Setembre 8, 2007
Duc una ratxa molt cinematogràfica darrerament, així que avui dedic aquest apartat a una gran pel·lícula francesa i mundialment coneguda com és Amélie, dirigida per Jean-Pierre Jeunet. Fent aquesta secció, m’estic adonant de quantes frases interessants ens passen desapercebudes mentre miram un film. Amélie en té algunes que estan molt bé i que crec que val la pena que les conegueu.
“Quan un dit apunta al cel, el beneit mira el dit.”
“-No, idiota. Està enamorada.
-Però si no la conec.
-Clar que la coneixes. Des de sempre, en els teus somnis.”
“No són bons temps per als somiadors.”
“La vida no és més que un interminable assaig d’una obra que mai s’estrenarà.”
“Amélie no tenia cap home a la seva vida. Ho havia intentat però el resultat mai havia estat a l’altura de les seves expectatives. En canvi, cultivava el gust per els petits plaers… Ficar la mà a un sac de llegums, xapar el caramel cremat de la crema catalana amb la cullereta i fer rebotar les pedres al canal Saint Martin.”
“L’angoixa per el pas del temps ens fa xerrar del temps que fa.”
“Vostè no té els ossos de vidre. Podrà suportar els cops de la vida. Si deixa passar l’oportunitat, amb el temps el seu cor s’anirà tornant sec i fràgil com el meu esquelet. A què espera? Vinga, vagi a per ell!”
Setembre 8, 2007 at 10:26 pm
M’encanta la primera frase… tant que algun cop he estat jo mateix el beneit ;D
I… certament…els somniadors no estem -no sé si hi hem estat mai- massa ben considerats, jejeje…
una abraçada
Setembre 9, 2007 at 3:28 pm
Un alumne de fa un parell d’anys em va dir una vegada: “Josep, saps què és el millor de dormir?” I davant la meua estupefacció em rebla: “Somiar!”. Sempre hi ha un temps per a cada cosa i sempre és temps per a tot.
Setembre 10, 2007 at 12:50 am
esta es la típica película de la que siempre me hablan y nunca puedo ver,no por nada en especial….. pero me la he cruzado en la T.V…
tendré que alquilarla no? aunque no se si estará, tiene su tiempecito…
bueno.. esperaré…
las citas son buenas :)
Setembre 10, 2007 at 10:44 pm
M’ha agradat recordar les cites de la pel·lícula.
Algun temps serà bo per als somiadors?
Algun dia arribarà que tothom s’adonarà que realment somiar és una de les maneres de començar a canviar la realitat.Carme
Desembre 16, 2007 at 11:26 pm
Acabo de veure aquesta pel·lícula creia que no em captivaria per res. Deixant a un segon pla el món de color de rosa d’Amélie i escoltant les paraules dels diàlegs m’he sentit molt identificada.
Mirant la pel·lícula a la meva ment s’hi ha gravat una frase que aquí l’he pogut tornar a llegir. “Amb el temps el seu cor s’anirà tornant sec i fràgil com el meu esquelet”.
Suposo que és bo llegir més d’una vegada aquesta frase i reflexionar-hi
=)
Desembre 16, 2007 at 11:54 pm
Gràcies per el teu comentari, Paula. De vegades, mirant una pel·lícula, no hi posam tota l’atenció en certes frases que es diuen durant les converses entre els actors. “Amélie” en té moltes i de molt bones, d’aquestes que fan pensar. La que tu dius és una de les que més m’agrada de les que vaig recollir ;)