La Casa Negra

La Casa Negra era el nom popular que els habitants de la Ciutat de Mallorca donaven a la temible casa de la Inquisició. Va ser fundada a l’any 1589. L’edifici era renaixentista i estava situat a la part nord-oest de l’actual plaça Major de Palma. Era de planta quadrangular amb un claustre porticat. La façana tenia uns set-cent vuitanta-vuit pams de llargada. Als soterranis es trobaven les terribles cel·les de tortura i les presons. La zona a on va estar ubicat el palau era un lloc del tot privilegiat dins el marc de la ciutat; cèntric i amb jardí, de fàcil accés i ben proveït d’aigua.

La fotografia següent pertany a un fragment d’un quadre a l’oli d’un pintor anònim. Segurament sou molts els que coneixeu el famós plànol de la ciutat fet per Antoni Garau a l’any 1644. Doncs aquest és el mateix dibuix. La diferència està en que l’artista anònim ha donat color al plànol original de Garau.

 

En un cercle vermell hi trobam la casa de la Inquisició. Si seguim el plànol amb la mirada recta, un poc més amunt, veurem que hi ha un edifici a part que ocupa una illa per ell mateix; és l’esglèsia de Sant Miquel, que encara es conserva. El camí tan ample del costat esquerra de la imatge és a on estarien situades les Rambles actualment.

Les confiscacions duites a terme per els inquisidors a les gents que jutjaven, assassinaven o empresonaven, majoritàriament jueus que per ser la part de la societat més rica i alhora la més marginada varen ser dels qui varen treure més profit, feren de la Casa Negra l’edifici inquisitorial més ric i esplèndid de tota Espanya.

El darrer condemnat a mort per la inquisició a Mallorca va ser un jueu anomenat Gabriel Cortès a l’any 1720, encara que la Inquisició no seria abolida fins al 7 de març de 1820, cent anys després. Arribada aquesta data, la Casa Negra va ser clausurada i segellada aquell mateix dia per el bisbe de Mallorca. Aquestes precaucions serviren de poc, ja que el dia 16 del mateix mes el poble va assaltar el palau, el varen saquejar i cremaren tota la documentació que hi havia a dins. L’edifici no es va enderrocar fins al 9 de juny de l’any 1923. En el seu lloc s’hi va col·locar un mercat de peix, encara que pugui semblar estrany i, posteriorment, la plaça Major de la que encara gaudim.

La Inquisició, com en molts altres llocs, va fer molt de mal a la societat mallorquina. Es cometeren centenars d’assassinats i tortures de la manera més salvatge. Això va crear inseguretat, traicions, discriminacions i molta desconfiança per part de la població. Entre altres coses, la Inquisició va acabar amb la societat criptojueva amb els processos de l’any 1691 (fet que vaig explicar a la meva entrada anterior titulada Dins el darrer blau a la categria de Història de Mallorca). La desaparició dels líders jueus, la forta persecució que es va dur a terme en aquesta comunitat, les cremadisses i la por, donen pas a l’aparició d’un grup de gent que es coneix com a xuetes. Els xuetes són aquells que es podrien considerar d’origen jueu i que es varen aconseguir salvar de la massacre inquisitorial. En quedaren pocs, es trobaven dispersos i la comunitat hebrea que els mantenia units fins feia relativament pocs anys havia desaparegut. La Inquisició, malgrat la seva abolició, va aconseguir borrar de les ments dels qui quedaren (i a mesura que varen passar els anys aquesta espècie d’amnèsia va anar en augment), els seus origens i la seva identitat jueva; cultura, idioma, tradicions i religió. Què queda d’ells actualment? Res. Gent que porta els llinatges cristians que suposadament els seus avantpassats es posaren en el moment de la conversió. És molt complicat saber qui prové d’una família d’arrels jueves i qui no. Hi trobam excepcions en famílies que saben del cert que ho són, però els que ho saben tampoc els interessa recuperar certes tradicions que es perderen fa centenars d’anys simplement perquè no les senten i perquè no les han viscudes.

En un passat gaudirem de gran riquesa a l’illa en part gràcies a la comunitat dels jueus. Avui en dia, una comunitat jueva com a tal a Palma no existeix. La Inquisició els va fer desaparèixer del mapa de Mallorca. Es diu que, ara mateix, hi ha unes divuit mil persones que són considerades xuetes a l’illa.