Comentaris a: Chapeau!

Per: Saltenc

Saltenc — Mon, 22 Oct 2007 11:52:47 +0000

Expliques que no és un polític de la teva devoció i vas bé, a Catalunya el patim. La meva modesta opinió, és que en aquest programa la gent més que escoltar pregunta i de manera predeterminada, la veritat és que amb aquest personal qualsevol polític amb dos dits de front ho té molt senzill, la pena és que a aquest senyor a Catalunya també li posen molt senzill i no hi ha maneres que ens emocioni.

Per: Carles

Carles — Sun, 21 Oct 2007 16:07:33 +0000

M’ha semblat un escrit molt enraonat. Hi ha coses que, almenys això penso jo, hauríen de ser bàsiques i compartides per tots els que parlem una mateixa llengua i/o ens sentim un mateis poble. Sense estridències però amb dignitat.

Per: josepmanel

josepmanel — Fri, 19 Oct 2007 17:47:59 +0000

Era impossible no identificar-se amb el Carod. Almenys tots aquells que patim el deliri colonial de les espanyes, que hem donat grau d’urbanitat a canviar de llengua quan algú s’adreça a nosaltres amb castenallo, que ens reblen de seguida que els parlem en cristià (com em sap de greu no saber-ne ni mitja paraula d’hebreu!). Malgrat que no és sant de la meua devoció li reconec una gran capacitat pedagògica. Ell no va anar a vendre fil…

Per: carmerosanas

carmerosanas — Fri, 19 Oct 2007 17:09:09 +0000

Gràcies, Caterina, per vídeo. Jo no l’havia pogut veure i m’ha agradat de poder-ho fer. Que difícil és entendre’ns amb els espanyols!

Carme

Per: Yamy

Yamy — Fri, 19 Oct 2007 13:09:44 +0000

Per tant, respecte al nom, m’agrada molt posar-li l’accent.

Patrícia

Patricia en altres casos

És una diferència que no se nota a la pronúncia

però als punts de llibre de les meves noces

surt amb accent ;)

Per: Yamy

Yamy — Fri, 19 Oct 2007 13:07:42 +0000

jo tenc dues llengües pròpies, perquè he passat moltes hores i moments amb cadascuna. Però és una percepció personal, no m’agrada l’exclusivitat, però si la versatil.litat que pot oferir dominar totes dues. Sempre tenc debats amb espanyolistes o catalanistes perquè me volen situar a una banda, el problema, és que jo tenc les dues per igual, i això és el que la gent, en el fons, no vol.

Hem d’obrir mental.litats, tant per una banda com per s’altra, es la meva opinió.

Per tant, jo en tenc dues llengües pròpies.

Per: msolde

msolde — Thu, 18 Oct 2007 21:40:19 +0000

Els que critiquen Carod-Rovira diuen que va estar massa agressiu per un tema que tampoc té tanta importància. Tota aquesta gent té una falta molt gran de viatjar i veure que no tot consisteix en el seu univers castellà.
Cadascú té un nom i no em pot tindre dos. Jo en això sempre he sigut un radical i si conec un italià al que li diguen Giuseppe no se m’acudiria mai dir-li Josep. Igual que si conec un castellano-parlant que em diu que li diuen Carlos no li diria mai Carles.
Cadascú pel seu nom i ja està.

Per: Queralbs

Queralbs — Thu, 18 Oct 2007 20:45:39 +0000

Uep Caterina!

A jo també m’agradaria saber parlar 40 llengues, o 400. Però cadascú només en té una, de llengua pròpia. I és la de la gent de la seva terra, la dels seus avantpassats, dels seus pares i padrins, amb la que va aprendre a xerrar, a jugar, a relacionar-se, a estimar. I en el nostre cas, aquesta llengua és el català.
El castellà, per molt que el poguem dominar, no deixa de ser una llengua que per motius històrics hem après, perquè és la llengua majoritària de la configuració actual de l’estat espanyol i per això és imposada a tots els territoris de l’estat com a co-oficial.
Però no ens enganyem, cada poble només en té una de llengua pròpia.
Aprendre, podrem aprendre les que volguem.

Salut i sort!

Per: Jordi Gonzalez

Jordi Gonzalez — Thu, 18 Oct 2007 18:48:33 +0000

Gràcies pel video. Tenia curiositat per veure’l i ara també m’han entrat ganes d’opinar

Per: Yamy

Yamy — Thu, 18 Oct 2007 14:03:05 +0000

No… si jo se que a més de fer servir la llengua a la feina hauria d’utilitzar-la amb els amics, però és que com m’expresso millor en Castellà, m’ha quedat la part tècnica en Català i la part més familiar amb el Castellà, però de veritat que jo mai a l’escola he xerrat en Castellà, encara que els nins/es tinguin sempre Castellà com a llengua de relació dins l’escola, molts d’ells s’esforcen per respondre en Català.

Poc a poc….

Nivell D… sembla dificil eh?… uf…. ja he començat classe… mem com surt