger, et dutxes i t’arregles, i connectes el mòbil. Són quasi les 12:30h i no has rebut cap trucada ni cap sms. Et desanimes una mica però penses que no passa res, que queda molt dia per endavant.

Al restaurant, tot i passar-ho bé amb la família, no pots evitar d’estar mirant el mòbil cada dos per tres. Són quasi les cinc de l’horabaixa. En acabar de dinar, la teva germana et proposa d’anar al cinema amb ella i el seu al·lot més tard. Els ànims se t’estan anant per terra. Li respons que ja li diràs coses. Penses que potser el mòbil no et funciona, el mires i fas una sèrie de proves però veus de seguida que sí que va bé, que encara és viu. De cop, quan arribes a casa, el mòbil emet aquell so que anuncia un missatge i que tant ens il·lusiona quan l’esperem. El mires i penses que la cosa ja no pot ser pitjor. És Movistar que et fa saber que hi ha una nova promoció, bla bla bla. Són les 19:30h i li fas saber a la teva germana que no aniràs al cinema amb ella i el cunyat (els ànims ja estan per terra a hores d’ara). Et demana si no faràs un sopar amb els amics com el de l’any passat i li dius que no, que no et fa ganes, que ningú t’ha felicitat. Et diu que no et preocupis, que queden un parell d’hores encara per acabar el dia, que algú se’n recordarà que és el teu aniversari. Penges el telèfon i proves de mirar una pel·lícula o llegir un llibre, però no t’acabes de centrar. Quasi no sopes i et quedes dormit al sofà, amb la tele en marxa però sense mirar res. A les dotze quasi i mitja de la nit t’arriba un sms d’una amiga, que et desperta, i et diu que li sap greu felicitar-te tan tard, que se n’havia oblidat, que des de que surt amb en Joan no se n’adona quasi de què passa al seu voltant. Al missatge et posa que espera que tots els teus amics i amigues t’hagin felicitat (segur que sí ho han fet, et diu, perquè t’aprecien molt), que segur que a hores d’ara ja estàs fent la gran festa malgrat que ella no hagués pogut venir de cap de les maneres, i amb lletres majúscules acaba el missatge dient:

ESPERO QUE HAGIS PASSAT UN GRAN DIA. PER MOLTS ANYS!