Juliol 25, 2007
Viatjar és com una droga; un cop ho has provat ja no ho pots deixar. No és que estigui viatjant tot el dia. Ho faig menys sovint del que voldria. És el que té viure a una illa. Pareix que sortir fa més peresa a la gent, i no ho dic per jo, sinó per els demés, per els que sempre troben una excusa per no sortir-hi mai. Jo seria tot el dia a fora si pogués, viatjant sense aturar perquè, hi ha tantes coses per veure!
El meu primer viatge el vaig fer a Barcelona a l’any 1993, un any després
dels jocs olímpics quan jo en tenia només onze. Les ganes d’anar-hi eren moltes. Tota la família ens varem allotjar a casa la cosina de la meva mare durant quatre dies. Una de les primeres sensacions que record va ser la que em va produir volar. Era el primer cop que agafava un avió i va ser una sensació estranya. Costava de creure que estiguessim a tants de mils de metres del terra. I ara, m’encanta volar!
En quant a Barcelona, em vaig sentir com a casa. Era, per a mi, una ciutat nova, un paisatge nou però, d’alguna forma, era com si no hagués sortit de la meva illa. Potser perquè és una ciutat amb la que els illencs hi compartim moltes coses a nivell històric, lingüístic i cultural. La gent ens va tractar de meravella i molt amablement.
Em varen impresionar gratament la torre Mapfre i la de l’hotel Arts per ser els edificis més alts que havia vista fins aleshores, el Poble Nou en general, el modernisme del Parc Güell i la Pedrera, l’espectacular Camp del Barça i el seu museu amb la Copa d’Europa de l’any 92, la bellesa de 
la Sagrada Família, l’ambient de les Rambles, els magnífics moments que varem passar un dia que varem dedicar a anar a Tarragona…
Poc abans de partir cap a Mallorca vaig decidir que algun dia hi volia tornar però reconec que aquest desig encara no s’ha complit. Segurament les coses han canviat a Barcelona i hi ha moltes més coses per visitar, com la torre Agbar. Però al manco anar a aquesta ciutat em va servir per afegir una passió nova a les meves aficions com és viatjar i adonar-me’n de que, a part de sa meva roqueta, hi ha molts altres llocs fantàstics per descobrir. Per això, mai entendré als qui no els hi agrada viatjar ni senten curiositat per trobar llocs completament diferents dels que els envolta habitualment.
Barcelona em va agradar, i molt! Esper complir el desig de tornar-hi algun dia…
Juliol 25, 2007 at 4:13 am
També m’agrada Bcn, però a distància. M’estressa i em cansen els xavanautes. És com tenir un bon amic, però molt pesat. Millor veure’l de tant en tant.
Juliol 25, 2007 at 9:32 am
Que sigui prompte i frueixis com la primera vegada… i fes una oració als déus perquè sigui la llum qui no viatgi (és a dir, que no se’n vagi!).
Juliol 25, 2007 at 11:16 am
Si tornes per terres tarragonines i necessites un guia, avisa ;)
Juliol 25, 2007 at 11:55 am
Fa uns deu anys, a l’agost, tota Mallorca es va quedar a les fosques durant un dia sencer. A part del desastre econòmic i les pèrdues, els hospitals parats, i tot el que un fet com aquest comporta, s’ha de dir que, quan ja era fosc, vaig disfrutar d’una foscor total de la que no havia gaudit mai, tenguent present que, avui dia, fins i tot al vespre la llum predomina per tot ( pobles, ciutats, carreteres… ) Era com estar a l’Edat Mitja (m’imagin!) :)
Ui! Marilyn Manson se m’acaba d’oferir com a guia. Quina poreta! jeje Gràcies per l’oferiment, trapezista. Realment, reconec que en un dia no vaig veure gaire cosa.
A veure si torn prest a Bcn ;)
Juliol 25, 2007 at 12:13 pm
Jo també espero que puguis tornar prest a Barcelona. Jo sóc Barcelonina i m’agrada la meva ciutat.
Jo tampoc entenc els que no volen viatjar mai i no els agrada fer-ho. Hi ha tantes coses per veure! S’aprèn tant viatjant…
Però tampoc sóc a l’altre extrem, els que només viuen plenament quan viatgen. A mi m’agrada viatjar i tornar. M’agrada quedar-me on sóc per poder tornar a viatjar. I m’agrada sobretot viatjar amb calma.
Bons viatges d’estiu… si és que els feu!
Juliol 26, 2007 at 2:06 am
Caterina,
Mentre tu eres a Barcelona nosaltres hi arribàvem de Còrsega. Hi hem estat 20 dies i ens ha encantat.
Nosaltres vivim a uns 15 Km. de Barcelona; ens agrada la ciutat, però preferim tornar a casa, amb menys gent, i menys brogit.
Petons
Juliol 26, 2007 at 3:34 am
la verdad es que tiene un aire especial esta ciudad, viva viajar.. todavía no me he recuperado de mi viaje a Suiza, me quedé con ganas de volver, eso de que convivan con 4 lenguas sin dificultades…. es un detalle que me dejó sorprendida.
alucinante bcn :)
Juliol 26, 2007 at 5:54 am
He estat vivint 8 anys a Barcelona, els millors de la meva vida! Llàstima que s’hi hagi encarit tant l’habitatge…tot i això, ara que no hi visc intento anar-hi sovint per disfrutar d’una bona obra de teatre, d’una exposició o senzillament perdre’m pels carrers de Gràcia.
Juliol 27, 2007 at 12:05 am
A mi també m’encanta Barcelona. Un dia perfecte a la capital seria, per a mi, ramblejar, anar a La Central del Raval, fer un mos al Buenas Migas que hi ha a prop i acabar al Macba.
Setembre 20, 2007 at 6:40 pm
Uep Caterina!
Idò mira, ja que t’agrada BCN i t’agrada llegir, te recoman que llegeixis “Les seduccions de Júlia”, d’en Màrius Carol.
No hi ha guia millor que aquesta.
Salut i sort!