Fa uns dies, na Patry del bloc No somos Petruccis (http://nosomospetruccis.blogspot.com/), em va dir que tenia l’oportunitat de poder veure la pel·lícula La joven de la perla (Girl with a Pearl Earring), de l’any 2003, protagonitzada per Scarlett Johansson i Colin Firth, i que està basada en el llibre del mateix títol de l’escriptora Tracy Chevalier. Així que, gràcies a ella he fet aquesta entrada.
Poca cosa es sap sobre la vida del pintor holandès Johannes Vermeer (1632-1675), a part de que va viure tota la seva vida a la ciutat de Delft i que va ser un artista que va poder gaudir d’una mica d’èxit
al seu moment però sense arribar a ser mai ric. Es va casar i va tenir onze fills. Els va deixar un gran deute quan va morir. Per les seves obres està clar que era tot un mestre. Dominava a la perfecció la llum a les seves pintures i la tècnica de la perspectiva. Dibuixava escenes quotidianes i retrats, tant de gent de classe alta com baixa. Però hi havia una de les pintures de Vermeer que obsessionava, des de feia anys, a Tracy Chevalier: La jove de la perla. A partir d’aquí, i amb la poca informació que hi ha sobre Vermeer, idea una història per al seu llibre sobre qui podria ser ella, recrea la ciutat de Delft i la seva societat, del segle XVII, d’una manera deliciosa i tendre, i que la pel·lícula sap captar, sent fidel a la novel·la. La història és lenta per tal que l’espectador pugui gaudir dels silencis entre els protagonistes principals (silencis que es deixen veure als quadres de Vermeer), les mirades i els detalls que els envolten. Tal volta Scarlett Johansson no fa un dels seus papers més destacables però està clar que és una actriu que s’atreveix amb qualsevol registre.
Per als amants de la pintura, sobretot de Vermeer, de la història, dels amors que es viuen en silenci, dir-vos que us agradarà aquest film. La música que l’acompanya és una meravella. La pel·lícula fa pensar en quines històries deuen amagar cada una de les pintures més universals que existeixen i que tots coneixem. Segur que seria interessant saber-les algun dia.











7 respostes fins ara
merce // 21 Novembre 2007 a 19:08 |
si, si , hi ha moltes pintures que un voldria saber qui eren, i moltes mes coes.
pero el que no he entes es que si es certa la historia de la peli, es dir si la del cuadre era realment la seva criada i etc…
no he vist la peli, pero m’agradaria . kuan tingui temps mirare a vere si la puc llogar…
kisses!!!!!!
Carles // 21 Novembre 2007 a 19:26 |
Caterina,
M’ha agradat llegir el teu article sobre la noia de la perlaperquè afinals d’agost, amb la meva companya vam fer un viatge a Holanda i em vaig endur el llibre per llegir-lo (abans del viatge, durant o després, m’agrada llegir llibres sobre els llocs que visito, m’enriqueixen extraordinàriament les expectatives, la mirada i el record).
D’una estada de vuit dies en vam fer tres a Delft (la ciutat de Vermeer, i després en molts museus del país varem poder veure’n quadres i es tracta d’un pintor d’una delicadesa extraordinària; la noia de la perla és la joia d’un petit però selectíssim museu els Mauritzhuis, situat a tocar del parlament, a La Haia.
Després he vist també la pel·licyla i, com dius és molt bonica, amb un colorit extraorsdinari i amb una història tendra i subtil.
Com que en aquests comentaris no s’hi poden afegir fotos (o almenys jo no ho sé fer) he pensat de openjar-ne algunes d’aquell viatge, relacionades amb Vermeer, al meu bloc. Dedicades a tu. Esperp que t’agradin.
caterina // 21 Novembre 2007 a 19:53 |
Mercè: la història és totalment fictícia però podria haver estat ben real. Gràcies per el comentari!
Carles: No he estat mai a Holanda però no descarto anar-hi algun dia. Veure pintures de Vermeer deu ser una meravella! Aniré passant per el teu bloc i així veuré les fotos del teu viatge quan les posis. Gràcies per la dedicatòria!
Dani Coll // 21 Novembre 2007 a 21:30 |
Sí. Jo també vaig veure aquesta pel.lícula fa un temps.
El millor és la fantàstica fotografia que aconsegueix transportar-nos a la llum dels quadres dels pintors holandesos.
Una molt jove (encara més) Scarlett fa el seu paper, però és clar que el seu mèrit principal és semblar-se molt a la noia de la perla i poca cosa més.
Salutacions
Carme // 22 Novembre 2007 a 1:35 |
El llibre em va agradar molt. Després la peli també. Però quan ja has llegit el llibre, sempre trobes a faltar coses. Però em va agradar molt aixís i tot. Us recomano les dues coses.
Carme
carmerosanas // 22 Novembre 2007 a 15:39 |
Ah! I havia oblidat de dir que m’ha agradat molt que posessis la foto comparativa de la noia del quadre i Scarlett Johansson . No l’havia vista mai. Les havia vist només per separat. Realment ben caracteritzada!
camino incierto // 26 Novembre 2007 a 23:48 |
Vi ayer la película. Creo que necesito verla otra vez para entenderla del todo.¿Por qué le consultaba el pintor tanto a la criada sobre la pintura? ¿La mujer del pintor por qué reaccionaba con tantos celos? . Ver esta película es como observar un cuadro que tien la duración de la película,cada fotograma es como un cuadro,la ambientación está muy lograda,las costumbres,el modo de vida.Creo que Scarlett sí hace un buen papel,piensa que se basa más en la expresión de ojos y de cara,incluso de las posturas corporales que en el diálogo.Seguramente me ayudaría leer el libro que nombra Carme. A ver quién me puede dar datos sobre autor,editorial etc.