Acaba de finalitzar la III Guerra Mundial. Som a l’any 1997 i Anglaterra s’ha convertit en un Estat feixista. Són temps de por, repressió, foscor, desesperació. L’ultradreta es dedica a controlar a la població mitjançant la propaganda, la policia, càmeres i micros. Però un home que s’amaga darrera una màscara, i que està considerat un terrorista per el govern i la població, està dispost a fer tot el que calgui per enderrocar el règim que domina a tot el país. Salvarà a na Evey, una al·lota de setze anys que per les circumstàncies s’ha vist obligada a prostituir-se, de ser violada i assassinada, i serà, amb el temps, la seva gran aliada en la lluita contra aquest Estat totalitari.

                

V de Vendetta és un relat futurista, (es va realitzar quinze anys abans de 1997), i que segueix la mateixa línia de novel·les com 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Un món feliç d’Aldous Huxley. La idea sorgeix gràcies a la ment prodigiosa del guionista anglès Alan Moore, considerat per a molts com el millor que ha tingut el còmic fins a dia d’avui. La publicació de V de Vendetta coincideix amb el govern de Margaret Thatcher que lidera un Partit Conservador, a l’any 1988. En aquesta època, a Anglaterra hi apareixen notícies com la de haver-hi la intenció de construir camps de concentració per als malalts de SIDA i la de voler fer desaparèixer l’homosexualitat. La policía s’inicia en les noves tecnologies i comença a utilitzar videocàmeres i visors negres, tota una novetat en aquella època. L’aparició del còmic, tenguent en compte el tema sobre el que tracta, li dóna encara més força a la història.

       

El pitjor de tot és que, tant V de Vendetta com els llibres que he esmentat abans de Bradbury, Orwell i Huxley, els trobam classificats a la categoria d’obres de ciència-ficció, i al pas que anam, aviat deixaran de ser-ho perquè tots els pronòstics d’aquests grans escriptors i visualitzadors del futur s’estan complint. Vivim en una societat dominada per càmeres on unes poques grans empreses dominen el món, com ara les petrolíferes i els bancs. Només quatre rates ens controlen, fent-mos creure que vivim a un món idíl·lic. Realment és així o de tant que ens ho diuen ens ho em acabat creguent? Esteim arribant a un punt en que hi comença a haver persones que ja no pensen per elles mateixes i es limiten a repetir el que senten per la televisió o el que els hi han dit. Aquell futur que ens era tan llunyà està arribant. La clonació, el Gran Germà, són fets que comencen a ser reals i a formar part de les nostres vides.

V de Vendetta no és tan sols un còmic per a passar l’estona sinó també per a reflexionar sobre un futur que potser se’ns està apropant més aviat del que ens pensem…